Resultats de la cerca
Es mostren 2191 resultats
Giuseppe di Aromatari
Història
Metge i erudit italià.
Condeixeble i amic de Harvey a Pàdua, exercí en aquesta ciutat i a Venècia Fou el precursor del preformacionisme en ser el primer a afirmar, basant-se en la suposada analogia entre la llavor dels vegetals i l’ou dels animals, l’existència de l’embrió en estat preformat al si de l’ou no fecundat 1625
Giuliana Di Febo
Historiografia
Historiadora italiana i catedràtica d’història de la cultura hispànica de la Universitat de Roma III.
Les seves investigacions s’han centrat en l’anàlisi de les relacions entre règim franquista i mentalitat religiosa com a instrument de política de masses, amb títols com Resistencia y movimiento de mujeres en España, 1936-1976 1979, La Santa de la Raza Teresa de Ávila Un culto barroco en la España franquista 1937-1962 1988 i Ritos de guerra y de victoria en la España franquista 2002 També ha escrit obres amb altres especialistes, entre les quals destaquen Spagna anni trenta Società, cultura, istituzioni 1993, Il franchismo 2003 i Fascismo y Franquismo, cara a cara Una perspectiva histórica…
Costanzo di Girolamo
Literatura catalana
Romanista i catalanista italià.
Es doctorà a la universitat de Nàpols amb una tesi sobre la llengua poètica d’Ausiàs Marc 1970 Fou professor a les universitats de Nàpols 1970-72, McGill, de Mont-real 1972-74, John Hopkins, de Baltimore 1974-79, a la de Calàbria, a Cosenza 1977-89, fins a retornar a la de Nàpols 1989-2018, i fou becari del Harvard University Center for Italian Renaissance Studies de Villa I Tatti, a Florència 1977-79 Especialista en teoria i crítica literària, publicà nombrosos llibres, alguns dels quals han estat traduïts a diverses llengües, com ara I trovatori 1989 Els trobadors 1994, o l’edició d’A Marc…
Lucia di Lammermoor
Música
Òpera de G. Donizetti, estrenada a Nàpols el 1835 (a Barcelona, el 1838, i a València, el 1840).
Basada en The Bride of Lammermoor 1819, de W Scott adaptat perS Cammarano, esdevingué cèlebre com a arquetipus de la darrera etapa del bel canto , especialment com a vehicle de lluïment de sopranos i pels seus concertants i les seves melodies
Francesco di Tuttavilla
Història
Militar
Militar italià.
Duc de San Germano i cavaller de l’orde de Sant Jaume Lluità al servei de Felip IV de Castella i III de Catalunya-Aragó La regent Marianna d’Àustria el nomenà virrei de Sardenya 1668-73, càrrec des del qual s’ocupà d’aclarir l’assassinat del seu antecessor, marquès de Camarasa empresonà i exilià una seixantena de nobles, eclesiàstics i altres persones involucrades en el crim Amic de Joan Josep d’Àustria, quan aquest assolí d’imposar-se a la regent fou nomenat lloctinent de Catalunya 1673-75 Mostrà un interès notable per la prosperitat del país i intentà d’aconduir l’esforç bèllic contra…
Castellammare di Stabia
Ciutat
Ciutat de la província de Nàpols, a la Campània, Itàlia, situada al SE del golf de Nàpols.
Nucli industrial indústries alimentàries i de construcció naval i centre turístic balnearis Port comercial i esportiu Situada prop de l’antiga Stabiae , destruïda per l’erupció del Vesuvi el 79 dC, es formà al voltant d’un castell erigit per Frederic II segle XIII i refet per la dinastia catalana El 1284 hi tingué lloc la batalla naval de Castellammare , en la qual l’estol català de Roger de Lloria derrotà el de Carles d’Anjou
Neroccio di Bartolomeo di Benedetto de’Landi
Escultura
Pintura
Pintor i escultor italià.
Seguidor de Vecchietta, treballà preferentment a Siena, on fins el 1475 pintà, associat amb Fdi Giorgio Martini El tema quasi únic de la seva producció, reunida en la major part a la Pinacoteca de Siena, és la Mare de Déu amb l’Infant Com a escultor féu un Sant Bernadí a Borgo a Mozzano i una Santa Caterina a l’oratori de la santa, a Siena
Giovanni Battista Pinello di Ghirardi
Música
Compositor italià.
L’any 1569 era actiu com a cantor de la capella de la cort bavaresa a Munic Dos anys després, cap al 1571, ocupà el càrrec de mestre de capella de la catedral de Vicenza Entre el 1576 i el 1577 serví, altre cop com a cantor, a la cort d’Innsbruck Fou el successor d’A Scandello com a mestre de capella a Dresden l’any 1580 D’aquí passà a Praga, on està documentat com a tenor a partir del 1584 Publicà, entre d’altres, quatre llibres de Canzoni napolitane a tres veus -tres a Venècia 1571, 1572 i 1575 i un a Dresden 1585-, sis misses a quatre veus Dresden 1582, vint magníficats en alemany a quatre…
Alfredo Di Stéfano Laulhé

Alfredo Di Stéfano (2003)
© Carlos Álvarez / Laureus / Getty Images
Futbol
Futbolista argentí, naturalitzat espanyol.
Fou jugador del River Plate 1945-49, amb el qual guanyà dues Lligues de l’Argentina 1945 i 1947, i del Millonarios de Bogotà 1949-53, amb el qual guanyà quatre Lligues colombianes, llevat de la del 1950 Jugà cedit un any a l’Huracán 1946 El 1953 Josep Samitier n’impulsà la contractació pel Futbol Club Barcelona després d’arribar a un acord amb el River Plate, club que tenia els drets legals sobre el jugador Parallelament, el Real Madrid negocià amb el Millonarios, l’equip en què jugava Di Stéfano en aquell moment Una estranya maniobra federativa amb aval franquista resolgué que…
,
Sacra di San Michele

Sacra di San Michele
topotto (CC BY-NC-ND 2.0)
Abadia
Abadia del municipi de Sant’Ambrogio di Torino (Piemont), dins la vall de Susa, situada dalt del cim Pirchiriano (936 m).
El monestir benedictí, anomenat també La Sacra , fou construït entre els segles X i XI D’estil romànic amb elements gòtics, té una aparença de fortificació El conjunt és format per una església segle XII, des d’on s’accedeix al temple primitiu situat en un nivell inferior dues hostatgeries la gran, del segle XI les restes d’una capella de planta octogonal segle X, anomenada el Sepulcre dels Monjos perquè s’havia considerat que era un panteó una porta d’entrada amb un mur de 41 m d’alçària una escalinata mitjan segle XII que comunica l’entrada amb l’església, anomenada l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina