Resultats de la cerca
Es mostren 512 resultats
Bernard Tschumi
Arquitectura
Arquitecte suís.
Format a París i a l’ETH de Zuric, exercí com a professor en diversos centres com l’Architectural Association a Londres 1970-79, la Universitat de Princeton 1976-80 o la Cooper Union de Nova York 1981-83 Ha desenvolupat una rellevant activitat teòrica, reflectida en assaigs com The Manhattan Transfers 1981, Event Cities 1994 o Architecture and Disjunction 1994 Formà el seu propi estudi el 1981 i, amb el projecte del parc de la Villette 1982-95, participà en la mostra de gran repercussió mediàtica que se celebrà al MOMA de Nova York l’any 1988 sobre arquitectura desconstructivista En el centre…
Helena Valentí i Petit
Literatura catalana
Novel·lista.
Vida i obra Filla de l’humanista Eduard Valentí i Fiol Estudià romàniques a la Universitat de Barcelona i es doctorà, a Cambridge, amb una tesi sobre els germans Machado Des del 1962 fins al 1974 visqué a Anglaterra i exercí la docència a les universitats de Durham i Cambridge La seva obra narrativa, una reflexió sobre la condició de la dona, sovint situada en un marge de revolta, comprèn el llibre de narracions L’amor adult 1977, i les novelles La solitud d’Anna 1981 i La dona errant 1986, i, pòstumament, D’esquena al mar 1991, que tancava un cicle narratiu anunciat per la mateixa autora…
,
Alan Hacker
Música
Clarinetista i director d’orquestra britànic.
Es formà a la Royal Academy of Music, on es diplomà l’any 1959 amb l’obtenció del premi Dove Ingressà de seguida a l’Orquestra Simfònica de Londres, de la qual formà part fins el 1966 Ben aviat dirigí la seva carrera cap a la interpretació de música amb criteris històrics i també a la música contemporània Fou membre fundador dels Pierrot Players, coneguts més tard com a Fires of London, amb els quals estrenà obres de compositors anglesos contemporanis com Peter Maxwell Davies El 1971 fundà el seu propi grup, Matrix, i estrenà obres de P Boulez, E Blake, H Birtwistle i A Goehr Des del final…
Pierre Thibaud
Música
Trompetista occità.
Inicià la seva formació musical al Conservatori de Bordeus, on estudià violí i trompeta, i la perfeccionà al Conservatori de París, fins a acabar els estudis amb un primer premi L’any 1960 debutà professionalment tocant en l’Orquestra Filharmònica d’Israel El 1966 obtingué la plaça de primer trompeta de l’Òpera de París Fundador del quintet d’instruments de metall Ars Nova, formà part de diversos conjunts orquestrals francesos, com Domaine Musical o Musique Vivante Estigué vinculat a algunes iniciatives per donar a conèixer la música contemporània i desenvolupà una important carrera de…
Paul Esswood
Música
Contratenor anglès.
Estudià al Royal College of Music de Londres amb G Clinton Entre el 1964 i el 1971 fou solista a l’Abadia de Westminster, tasca que simultaniejà amb alguns enregistraments que el feren cèlebre, com ara la versió del Messiah de GF Händel dirigida per C Mackerras 1965 Ha estat convidat als principals festivals de música antiga d’arreu del món i ha participat en la recuperació d’obres antigues, com Erismena P Cavalli, tot i que també ha intervingut en estrenes d’òperes contemporànies, com El paradís perdut de K Penderecki 1979 i Akhnaten de Ph Glass 1984, i reposicions d’òperes de B…
Aynsley Eugene Goossens
Música
Compositor i director anglès pertanyent a una família de músics d’origen belga.
Fill del violinista i director E Goossens, es formà musicalment a Bruges El 1904 tornà a Anglaterra i el 1907, gràcies a una beca, ingressà al Royal College of Music de Londres Fou en aquest centre que el 1912 estrenà una de les seves primeres obres, les Variations on a Chinese Theme , per a orquestra El 1916 dirigí una òpera per primera vegada, The Critic , de CV Stanford, i el 1921 dirigí l’estrena a Anglaterra de La consagració de la primavera , d’I Stravinsky, amb la recentment creada Goossens Orchestra A partir d’aquell moment inicià una intensa activitat com a director, sobretot als…
Rudolf Buchbinder
Música
Pianista austríac.
Quan tenia cinc anys la seva família es traslladà a Viena, on inicià els estudis a l’Acadèmia de Música A deu anys debutà en un concert a la sala del Musikverein Amplià els estudis de piano amb Bruno Seidhofer El 1961 guanyà el primer premi del Concurs Internacional de Música de Munic, juntament amb el Wiener Trio, amb qui collaborà assíduament Progressivament ha deixat de banda la música de cambra per centrar-se en el repertori concertístic per a piano A partir de l’obtenció de dos importants premis, la Medalla Lipatti 1962 i el Premi Especial Van Cliburn 1966, inicià les gires…
Walter Gieseking
Música
Pianista alemany.
Les primeres nocions de música les rebé del seu pare, que era flautista i pianista, quan la família vivia a Nàpols Poc després, ingressà al Conservatori de Música de Hannover i estudià amb Karl Leimer Durant els anys de la Primera Guerra Mundial, iniciada ja la seva carrera com a solista, hagué de treballar com a violinista, timbaler del seu regiment i pianista de jazz El 1921 començà les seves gires per Europa i el 1926 per Amèrica, on triomfà amb la interpretació del Concert per a piano i orquestra en do menor de S Rakhmaninov Més tard, durant la Segona Guerra Mundial, actuà sota la batuta…
epístola
Literatura
Composició, sovint en vers (en metres diversos), elaborada en forma de lletra, sobre temes diversos: filosòfics, morals, satírics o religiosos gairebé sempre.
Tot i que solen ésser adreçades formalment a una persona o persones particulars, reals i imaginàries, les epístoles han estat escrites generalment amb la intenció de difondre-les més àmpliament, i tenen un interès general a causa dels temes que tracten L’epístola de contingut literari fou conreada a partir d’Horaci Epistola ad Pisones Cal citar, per la importància de llur contingut, les de Ciceró, d’interès per les notícies contemporànies que donen i per llur contingut ideològic, les del Nou Testament Epístoles, les de Francesco Petrarca, document literari important per a la història de la…
Frank Castorf
Teatre
Director teatral alemany.
Entre els anys 1976-89 dirigí nombroses obres clàssiques i contemporànies a l’RDA La fama dels seus primers treballs a l’Alemanya reunificada el portà el 1992 a la direcció de la Volksbühne Berlín, d'on es retirà el 2017 És un dels directors més controvertits de la seva generació per la violència i l’eclecticisme amb què recrea les obres que escenifica El 1994 fou guardonat amb el premi Kortner Entre els seus muntatges cal destacar versions de HMüller Carrer Wolokolamk , 1996, HGibson Trainspotting , 1997, GHauptmann Els teixidors , 1997 i Sartre Les mans brutes , 1998 També…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina