Resultats de la cerca
Es mostren 364 resultats
Josep Parellada i Faura
Periodisme
Comunicació
Periodista i publicista.
Estudià dret A Gràcia, dirigí La Linterna 1895 i El Eco 1896 Catòlic integrista, fou redactor d' El Diario Catalán fins el 1900 i tingué una actuació destacada com a polemista públic Fou membre, i ocupà diversos càrrecs, de la Casa de la Caritat, de la Junta de l’Obra Parroquial de la Basílica de Santa Maria del Mar, del Comité de Defensa Social de Barcelona, de la Junta Diocesana d’Acció Catòlica de Barcelona, del Comité Central del Sello pro Infancia, del Banc de la Propietat i de la Càmara Oficial de la Propietat Publicà, sota el pseudònim de Mauricio, La masonería ante la…
Ramon Simó i Badia
Disseny i arts gràfiques
Tipògraf.
Fou un dels organitzadors d’una primera societat obrera d’impressors de Barcelona el 1854 Al començament del 1855 anà a Madrid, on publicà Memoria sobre el desacuerdo entre dueños de taller y jornaleros , important per al coneixement de les condicions de vida dels treballadors i dels propòsits de l’obrerisme del Bienni Progressista a Barcelona Després, edità El Eco de la Clase Obrera , també a Madrid agost del 1855 — febrer del 1856, que cal considerar el primer setmanari estrictament obrer a l’Estat espanyol, per a donar un major ressò a la petició del reconeixement del dret d’…
Lluís Gonçaga Llorente de las Casas
Literatura catalana
Comediògraf i poeta.
Membre de la petita noblesa illicitana, alcalde de la ciutat i diputat provincial, collaborà en diversos periòdics, com ara “El Bou” i “El Eco Liberal” Impulsà la construcció del primer teatre públic de la ciutat i fou l’iniciador del teatre modern valencià a Elx, amb l’estrena dels primers sainets costumistes locals, Pepeta l’espardenyera, o La sal de les tancadores 1874, Buscar la parpalla 1879 i Ramona, o Una perla en el campo 1887 És autor també d’obres en castellà, com Un brazalete de pelo 1888 i La condesa del Prado 1890, i de composicions poètiques de tipus circumstancial…
General Ginestà i Punset
Literatura catalana
Dramaturg, novel·lista i periodista.
Des d’abans del 1915 residí a Cuba, on edità les publicacions “El Eco de Mayar” i “Emancipación” i impulsà “Correu de Catalunya” Publicà les colleccions “Biblioteca Oriente” i “Avante” És autor de diverses obres teatrals d’orientació catòlica, com Deliri 1894, el monòleg en prosa El guardador del Bruc 1899, estr 1896, Lo setè no furtaràs 1904, estr 1902, el drama rural en tres actes Les aurenetes estr 1907, El primer amaràs a Déu sobre totes les coses 1910, Flor muntanyenca 1915, Sant Eudald Màrtir i de l’òpera Sigiberta 1921 Escriví també les novelles de costums La pubilleta del…
bouché
Música
En la trompa, tècnica o recurs d’execució que consisteix a tapar l’obertura del pavelló de l’instrument -introduint-hi la mà- per poder controlar la qualitat del so i corregir-ne l’afinació.
Tapant entre la meitat i tres quartes parts del diàmetre del tub l’afinació baixa un semitò i tapant-lo tot baixa un to Aquesta tècnica fou desenvolupada a mitjan segle XVIII per Anton Joseph Hampel, que, així, aconseguí augmentar el nombre de notes practicables amb la trompa natural, per bé que amb diferències tímbriques evidents respecte als sons oberts Amb la invenció de la trompa de vàlvules aquesta tècnica esdevingué innecessària, però continuà essent molt valuosa tant per a controlar i corregir l’afinació com per a aconseguir sons amb el timbre característic del metall amb sordina En la…
música electrònica
Electrònica i informàtica
Física
Tècnica de composició creada a Colònia (~1950) en la qual la principal font sonora són els generadors elèctrics.
El compositor pot actuar directament sobre la matèria primera de les seves obres i construir composicions d’organització musical rigorosa En algunes obres, hom utilitza sons produïts exclusivament per aparells electroacústics, mentre que en d’altres, més afins a la música concreta concret 6, hom combina i manipula diversos sons naturals o instrumentals prèviament enregistrats en cinta també és freqüent una combinació d’ambdós procediments Els sons generats electrònicament poden anar des de l' ona sinusoidal el so musical més pur fins a la màxima complexitat del so blanc so compacte que abraça…
Ignasi Maria de Ferran
Filosofia
Sociologia
Història del dret
Jurisconsult, sociòleg i filòsof.
Fou deixeble de Xavier Llorens i Barba Catedràtic a Oviedo d’economia política i estadística, i de dret polític i administratiu a Oviedo i a Barcelona secretari del Foment de la Producció Nacional i de l’Institut del Foment El 1877 presidí l’Ateneu Barcelonès Defensà les idees proteccionistes dels fabricants catalans prop de Madrid Collaborà a “La Defensa de la Sociedad”, “Eco de la Producción” i “Revista Agrícola” Edità diverses obres i uns quants opuscles, entre els quals es destaquen els publicats sota el títol de Cartas de un arrepentido de la Internacional El comunismo El…
Francisco José Orellana
Literatura catalana
Escriptor.
Resident a Barcelona des de molt jove, assolí una certa notorietat com a autor de novelles de fulletó Luz del Alba, Los pecados capitales, La reina loca de amor , etc Posteriorment, sota la influència de Pascual Madoz, fundà a Madrid el periòdic progressista El Bien Público 1863 i, relacionat amb els ambients proteccionistes del Principat, a partir del 1879 fou secretari de l’Institut de Foment del Treball Nacional i director de la revista El Eco de la Producción , de Barcelona 1880-87 Havia dirigit la collecció de “Teatro selecto antiguo y moderno, nacional y extranjero” a…
Joan Vinader i Nubau
Literatura catalana
Poeta.
Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña 1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i…
,
Mathias Goeritz
Art
Artista plàstic mexicà d’origen alemany.
Estudià filosofia a Berlín i s’inicià en la pintura els anys trenta, dins del corrent expressionista A París 1936-39 connectà amb el surrealisme El 1945 s’establí a l’Estat espanyol, on féu amistat amb Àngel Ferrant a Santillana del Mar fundà l’escola Altamira, que influí en els futurs capdavanters de l’art català Tàpies, Cuixart, etc El 1949 es traslladà a Mèxic, on l’interès per l’arquitectura el portà a desenvolupar l’"arquitectura emocional”, escultures monumentals de fort geometrisme Torres Automex , O ssa Major Creà també el museu El Eco 1953, sense obres i obert a l’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina