Resultats de la cerca

Detall de la inflorescència de Lythrum salicaria , a la part superior de la qual poden observar-se algunes poncelles amb els sèpals acabats en una petita prominència Aquesta espècie també presenta heterostília, amb tres menes de flors diferents Ramon M Masalles Grup format per unes 500 espècies herbàcies, arbustives i, fins i tot, arbòries, agrupades en 24 gèneres, esteses principalment per les regions tropicals i temperades Al nostre país n’hi ha unes nou espècies, incloses en els gèneres Lythrum i Ammania Les litràcies tenen les fulles simples i…

La taperera Capparis spinosa és una curiosa mata que viu arrelada als talussos i als murs vells, de port estès i fulles molt enteres, glauques i un xic crasses Se n’aprecien les poncelles, les tàperes, com a condiment, i també els fruits A la primavera obre unes vistoses flors amb quatre pètals i nombrosos estams, que veiem a la fotografia Jesús R Jurado Aquesta família comprèn unes 800 espècies, en general pròpies de les zones eixutes tropicals i subtropicals Moltes són arbustives, altres herbàcies i, moltes menys, arbòries duen les fulles alternes,…

Els elements florals poden prendre aspectes molt variables El cas més simple, en què els sèpals, exteriors i verds, envolten els pètals, acolorits i de consistència diferent, a l’entorn de les parts fèrtils gineceu i androceu, no és pas l’únic entre les plantes superiors, ja que les diverses peces poden modificar-se de forma i de color Les flors de l’aranya Nigella damascena , que veiem a la fotografia, presenten un involucre de bràctees laciniades disposades a tocar del periant, format per cinc peces petaloides Segueix un verticil amb cinc petits nectaris de color fosc, un androceu integrat…

És aquesta una petita família que conté unes 50 espècies tropicals i subtropicals, de les quals només una, la margalida d’estepa Cytinus hypocistis es fa a la zona que ens afecta i, també, al continent europeu Són plantes paràsites, i es troben tan adaptades a aquesta forma de vida que fins i tot han perdut l’estructura cormofítica en bona part de l’aparell vegetatiu Així, resten reduïdes a grups de filaments molt simples que s’introdueixen en els teixits dels hostes i que formen a l’exterior flors i fruits, uns i altres, en canvi, ben desenvolupats Precisament en…

Les magnòlides simbolitzen el punt de partida evolutiu de les angiospermes a causa de l’elevat nombre de caràcters primitius que presenten En efecte, les plantes que componen aquesta subclasse presenten, globalment, força caràcters arcaics Per això, aquest grup se sol relacionar amb allò que degué ser el «substrat evolutiu» de totes les angiospermes Lògicament, la seva caracterització resulta ben artificiosa, atès que comprenen alhora famílies que semblen força primitives, altres que fan el pas cap a les diverses subclasses veïnes i algunes que es mostren com aïllades de la resta, amb uns…

Constitueixen una petita família àmpliament repartida per les regions fredes i temperades de l’hemisferi boreal Relativament properes a les ericàcies, comprenen tres gèneres i unes trenta espècies Es tracta de petites herbes perennes que formen micorrizes i, per tant, poden aprofitar les substàncies que resulten de la descomposició de l’humus Les flors són hermafrodites i actinomorfes, grosses i solitàries o bé petites i agrupades en raïms Tenen quatre o cinc pètals lliures o poc soldats i vuit o deu estams, disposats en dos verticils, l’exterior enfront dels pètals i l’interior oposat als…