Resultats de la cerca

Comte consort de Fuentes de Valdepero, fill del tercer comte d’Alba de Liste, participà 1557 amb el duc d’Alba en les campanyes de Nàpols contra el papa Pau IV Capità general de Portugal 1589, en morir l’arxiduc Ernest 1595 fou nomenat cap suprem dels exèrcits als Països Baixos i continuà les lluites contra Enric IV de França Felip III el féu membre dels consells d’estat i de guerra Capità general del Milanesat 1600-10, reprengué la lluita contra França, mantingué oberta la comunicació entre el nord d’Itàlia i Flandes i construí una fortalesa a la vall d’Adda per a tancar el pas…

Fill del mariscal Henri de Schömberg, marquès d’Espinay i comte de Nauteuil i de Duretal Fou duc consort d’Halluin El 1632 fou nomenat governador del Llenguadoc, que defensà amb èxit dels atacs de les tropes de Felip IV de Castella, fet que li valgué el grau de mariscal 1637 Lluità al Rosselló i, juntament amb el mariscal de La Melleraie, s’apoderà de Perpinyà i de Salses 1642 El 1644 fou governador de Metz i de Verdun El 1648 comandà l’exèrcit francès de Catalunya i fou nomenat lloctinent general del Principat 1648-49 durant el seu mandat obligà els castellans a alçar el setge…

Així, hom pot fer anotació preventiva d’una demanda judicial sobre un immoble, d’un manament d’embarg, d’una prohibició de vendre, etc El nou Codi català de successions es refereix a l’anotació preventiva de demanda de reclamació de la llegítima o el suplement d’aquesta i a l’anotació de demanda de reclamació de la quarta vidual que es practicaran des d’ara únicament si ho demana l’interessat i ho disposa el jutge, al Registre de la Propietat Després de la Llei del Parlament de Catalunya 8/1990 sobre la modificació de la regulació de la llegítima, no es practicarà pel que fa a les herències…

Estudià a la Universitat de Birmingham, on interessà particularment per la música del segle XVII Fou professor del Markham College de Lima, on tingué oportunitat de conèixer instruments folklòrics sud-americans Completà la seva formació al Pembroke College de Cambridge Des del 1969 fou professor de flauta de bec de la Royal Academy of Music Dos anys abans havia fundat l’Early Music Consort of Players amb J Bowman, O Brookes i Ch Hogwood Aquest grup tingué gran ressonància a la Gran Bretanya interpretant música medieval i renaixentista amb criteris històrics, i la seva influència…

Estudià guitarra amb Hector Quine a la Royal Academy of Music de Londres, on començà a impartir classes el 1971, i també llaüt de manera autodidàctica L’any 1969 fundà amb James Tyler el Consort of Musicke, dedicat fonamentalment a la interpretació de música del Renaixement anglès, inclosa l’obra completa de John Dowland, de la qual feu un enregistrament discogràfic Des del 1972 assumí individualment la direcció del grup La primera cantant que collaborà amb la formació fou Martyn Hill i posteriorment ho feu Emma Kirkby, habitual en molts dels seus concerts i edicions…

Estudià música a la Universitat de Nova York, a Buffalo, fins l’any 1972 Abans d’haver començat la seva formació musical, però, ja havia desenvolupat un estil propi Refractari a les tendències acadèmiques en voga, creà un món sonor volgudament neoarcaic que sovint s’apropa a la música d’A Hovhaness, D Šostakovič i els polifonistes del Renaixement Trets típics de la seva música són les melodies modals, els dissenys rítmics simples i les harmonies no tonals, però sí consonants que es basen en tríades És autor de vuit simfonies, escrites entre el 1961 i el 1988, tres òperes — The Chronicle of…

La primera vegada que apareix esmentat en la documentació és a The Triumphes of Oriana 1601 de Thomas Morley, obra a la qual contribuí amb un madrigal El 1606 es graduà a Cambridge, i segurament estigué durant algun temps al servei de la família Hatton Fou ordenat de sacerdot i exercí com a tal a la catedral d’Ely des del 1609 fins al 1614 El 1618 fou nomenat mestre de cor a la catedral de Lichfield Amb una bona part de la seva producció musical impresa, és un dels compositors anglesos més ben representats del seu temps En total publicà set reculls d’obres que incloïen madrigals a tres,…

Estudià a la Staatliche Hochschule für Musik de Friburg 1947-51, on fou alumne de Konrad Lechner i Gustav Scheck Un cop acabats els estudis, fou flautista de la Capella Coloniensis i del 1984 al 2000 director titular Collaborador de la Schola Cantorum Basiliensis des del 1957, primer com a professor i després com a director, a partir de 1979 creà una classe de direcció coral que  dirigí fins el 1995 Destacà com a intèrpret de música antiga amb flauta de bec i flauta travessera, i publicà estudis sobre interpretació de música antiga Fou fundador del Linde Consort, amb el qual…

Vida Fou deixeble de William Byrd La seva activitat musical començà com a mestre de cor i organista a la catedral de Norwich el 1583 Estudià a la Universitat d’Oxford, on es graduà en música l’any 1588 Es traslladà a Londres i ocupà el càrrec d’organista a Saint Giles, Cripplegate, l’any 1589 i a Saint Paul a partir del 1591 L’any següent esdevingué gentleman de la capella reial Publicà el seu primer llibre de música l’any 1593 i inicià la seva activitat com a editor i impressor el 1595 A partir del 1598 obtingué el monopoli d’impressió musical, que fins el 1596 havia estat en mans de Byrd…

Fill de Ponç IV i segurament de Beneta Fernández de Lara Vers el 1262 es casà amb Sibilla de Palau, vescomtessa de Bas Vassall de Jaume I , l’ajudà a sotmetre els sarraïns de Múrcia 1265-66 i també collaborà, amb el seu pare, en la lluita contra el rebel Ponç Guerau, senyor de Torroella de Montgrí Feu donacions al monestir d’Amer, i adquirí del vescomte de Rocabertí el domini sobre diverses viles El 1274 entrà en una àmplia rebellió nobiliària contra Jaume I, amb els comtes de Pallars i d’Urgell, el vescomte de Rocabertí i poderosos nobles, com els Anglesola, Cervera, Cervelló i Cartellà, que…