Resultats de la cerca
Es mostren 330903 resultats
Receptari de Can Arquer de Goscons
Gastronomia
Receptari de cuina dels Arquer de Goscons (Arenys de Munt).
Les receptes més antigues sembla que daten de mitjan segle XVII, mentre que les més recents són del final del segle XIX En general contenia receptes casolanes d’un cert nivell culinari algunes d’autòctones de Catalunya i altres d’importades i adaptades als gustos del moment històric, segons els estudis de l’historiador arenyenc Pons i Guri El receptari ha estat font d’inspiració de un bon nombre de cuines així, per exemple, sabem que la cuinera Carme Ruscalleda, en inaugurar un restaurant a Tòquio, posà com a plat estrella el “…
cançó de treball
Música
Denominació que, de manera general, es pot aplicar a totes les cançons que s’interpreten tot treballant, però que ha passat a designar de manera concreta els cants melismàtics i de tempo no mesurat específics de certes feines agrícoles.
Les cançons de treball, sovint anomenades "tonades de" seguit del nom de la feina, s’entonaven en les tres principals labors del conreu dels cereals abans de la mecanització llaurar, segar i batre, però també en altres activitats del camp Eren interpretades per un solista amb una veu plena, potent i al límit agut de la veu de pit, amb un timbre punxant i una actitud tensa, i es caracteritzaven per la realització de melismes dins d’un tempo no mesurat o flexible Eren molt habituals a les Illes Balears, al País Valencià i a bona part de Catalunya, sobretot a la meitat occidental De…
Reial Acadèmia de Medicina de València
Medicina
Institució fundada a València el 1830 com una de les ‘‘acadèmies de districte’’ creades dins el període absolutista de Ferran VII.
La renovació de la medicina valenciana s’havia desenvolupat fins aleshores al voltant de la universitat Aquesta acadèmia fou una creació artificial al servei del règim absolutista amb la finalitat de controlar estretament tots els aspectes de la medicina Tenia, per tant, atribucions molt àmplies, com la vigilància de l’ensenyament i de l’exercici mèdics, la censura de llibres i l’ordenació dels problemes sanitaris i medicolegals Només en segon terme era considerada com a organisme consultiu científic Durant els primers anys del regnat d’Isabel II els règims liberals privaren l’…
santuari de Carrassumada
Santuari
Santuari del municipi de Torres de Segre (Segrià), al SE del poble, dalt del tossal de Carrassumada..
Teresa de Jesús
Fragment autògraf de la introducció a l'autobiografia de Teresa de Jesús
© Fototeca.cat
Literatura
Cristianisme
Nom de religió de Teresa de Cepeda y Ahumada, escriptora mística castellana.
Descendent, per la banda paterna, de jueus conversos, fou, de petita, molt afeccionada a la lectura de vides de sants i de llibres de cavalleries i posseí, sempre, una gran capacitat d’assimilació de tot allò que llegia El 1531 estigué interna al monestir de Santa María de Gracia d’Àvila i el 1535 entrà al convent carmelità de La Encarnación, de la mateixa ciutat Poc després tingué una greu malaltia, que li durà uns quatre anys, i estigué a punt de morir De bell nou a La Encarnación, es proposà de reformar l’orde del Carmel — mitigat el 1432 per Urbà IV — , a fi de fer-lo retornar a l’antic…
Joan de Rocatallada

Joan de Rocatallada Manuscrit del De consideratione quintae essentiae (c. 1350)
Cristianisme
Predicador franciscà.
Molt probablement d’origen occità, les seves doctrines i visions tingueren molta influència a Catalunya, especialment entre els framenors i la família reial Influït per Joaquim de Fiore i altres millenaristes i espirituals franciscans com Arnau de Vilanova amb el qual Menéndez Pelayo el comparà i l’inclogué a Historia de los heterodoxos españoles , i fra Pere d’Aragó, s’avesà a introduir, en les seves prèdiques i escrits, vaticinis i interpretacions de l’Apocalipsi, així com denúncies de la vida corrompuda del clergat Per…
Martín de Rivafrecha
Música
Compositor castellà.
L’any 1503 fou nomenat mestre de capella de la catedral de Palència i es mantingué en el càrrec fins el 1523, quan dimití Aquest darrer any obtingué un benefici a la catedral de Calahorra, on restà fins el 1525, moment en què retornà a Palència L’any 1526 recuperà el seu antic càrrec a la catedral palentina amb l’obligació de responsabilitzar-se dels infants de cor Les dificultats que trobà en aquest deure el forçaren a dimitir pocs mesos més tard No obstant això, obtingué algunes prebendes i rebé encàrrecs del…
Vallfogona de Riucorb

Vallfogona de Riucorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació És situat als confins amb la Segarra, comarca a la qual anteriorment havia pertangut, i l’Urgell Com a terme fronterer, les divisions administratives l’han afectat variablement ja que pertany a la província de Tarragona, al partit judicial de Valls, però havia estat del de Cervera i del de Montblanc fins el 1957 va ser del bisbat de Vic i després va passar a l’arxidiòcesi de Tarragona Vallfogona limita al N amb Montoliu de Segarra, al NE amb Llorac, a l’E amb Savallà del Comtat, al S amb Conesa i Passanant i a l’W amb Guimerà La demarcació de Vallfogona, anomenada en…
Bíblia de Rodes

Bíblia de Rodes (Llibre de Samuel, vol. 2, full 5)
Bíblia ripollesa, dita de Sant Pere de Rodes (al segle XII ja era al monestir de l’Empordà, d’on fou sostreta pel mariscal de Noailles al final del segle XVII) quelcom anterior a la Bíblia de Ripoll anomenada de Farfa.
Conté un nombre inferior de texts extrabíblics, però la riquesa artística és semblant La divisió actual en quatre volums és fictícia i moderna Actualment es conserva a la Bibliothèque Nationale de París
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina