Resultats de la cerca
Es mostren 180 resultats
demografia
Sociologia
Ciència que té com a objecte l’estudi de la població.
Aquest és fet bàsicament des de l’aspecte quantitatiu, però l’estreta interdependència dels fets de població amb uns altres factors —econòmics, geogràfics, històrics, socials, psicològics— exigeix unes perspectives més àmplies de caràcter quantitatiu que fan que la tasca del demògraf tingui uns límits molt vasts i imprecisos La demografia com a ciència és recent, però l’interès pels fets de població és antic hom pot esmentar els censos militars i fiscals d’Egipte o de Roma, les utopies polítiques dels filòsofs grecs i les idees religioses dels pensadors cristians primitius Durant l’edat…
La immigració, problema i esperança de Catalunya
Cartell electoral del Pacte Democràtic per Catalunya en referència als immigrants, 1977 ANC-Fons R Ramírez Jordi Pujol, president de la Generalitat de Catalunya sense interrupció des del 1980, ja havia manifestat els anys seixanta una clara preocupació envers la immigració, amb la qual cosa connectava amb la tradició del pensament demogràfic català, especialment representada per les formulacions de Josep A Vandellòs i Solà, que en les seves obres La immigració a Catalunya 1935 i Catalunya, poble decadent 1935 considerava la immigració, juntament amb el descens de la fecunditat,…
Desplaçaments dels imperis segons A. Deulofeu. 1951-1967
Alexandre Deulofeu elaborà una minuciosa teoria de la història de les societats humanes que presentà, per primer cop, el 1951 Segons ell, el motor dels canvis històrics és la dialèctica entre un centre dinàmic, creador d’una civilització/imperi, i la transformació d’aquest centre i de l’imperi que ha generat en una cultura codificada rígidament, i, doncs, anquilosada i, amb el temps, decadent Aquesta cultura serà substituïda per una altra de generada en un altre centre dinàmic, i així successivament i cíclicament Aquesta teoria de la història es basa en un repàs sistemàtic i…
Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
Castellgalí
© C.I.C. - Moià
Municipi
Municipi del Bages, a l’extrem meridional del pla de Bages, a la confluència del Cardener i el Llobregat.
Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Manresa, a l’E i el S amb Sant Vicenç de Castellet, al S amb Marganell i a l’W amb Sant Salvador de Guardiola El terme municipal comprèn les terres planes de Dosrius, l’aspra proa interfluvial de Cirerencs, els verals muntanyosos del turó i dels plans de Castellgalí i les serres d’Altaió i Puig-agudell Tot aquest segon sector, alt i trencat, és a la dreta del Cardener, aigua avall de Manresa i s’estén fins a la vall de la riera de Castellet, que desguassa al Llobregat després del Confon La riera de Cornet —dita de Guardiola al principi del…
Josep Iglésies i Fort
Historiografia catalana
Historiador, demògraf, geògraf i escriptor.
Vida i obra Fins el 1918 visqué a Reus on s’introduí dins els ambients culturals pel seu pare, amb qui freqüentà la Secció Excursionista del Centre de Lectura i recorregué les muntanyes del sud de Catalunya, formant-se com a excursionista científic Escriví un seguit de guies excursionistes sobre les comarques meridionals del Principat en les quals inclogué la història de cada indret Elaborà algunes d’aquestes guies amb Joaquim Santasusagna, a qui dedicà una obra Joaquim Santasusagna notícia bio-bibliogràfica , 1982 Destaquen Les Muntanyes de Prades, el Montsant i Serra la Llena guia…
Lliçà de Vall
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, al límit amb la plana de Granollers, de terres ondulades amb boscs de pins i prats.
Situació i presentació El municipi és situat a la vall de la riera de Tenes Limita a septentrió amb el terme de Lliçà de Munt, a migdia amb Parets del Vallès i a llevant amb Granollers Per un petit sector, al límit sud-occidental, entronca amb Palau-solità i Plegamans, del Vallès Occidental, i amb l’enclavament de Vila-rosal, del terme de Parets del Vallès El terme comprèn el poble i cap de municipi de Lliçà de Vall, els barris de Xiol i les Casetes, les caseries del Pla de Lliçà, la Serra, el Sot de la Coma i nombroses urbanitzacions, entre les quals destaquen les de Cantallops, el Sot dels…
Villena
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Vinalopó, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, en un eixamplament de la vall que travessa les alineacions prebètiques valencianes; conté un ampli pla central al·luvial de 20 km per 5, amb extensos glacis i aflorament d’una cicatriu profunda del keuper.
Aquest pla és enquadrat per aspres serres de direcció SW-NE i és dividit en dos per una alineació més suau La serra d’El Castellar i el cabeç de La Virgen tanquen el flanc W, la serra d’El Morrón el N, l’anticlinal cretaci dolomític de la serra de Sant Cristòfol o de La Villa domina la porció oriental, i al SE s’alça l’anticlinal eocènic, bolcat al N, de Peña Rubia Al SW tanca el circuit la serra de les Salines 1237 m alt La rambla del Vinalopó a Santa Eulàlia té un mòdul de 0,44 m 3 /s, però hi ha tingut revingudes de 350 m 3 /s i estiatges absoluts Un ric aqüífer subterrani és acumulat per…
republicanisme historiogràfic
Historiografia catalana
De la mateixa manera que la institucionalització cultural mancomunitària del principi del s. XX suposà la consolidació d’un equip intel·lectual –els noucentistes– que menà tot el procés, la nova institucionalització de la Generalitat republicana dels anys trenta comportà l’articulació d’un equip intel·lectual propi, amb un seguit de característiques compartides i ben diferenciat dels objectius dels seus predecessors.
Desenvolupament enciclopèdic Com havia passat durant l’experiència mancomunal, la participació en les instàncies de poder fou allò que permeté la cristallització d’un grup i li conferí la seva condició de collectiu hegemònic Definició del grup i objectius A hores d’ara, encara no existeix una definició àmpliament acceptada per a designar aquest nou equip Norbert Bilbeny l’ha classificat com el representant del “republicanisme nacional” i Francesc Artal, considerant els seus membres com a hereus de la tradició federal, els ha definit com a “republicans estrictes” També se’ls podria anomenar “…
Literatura i noves tecnologies
Pàgina web dedicada a la poesia catalana, sd PV Fins no fa gaire, eren molt freqüents les veus que preveien la desaparició de la lletra escrita i de la literatura a causa de l’expansió imparable de la civilització televisiva Els més pessimistes fins i tot creien que l’escriptura estricta, substituïda per la imatge i l’oralitat, havia de quedar relegada a un ús erudit i notarial No en va Umberto Eco, al seu famós llibre Apocalíptics i integrats 1964, proposava lluitar per aconseguir una civilització de la televisió que, en lloc de destruir-la, complementés la del llibre Certament, no es pot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina