Resultats de la cerca

Format a Llotja, Barcelona, com a pintor Participà en la primera onada avantguardista catalana i promogué, amb Rafael Barradas, el vibracionisme , el 1920 Fundà i dirigí la revista Parthenon , i collaborà en els diaris barcelonins Las Noticias i La Vanguardia i en el madrileny El Imparcial Amb Claudi Mimó i Blasco fundà una efímera Associació de Pintors i Escultors de Barcelona 1928 A la postguerra promogué els Cicles Experimentals d’Art Nou 1948 i regí galeries d’art, a les quals incorporà les noves tendències Collaborador assidu d' El Correo Catalán , són especialment…

L’església parroquial, dedicada a sant Martí, és esmentada el 1002 l’actual edifici és romànic segle XII Prop seu hi ha, aturonades, les restes d’una fortificació medieval castell de les Escaules que defensava aquest sector de la vall Mig quilòmetre a l’est, al peu d’un saltant d’aigua del torrent de la Caula, al lloc anomenat església vella , hi ha les ruïnes de l’antic monestir de les Escaules Sant Martí de les Escaules , benedictí, de vida efímera, testimoniat entre el 814 i el 844, que tenia possessions a Boadella, Terrades, Subirats i Cantallops El 1980, en unes…

Tot i que en l’actualitat és difícil poder veure a Catalunya algun exemple d’aquest tipus d’arquitectura efímera, sembla que els primers envelats sorgiren cap a la segona meitat del segle passat Foren construccions que basaven la seva tecnologia en el món mariner de la navegació a vela i en el protagonisme indiscutible del nus En la seva construcció intervenien materials com la tela, la fusta i la corda I en la seva creació i installació participaven, a més de l’envelador, el fuster, el decorador, el cadiraire i l’installador del sistema d’enllumenat Així, sovint la installació d…

Els estats membres, que tenien una competència general fora de les matèries que la constitució havia expressament atribuït a la Communauté, és a dir, a l’Estat francès, posseïen l’autonomia interna, però no pas la sobirania ni tampoc la independència internacional De dret, podien sortir de la Communauté quan ho desitjaven reivindicant llur independència La Communauté se situava en una perspectiva de tipus federalista havia estat imaginada pel general De Gaulle com una tècnica liberal de descolonització La seva existència fou, però, molt efímera, perquè els estats africans de la…

Fundà a Barcelona, amb Jacint Laporta i altres, l’efímera revista La Barretina 1882, que dirigí, i la Revista Literària 1883-94 Fou un dels fundadors de la Lliga Regionalista i redactor de La Veu de Catalunya Contribuí a la catalanització de la pràctica mèdica al capdavant de l’Associació de Metges de Llengua Catalana, que presidí, i que organitzaren els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana És autor de les narracions  Impressions de viatge per la Catalunya francesa 1901, Impressions de metge 1918-24, 3 volums i  Les hores lliures 1926, i estrenà la comèdia De…

El terme és drenat pel barranc del Baladrar, la rambla d’Almedíxer i el barranc de l’Almúnia Les brolles hi ocupen unes 600 ha Al regadiu hom conrea unes 260 ha d’hortalisses Al secà, 400 ha de garrofers i 120 d’oliveres Hi ha una fàbrica de teixits de cotó Té jaciments de coure, que foren explotats a la primera meitat del s XIX hom hi installà una efímera foneria La vila 995 h agl 2006 347 m alt és al vessant meridional del puig de San Cristóbal 571 m alt, on hi ha les ruïnes d’un antic castell islàmic L’església parroquial els Reis és neoclàssica Lloc de població mixta tenia 47 focs de…

En resten vestigis molt escassos, que no han estat excavats D’origen preromà, nucli urbà de la cultura talaiòtica, durant els primers segles del domini romà a l’illa tingué categoria de ciutat federada, segons Plini Prop del lloc de les ruïnes han estat trobades, per atzar, dues inscripcions en bronze del tipus dit tabula patronatus Segons una, datada l’any 10 aC, la ciutat prenia com a patró Marc Cras, que cal identificar amb Marc Licini Cras, cònsol de Roma l’any 14 aC A la segona, de l’any 6 aC, prenia com a patró Marc Atili Vern Després d’aquestes…

En les seves poesies usà el pseudònim de Rector de Bellesguard , nom d’una possessió familiar a l’antiga vila de Sarrià Es conserven un bon nombre de composicions seves —algunes recollides en compilacions com La curiositat catalana —, de caràcter satíric i humorístic, que li donaren una notable, bé que efímera, popularitat Moltes d’aquestes composicions es refereixen a personatges i esdeveniments de la vida barcelonina del seu temps Fou premiat en el certamen celebrat a Barcelona el 1697 amb motiu de la pau de Rijswijk El 1703 intervingué en l’edició de les obres de Vicent Garcia…

Dirigida per Adrià Gual , el primer claustre de professors fou format per Enric Giménez, Joan Llongueras, Pompeu Fabra i Ambrosi Carrión, als quals s’afegí aviat, en qualitat de secretari, Pere Bohigas i Tarragó Inicià la publicació d’una collecció de texts dramàtics i una altra d’assaigs, així com la d’un butlletí, de vida efímera Entre les primeres promocions d’actors que en sortiren cal citar Pius Daví, Maria Vila, Mercè Nicolau i Josep Claramunt Amb la Dictadura canvià el nom pel d’ Instituto del Teatro Nacional , l’idioma català hi fou interdit i el professorat renovat, però…

S’inicià en El 9 Nou  1978-80 i, posteriorment, esdevingué cap d’esports del diari Avui  1980-84 Des del 1987 treballa a El País , del qual és redactor en cap d’esports També ha collaborat a la ràdio, especialment a Catalunya Ràdio des del 1984 i Ràdio Barcelona 1987 És professor de periodisme a la Universitat Ramon Llull, i vicedegà del Collegi de Periodistes Ha publicat diversos llibres, entre els quals cal esmentar Maradona, una història efímera  1998 i Del genio al malgenio  1999 Amb motiu del centenari del FC Barcelona promogué i prologà el volum Amb blau sofert i grana…