Resultats de la cerca

Cursà estudis d’econòmiques a la Universitat de Nova York Els anys cinquanta, abandonà un programa de doctorat de la Universitat de Columbia per treballar com a economista professional El 1977, li fou concedit el doctorat en filosofia per la Universitat de Nova York sense haver fet tesina Fou president del consell d’assessors econòmics del president Gerald Ford 1974-77, durant una etapa de severes depressions causades per la crisi del petroli Del 1981 al 1983 treballà com a president de la Comissió Nacional per a la Reforma de la Seguretat Social, per a Ronald Reagan, el qual el situà al…

Doctorat per la Universitat de Nova York el 1944, s’especialitzà en física nuclear En 1944-59 treballà al laboratori de Los Álamos i en 1966-88 fou professor a la Universitat de Califòrnia, on fou cap del departament de física 1966-74 Membre de l’Acadèmia de Ciències dels EUA, rebé nombrosos guardons per les seves contribucions El 1995 li fou atorgat el premi Nobel de física pel descobriment de les partícules subatòmiques neutrí i tau, que compartí amb MPerl

Inicialment es dedicà a l’astronomia, però a l’inici dels anys quaranta s’interessà per l’oceanografia Desenvolupà la primera teoria sobre el corrent del Golf 1948, i també presentà el seu model de circulació abissal de l’oceà al començament dels anys seixanta Fent ús dels principis físics desenvolupà models numèrics senzills amb la finalitat d’entendre la dinàmica dels oceans Malgrat que no obtingué un doctorat, totes les seves investigacions han ajudat a comprendre millor la dinàmica de l’oceà

Es formà al Gymnasium d’Estrasburg i més tard amb S Calvisius a Leipzig Obtingué el grau de magister a la Universitat de Wittenberg i el doctorat a Giessen Poc després li fou oferta una plaça com a professor de teologia a la seva ciutat natal, però morí abans d’ocupar-la La seva aportació més important a la teoria de la música es troba en el seu llibre Synopsis musicae novae Estrasburg, 1612, on es descriu el funcionament del baix continu

Mestre d’escola 1945, s’exilià el 1946 a Veneçuela, on mentre treballava de mestre, estudià filosofia a la Universitat Central de Veneçuela UCV Doctorat a la Universitat de Friburg Alemanya i catedràtic de l’Escola de Filosofia de la UCV 1956-79 Publicà Historia y totalidad 1968, Ensayos sobre Sartre 1968, Tres fundamentaciones del marxismo 1976, Historia y vida en Ortega y Gasset 1984 En morir, la UCV creà una càtedra sota el seu nom i, a Caracas, s’hi constituí una fundació

Estudià a València i a Alcalá Successor de Cosme Damià Savalls en la càtedra de grec de la Universitat de València 1530-47, fou un dels renovadors de l’ensenyament, en contacte amb el cercle erasmista valencià de la duquessa de Calàbria, Mencía de Mendoza, a qui dedicà el compendi Graecarum institutionum 1545, i principalment amic de Joan Gelida Doctorat en medicina 1536, publicà Prima primi canonis Avicenae sectio 1547, interpretació directa del text original àrab d’Avicenna Fou elogiat per Joan Baptista Anyes

Llicenciat en medicina a Barcelona el 1878 i doctorat a Madrid el 1882/> S'especialitzà en neurologia i en psiquiatria a l’Hospital de la Santa Creu de Barcelona Membre de l’Acadèmia de Medicina de Barcelona, presidí la Societat Barcelonesa d’Amics de la Instrucció, la Unió Medicofarmacèutica de Catalunya i la Societat de Psiquiatria i Neurologia de l’Acadèmia Fou director de l’Institut Mental de la Santa Creu Precursor de l’electroteràpia, publicà nombrosos treballs referents a relacions entre la psiquiatria i la legislació

Llicenciat en biologia 1984 i doctorat en ecologia terrestre per la Universitat de Barcelona 1995 Des del 2001 és director executiu del Global Carbon Project i investigador del centre de Recerca Marina i Atmosfèrica del Commonwealth Scientific and Industrial Research Organisation, a Canberra Austràlia Fou director executiu del Global Change and Terrestrial Ecosystems Project 1995-98 a la Universitat Stanford EUA i director de l’Impact Center a Bogor, Indonèsia Participà en la redacció del quart informe del Grup Intergovernamental sobre el Canvi Climàtic 2007

Doctorat a Madrid 1873, fou catedràtic d’obstetrícia i ginecologia a la Universitat de Santiago i després a la de València fins el 1918 Presidí l’Ateneu Científic Artístic i Literari de València 1888, fundà la Societat Filharmònica de València i en fou el primer president Fou també rector de la universitat 1902 Introduí la pràctica de l’extirpació de la matriu 1884 i de l’operació cesària 1886 Fundà la publicació La Crónica Médica 1874-88 i dirigí El Progreso ginecológico y Pediatra 1885

Doctorat a la Universitat de Cambridge 1952, d’ençà del 1962 treballà al laboratori de biologia molecular del Medical Research Council, a Cambridge, laboratori que dirigí 1986-96 Especialitzat en el tractament matemàtic interpretatiu de les imatges obtingudes per microscòpia electrònica dels nucleosomes complexos d’ADN i histones, aportà també noves tècniques cristallogràfiques en l’estudi de l’ADN i les proteïnes al microscopi electrònic L’any 1982 li fou atorgat el premi Nobel de química Fou president de la Royal Society de Londres 1995-2000