Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Josep Tomàs Ventosa i Soler
Economia
Política
Cormerciant, polític i filantrop.
Molt jove, el 1809, emigrà a Amèrica i s’establí a Cuba, a Matanzas Ràpidament hi adquirí experiència i coneixements comercials en el ram dels teixits i n'obtingué grans beneficis Tingué diversos càrrecs privats i públics —fou alcalde de Matanzas en dues ocasions 1847 i 1852— i es dedicà a activitats filantròpiques La seva filantropia també tingué ressò a Vilanova, on preocupat per l’analfabetisme del seus habitants impulsà tot d’actuacions filantròpiques per erradicar-lo Així, decretada la desamortització dels béns de l’Església, adquirí 1846 uns terrenys que tenien els caputxins i en féu…
Maria Cristina de les Dues Sicílies
Història
Reina d’Espanya.
Filla de Francesc I de les Dues Sicílies i de la infanta Maria Isabel d’Espanya Fou casada amb el seu oncle el rei Ferran VII d’Espanya 1829, vidu sense fills, al qual inclinà a poc a poc cap a un cert liberalisme en oposició al partit apostòlic Actuà, amb el títol de reina governadora, com a regent de la seva filla la reina Isabel II del 1833 al 1840, que fou obligada a renunciar-hi Durant la seva regència tingué el suport dels polítics liberals i del sector de l’exèrcit que defensà el tron d’Isabel II contra els partidaris de l’infant Carles Maria Isidre primera guerra Carlina Promulgà l’…
mà morta
Dret
Propietat de béns de tota mena, el domini dels quals era inalienable per prescripció legal.
La legislació sobre això, d’origen medieval, prohibia la venda dels béns posseïts o adquirits per determinats tipus de propietaris En l’àmbit civil eren aquests els posseïdors de béns comunals, propis i collectius, i els grans propietaris aristòcrates, que transmetien llurs propietats de pares a fills, immutables o engrandides En el món eclesiàstic ho era l’Església, pel que feia tant a béns individuals com a béns institucionals i collectius —monàstics—, seculars o regulars Quant a les mans mortes de caràcter fundacional, aquestes es referiren a diversos tipus d’institucions eclesiàstiques…
Sant Pere de Cubelles
Art romànic
L’antic priorat canonical de Sant Pere de Cubelles era situat vora la desembocadura del Foix, prop del cap de Sant Pere Les darreres restes conservades no fa gaires anys foren completament destruïdes en urbanitzar-se l’indret Era situat dalt d’un petit turó on actualment hi ha una casa d’estiueig, prop d’on hi havia l’estany anomenat de la Marmota o Marmorta Era un priorat de l’orde augustinià que depenia de la canònica de Santa Eulàlia del Camp de Barcelona, i que es documenta per primera vegada l’any 1205 Fou establert en unes terres que havien estat donades per Arnau de Ponç Hi ha una…
Castell de Fonoll (Passanant)
Art romànic
L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497, consta que l…
Desert de les Palmes
Convent
Convent i eremitori carmelitans situats als vessants de marina de la serralada del desert de les Palmes, dins el municipi de Benicàssim (Plana Alta).
Des de mitjan segle XVII consta l’existència de fra Bartomeu popularment fra Bartolo , que visqué en una cova al puig que duu el seu nom, prop de l’ermita de Sant Miquel Els carmelitans s’hi establiren el 1694 i donaren al convent bastit en 1697-1733 el nom de desert per tal com el destinaren a centre de vida eremítica Als vessants i raconades de la vall es construïren una vintena de capelles i petits eremitoris per a penitents i ermitans, iniciades amb la capella del Naixement 1698 El 1783 hi hagué un esllavissament de terres que destruí el primitiu convent i en 1784-96 en fou bastit un de…
Erill la Vall

Vista aèria d’Erill la Vall
© Fototeca.cat
Poble
Poble del municipi de la Vall de Boí (Alta Ribagorça), situat al fons de la vall de Boí, a la dreta de la Noguera de Tor, al peu del pic d’Erill (2.627 m).
La seva església parroquial Santa Eulàlia d’Erill la Vall és un notable edifici romànic del grup de la vall de Boí, d’una sola nau, amb coberta de fusta, absis semicircular i dues absidioles al costat de la nau, pòrtic i un esvelt campanar quadrat Al començament del segle XX hom trobà a la sagristia l’important grup escultòric romànic de fusta del Davallament segle XII L’any 1064 la vila d’Erill fou venuda pels comtes de Pallars Sobirà, Artau I i Llúcia, als de Pallars Jussà, Ramon IV i Valença, juntament amb el castell d’Erill i altres possessions L’any 1072 el feu d’Erill la Vall…
la Real
Monestir
Antic monestir cistercenc (Santa Maria de la Real o, també, la Font de Déu), situat al terme de Palma (Mallorca), al N de la ciutat, entre els camins d’Esporles i de Valldemossa.
Fundat per Poblet el 1239, s’establí provisionalment a la granja d’Alpic Esporles i vers el 1266 passà al lloc actual Posseí uns dominis molt considerables, sobre els quals l’abat tenia jurisdicció civil L’abat de la Real fou igualment membre del consell estatuït per Jaume III de Mallorca i ocupava a les corts la segona cadira després del bisbe Fins el 1517 els abats foren elegits normalment per Poblet i venien d’aquell monestir des d’aleshores foren nomenats pels mateixos monjos de la Real, que aconseguiren d’independitzar-se de la tutela pobletana el 1560 Al segle XIII, Ramon Llull feu…
Josep M Macià i Vidiella
Cristianisme
Eclesiàtic franciscà i bisbe.
Ingressà a l’orde, a Barcelona, on professà el 1832 Féu els estudis eclesiàstics al convent de Berga El 1835, arrel de l’exclaustració provocada per la desamortització, anà a Itàlia, on completà els estudis i fou ordenat de sacerdot 1838 El 1852 fou destinat al Perú, al convent de Nuestra Señora de los Ángeles de Lima, del qual n'esdevingué superior en diversos períodes El 1872 fou nomenat comissari general dels franciscans del Perú, l’Equador i Colòmbia El 1874 fou desterrat per oposar-se al govern liberal del Perú, i aleshores passà a l’Equador, on fou nomenat bisbe de Loja 1875 Arran del…
Juan Álvarez Mendizábal
Economia
Política
Polític i financer.
De família jueva, es dedicà als negocis des de jove Després del Trienni Constitucional 1823 s’exilià a Londres, des d’on finançà l’expedició que enderrocà la monarquia absoluta a Portugal Tornà a Espanya 1835, i fou nomenat ministre d’hisenda i, poc després, cap de govern Tornà a ésser ministre d’hisenda 1836, 1837 i 1843 Destacada figura del partit progressista, promogué un seguit de reformes, entre les quals es destacaren, d’una banda, l’allistament general de l’exèrcit servei que podia ésser defugit mitjançant el pagament d’una indemnització, i, de l’altra, la supressió de la major part d’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina