Resultats de la cerca
Es mostren 240 resultats
FitzJames Stuart
Família noble originada per James FitzJames.
Els seus fills formaren les dues branques d’aquesta família La branca espanyola dels ducs de Berwick fou iniciada pel fill gran, Jacobo FitzJames Stuart 1696 — 1738, segon duc de Berwick i de Llíria i Xèrica, el qual es casà 1716 amb Catalina Colón de Portugal i de Ayala, duquessa de Veragua i de la Vega, marquesa de Jamaica i comtessa de Los Gelves Llur fill Jacobo FitzJames Stuart y Colón de Portugal 1718 — 1785 heretà tots aquests títols i els comtats de Lemos, Andrade i Sarria Carlos FitzJames Stuart y de Silva 1752 — 1787, fill de l’anterior, perdé per sentència els títols dels Colón El…
Analecta Montserratensia
Historiografia catalana
Publicació aperiòdica de les Publicacions de l’Abadia de Montserrat iniciada el 1918, i dedicada a estudis monogràfics sobre diversos aspectes de la vida del monestir: cultura, literatura, història, etc.
Tanmateix, en absorbir Catalonia Monastica , una altra publicació del monestir, s’amplià posteriorment a la història monàstica catalana 1955 El primer director fou Anselm Albareda, al qual succeí l’equip de monjos arxivers, entre els quals hi havia Cebrià Baraut i Anscari M Mundó El seu antecedent fou la Revista Montserratina gener del 1907-desembre del 1917, que havia tingut com a directors Ramon Colomé 1907-15 i Romuald Simó 1915-17, i en què predominava l’ús de la llengua castellana L’abat Antoni M Marcet, elegit com a coadjutor de l’abat Deàs 1913, decidí donar-li més volada i en nasqué…
,
Cota zero. Revista d’Arqueologia i Ciència
Historiografia catalana
Publicació independent, de periodicitat anual, fundada al maig del 1985 i dirigida per Walter Cruells, Maria Dolors Molas i Imma Ollich.
Com a membres de la redacció hi han figurat Dolors Buxó, Maria del Mar Espadaler i Miquel Molist Cada número inclou articles de temàtica variada relacionats amb l’arqueologia catalana i un dossier que analitza un tema en profunditat El primer dossier es dedicà a l’arqueologia urbana i el patrimoni el segon, als ritus de la mort a l’antiguitat el tercer, al megalitisme el quart, als mètodes científics aplicats a la reconstrucció paleoambiental de la prehistòria el cinquè, a la paleoantropologia el sisè, a l’arqueologia dels poblats medievals abandonats el setè, a l’agricultura orígens, adopció…
Jordi Villacampa i Amorós

Jordi Villacampa i Amorós (dreta)
© Club Joventut Badalona
Basquetbol
Jugador de basquetbol i dirigent esportiu.
Aler de 1,96 metres, desenvolupà tota la seva carrera com a jugador en el Club Joventut de Badalona Debutà en la màxima categoria el 1980 sota la direcció de Manel Comas Es retirà l’any 1997 després de catorze temporades amb el primer equip, en què aconseguí una Copa d’Europa 1994, dues Lligues ACB 1991, 1992, dues Copes Korac 1981, 1990, una Copa del Rei 1997, set Lligues Catalanes 1986, 1987, 1988, 1990, 1991, 1992, 1994 i tres Copes Príncep d’Astúries 1987, 1989, 1991 Disputà 503 partits en l’ACB, que li han permès entrar en l’apartat d’històrics en minuts vuitè amb 31 minuts per partit,…
,
progressió de blues
Música
Estructura harmònica subjacent del blues.
En la seva forma més senzilla empra solament els graus I, IV i V La progressió segueix la forma de tres versos de la manera següent enunciat sobre el grau I, repetició de l’enunciat sobre la progressió IV-I i des enllaç sobre la progressió V-I En el blues arcaic, interpretat per un sol cantant instrumentista, la durada de cadascuna de les tres frases era variable Quan al principi del segle XX el blues començà a ser tocat en grup, s’estandarditzà la durada de quatre compassos de 4/4 per cada frase i es formà l’estructura de dotze compassos I-I-I-I, IV-IV-I-I, V-V-I-I, en la qual es basen la…
Centre d’Estudis de la Plana
Historiografia catalana
Associació cultural d’àmbit comarcal nascuda a Castelló de la Plana al gener del 1985 i presidida per Juan-Luis Constante Lluch.
El seu objectiu fou l’estudi i la divulgació de la història, la geografia, l’art, l’arqueologia, el medi natural i, en general, de tots els aspectes culturals de la Plana de Castelló Vinculada als ambients socialistes que a la dècada de 1980-90 governaven les institucions castellonenques, no tingué èxit en el seu intent de presentar-se com a alternativa progressista davant el caràcter més tradicional de la Societat Castellonenca de Cultura, i desaparegué el 1987 Publicà un butlletí de periodicitat trimestral dirigit per Manuel Godoy Casanova, del qual s’editaren deu números, el primer…
Alexis Eudald Solà
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Nom pel qual fou conegut el lingüista, traductor i neohel·lenista Eudald Solà i Farrés.
Deixeble de Josep Alsina , es llicencià en filologia clàssica 1969 i es doctorà per la Universitat de Barcelona el 1978 amb una tesi sobre la poètica de Konstandinos Kavafis , mostra de l’evolució del seu interès per la literatura grega moderna Fou professor de literatura de l’Escola de Bibliologia, de llengua i literatura neogregues a la Universitat de Barcelona i, a la mateixa universitat, catedràtic d’història de la literatura Membre de l’Acadèmia de Bones Lletres 1988, hi fundà, l’any 1990, l’Institut Català d’Estudis Bizantins i Neohellènics Impulsà les relacions culturals de Catalunya…
,
Àustria 2010
Estat
El fantasma de la ultradreta a Àustria va tornar a prendre forma després de la mort sobtada del seu líder carismàtic, Jörg Haider Així, al desembre del 2009, el Partit de la Llibertat d’Àustria FPÖ i la regionalista Aliança per al Futur d’Àustria BZÖ van acordar fusionar-se i sumar esforços a la Caríntia, feu del BZÖ, i al conjunt del país, representat per l’FPÖ A mitjan març es va conèixer la situació de coqapse en què es trobaven els òrgans de representació de la minoria eslovena a Caríntia Aquesta minoria, que gaudeix de certs drets com a minoria lingüística des del 1920, podria deixar de…
Francisco Godia Sales

Francisco Godia Sales
Fundació Francisco Godia
Automobilisme
Pilot automobilístic.
Conegut com Paco Godia, competí en diverses especialitats Debutà en competicions l’any 1946 al Circuit de Montjuïc En plena postguerra optà per anar a córrer a l’estranger, primer a Itàlia i després arreu d’Europa, competint en tot tipus de modalitats També participà en curses a l’Argentina, on fou company d’equip del pluricampió mundial Juan Manuel Fangio L’any 1949 aconseguí la quarta posició a les 24 Hores de Le Mans, al volant d’un Delage, fent equip amb Louis Gérard El 1951 debutà en la Fórmula 1 disputant el Gran Premi d’Espanya al Circuit de Pedralbes, amb un Maserati privat de l’…
marquesat d’Alginet
Història
Títol concedit, el 1910, a Manuel Escrivà de Romaní i de la Quintana, desè comte de Casal, senyor d’Alginet.
La senyoria fou vinculada el 1549 per Jeroni de Cabanyelles, governador de València i ambaixador a França
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina