Resultats de la cerca
Es mostren 498 resultats
cetacis

A, esquelet del crani i tòrax de la balena. B, cap de la balena i dels catxalot, vists per sobre. C, secció longitudinal de la meitat anterior del marsuí, mostrant l’aparell digestiu i respiratori: 1, orifici respiratori; 2, vàlvula; 3, cervell; 4, llengua; 5, esòfag; 6, laringe; 7, pulmons; 8, estòmac. D, barbes: 1, de Balaenoptera; 2, de Megaptera. E, esquelet de la balena
©
Mastologia
Ordre de mamífers, els més profundament modificats a causa de llur adaptació a la vida aquàtica, gairebé sempre pelàgica.
Tenen el cos afusat, amb les extremitats anteriors transformades en aletes, les posteriors, absents o vestigials, i la cua, transformada en una aleta caudal, ampla, desproveïda d’esquelet i situada en un pla horitzontal té una funció propulsora Alguns tenen una aleta dorsal La pell, sota la qual hi ha un espès estrat adipós amb funció d’aïllant tèrmic, és llisa i molt rarament presenta pilositat hi manquen les glàndules tegumentàries La massa facial és enorme, la caixa craniana és situada cap endarrere, i els narius, en nombre d’un o dos, s’obren al cim del cap reben el nom d' espiracle La…
hadrosaure

Superfície d'oclusió de la mandibula inferior d'un exemplar d' Edmontosaurus annectens , un hadrosàurid del final del Cretaci de l'Amèrica del Nord
© Albert Prieto-Márquez
Paleontologia
Gènere de dinosaures de l’ordre dels ornitisquis
, del grup dels iguanodonts, que atenyien fins a 8 m de longitud, 4 m d’alçada i un pes de quatre tones, amb el cos aguantat per les potes posteriors i la cua.
El crani i les mandíbules eren comprimides dorsiventralment i recobertes d’un estoig o bec corni, semblant al bec d’un ànec Tenien moltes dents fins a 3 000, arrenglerades en diverses fileres Habitaren, durant el Cretaci superior, els pantans de l’Amèrica del Nord, on es nodrien de plantes aquàtiques Els hadrosàurids més antics i primitius s’han trobat en roques del Cenomanià de Texas EUA, de fa uns 93 milions d’anys Cretaci superior basal, i se'n coneixen espècies ancestrals al Cretaci superior asiàtic El centre d’origen d’aquests animals és encara incert i tant Àsia com Amèrica…
diplodoc
Paleontologia
Nom donat a uns rèptils fòssils, de l’ordre dels saurisquis, caracteritzats per unes grans dimensions (uns 25 m de llargada per 4 m d’alçada), un cap petit (d’uns 30 cm), amb un cervell minúscul, i un pes enorme (unes 20 tones).
Eren de règim herbívor i habitaven en zones pantanoses i llacs Visqueren durant el Juràssic i el Cretaci Les darreres investigacions els situen al final del Juràssic fa uns 150 milions d’anys a l’oest dels EUA Les seves restes han estat trobades a la Formació Morrison de Colorado i Utah Malgrat superar els 20 m de llargada, el Diplodocus era relativament gràcil El crani era relativament allargat i les dents estretes i cilíndriques
conducció òssia
Biologia
Transmissió del so a través dels ossos del crani.
La mesura de la conducció òssia és emprada per a diferenciar les sordàries nervioses de les sordàries de conducció
El que cal saber de la hidrocefàlia
Patologia humana
La hidrocefàlia és l’acumulació excessiva i persistent de líquid cèfalo-raquidi LCR a l’interior dels ventrícles encefàlics, produïda per una obstrucció en la circulació, un increment en l’elaboració o bé una disminució de l’absorció L’acumulació de LCR ocasiona un augment de la pressió a l’interior del crani En els infants petits, la hidrocefàlia es manifesta amb un augment de la grandària del crani, les parets del qual es distenen per la pressió interior En els infants més grans i els adults, com que el crani no es pot distendre, l’augment de la pressió intracranial provoca una compressió…
arcosaures
Paleontologia
Herpetologia
Superordre de la subclasse dels diàpsids que constituí el grup més florent de rèptils a l’era mesozoica.
Es caracteritzaven per la possessió de dues fosses temporals en el crani, com els lepidosaures, i per l’adaptació a la locomoció bípeda de la majoria dels individus Els arcosaures més primitius, els tecodonts, aparegueren en el Triàsic Aparentment, d’aquests derivaren cinc branques la dels cocodrils, que sobreviuen actualment la dels pterosaures o rèptils voladors la que més tard originà la dels ocells, i dues altres línies els representants de les quals són els dinosaures 2 Rèptil del superordre dels arcosaures
ornitisquis
Paleontologia
Ordre de rèptils del grup dels dinosaures que són fòssils i tenien el pubis cap avall i enrere, paral·lel a l’isqui.
Actualment és definit com un dels dos clades principals en què es divideixen els dinosaures La seva distribució cosmopolita abraça des del final del Triàsic fins al Cretaci terminal Aquests herbívors comprenien una varietat de grans clades de dinosaures, com ara els Thyreophora quadrúpedes cuirassats com els estegosaures i els anquilosaures, els Ornithopoda hipsilofodòntids, iguanodòntids i hadrosaures, els Pachycephalosauria bípedes amb la part superior del crani augmentada en grossor i en forma de cúpula i els Ceratopsia que inclou els dinosaures amb banyes
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina