Resultats de la cerca

El 1892 s’hi construí al voltant un gran balneari, que, modernament, deixà d’ésser explotat Hom hi ha installat les oficines del Club Nàutic d’Arenys de Mar

Ingressà a la cartoixa de Portaceli —on féu el reresagrari— el 1599 i residí després a la d’Aracristi de València, on construí l’església i el claustre nou

Inicià 1818 la urbanització de la Gènova moderna antiga Via Carlo Felice, Piazza delle Fontane Marose i construí el Palazzo dell’Accademia Ligustica i el Teatro Carlo Felice 1826-28

Titulat a Barcelona el 1889, fou influït sobretot per August Font i Carreras Treballà a Tarragona, on collaborà amb Font i Carreras en l’obra del seminari i construí l’església i el convent dels carmelites 1897 —en estil neogòtic—, el passeig de Santa Clara, la fassina de la Chartreuse, la reixa d’entrada a la catedral, etc Ultra a Tortosa, on feu l’escorxador 1904-06 i el mausoleu del general Reading, entre altres obres, desenvolupà la seva major activitat a Terol, on el 1901 ja dirigia la restauració del claustre de San Pedro Allà fou arquitecte provincial i municipal, i hi…

En fou el fundador el pintor Giovanni Maria Galli Bibbiena 1625 — 1665, seguidor de Francesco Albani Foren fills seus Ferdinando Galli i Francesco Galli 1659 — 1739, arquitecte dels teatres Filarmonico de Verona i Alibert de Roma i actiu també a Àustria i a Alemanya Fills de Ferdinando foren Giovanni Maria Galli , actiu a Praga 1749-69, i Alessandro Galli Parma 1687 — 1769, que treballà a Barcelona amb el seu pare i projectà el cadafal erigit a Santa Maria del Mar amb motiu dels funerals de l’emperador Josep I d’Àustria a Mannheim emprengué la construcció del palau 1740 i…

Vicari de Sant Bartomeu de València, fou mestre d’orgues del rei Alfons el Magnànim i desplegà una gran activitat a tot el país El 1414 bastí un orgue a Llucmajor Mallorca, que collocà en una trona El 1419, per manament del rei, construí el del convent dels dominics de Saragossa, tot posposant el que ja havia començat a Castelló d’Empúries L’any següent treballà en el de la seu d’Elna Rosselló i en el de la catedral de Saragossa A més, bastí el de Santa Maria del Mar de Barcelona, amb 35 tecles i tubs d’estany El 1421 construí el de Santa Maria de la Real de Perpinyà…

Constituïren dues generacions d’artesans de l’orgue barroc, la influència dels quals arribà fins al migdia peninsular El pare, Antoni, construí els orgues de Vallbona de les Monges 1731, Sant Pere de Reus 1732, Guimerà 1737, la Pobla de Cérvoles 1751 i Riudoms 1756, a més de reparar-ne molts altres Continuaren la seva tasca Antoni, Felip i Josep Cases i Soler, els seus fills, el més destacat dels quals és Josep, que fou nomenat mestre d’orgues del monestir d’El Escorial després que realitzés l’ampliació de l’orgue de cor a seixanta-una notes 1772 Construí un realejo…

Fundat el 1932, nasqué com a secció d’atletisme de l’Agrupació Excursionista de Granollers Després de la Guerra Civil es vinculà a l’Esport Club Granollers, conegut com a Club Deportiu Granollers Utilitzà el camp de futbol del club per als entrenaments fins que el 1957 es construí una pista d’atletisme a la zona esportiva municipal Més endavant fou inclòs com a secció del Club Balonmano Granollers i els anys seixanta creà el Cros Internacional Ciutat de Granollers Durant la dècada de 1970 es constituí com a entitat independent El 1976 es construí una nova pista de…

Deixeble d’Aquilino Amezua, el 1895 fundà a la vila de Gràcia el taller que portà el seu nom Construí orgues a Catalunya i també arreu d’Espanya Entre els més importants hi ha el del monestir de Sant Cugat del Vallès 1911, i els de les esglésies de Sant Andreu de Llavaneres 1918, Oteiza de la Solana Navarra 1922, Tàrrega 1924, Santa Maria de Mataró 1927, el Carme de Vic 1931 i Santa Maria de Vilafranca del Penedès 1941 De menor importància són, tots a Barcelona, el del santuari del Cor de Maria, els de les parròquies d’Hostafrancs i de Sant Pere de les Puelles, el de les…

Deixeble de l’enginyer militar Joan d’Escofet, fou nomenat arquitecte de la ciutat de Barcelona i província el 1760, que construí la caserna de cavalleria de la plaça de l’Àngel, a Igualada, i el 1771 treballà a l’església de Roda de Ter L’any següent, juntament amb Josep Ribes, construí el palau del Duc de Sessa, al carrer Ample, i hom li encarregà la restauració de l’antiga Llotja de Barcelona , en la qual treballà fins a la mort La seva arquitectura és del més pur neoclassicisme francès Hom li atribueix, també a Barcelona, el palau Marc de Reus, a la rambla de…