Resultats de la cerca

L’illa de Menorca és la més septentrional de les Balears pròpiament dites, és a dir de les Gimnèsies I també, potser, la més singular de tot l’arxipèlag, en termes naturalístics En efecte, la diversitat del seu substrat geològic i la seva supeditació climàtica als vents dominants del N confereixen al seu mantell vegetal unes característiques especials Fisiografia Menorca, en conjunt, és una illa plana, majorment en la seva meitat meridional Només al centre i al nord el relleu es fa una mica més sensible Però les màximes cotes són molt…

Poques vegades els historiadors de l’art tenen la sort de poder gaudir d’una quantitat tan ingent de documents que informen d’una manera tan extremament meticulosa dels interessos artístics d’un rei i del seu desig de controlar-ho tot, des de l’arquitectura fins a les joies, el parament de la taula o els components d’una festa El llarg regnat de Pere el Cerimoniós 1336-1387 és, sens dubte, un dels més significatius de la història de la Corona d’Aragó Ben cert que fou una persona violenta i de vegades sanguinària, però al costat d’aquest caràcter difícil…

Tenen el cos en forma de disc, cua més o menys prima i mitjanament llarga i amb dues petites aletes dorsals properes a l’extrem, aleta caudal reduïda, dors amb espines o protuberàncies dorsals, boca amb una sèrie de plaques dentàries o petites dents afilades i el rostre curt o llarg segons les espècies En els mascles, la part interna de les aletes ventrals s’ha transformat en un òrgan copulador Són ovípars i les càpsules dels ous són característiques de cada espècie Habiten en fons sorrencs i es nodreixen d’altres peixos i de crustacis A la Mediterrània hom en troba…

Magnífica duna de la zona de l’Altet Ernest Costa La serra de Santa Pola, el Clot de Galvany i l’albufera d’Aigua Amarga 116, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El litoral entre Alacant i Santa Pola està format per un conjunt d’unitats molt diverses des del punt de vista ambiental, com són la serra de Santa Pola, la depressió dels Bassars-Clot de Galvany, l’albufera d’Aigua Amarga i el cordó dunar que recorre tot aquest sector entre la serra dels Colmenars i el cap de Santa Pola Aquesta diversitat d’ambients…

Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Teide, Barcelona 1958 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El domini carolingi a Catalunya , Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1986 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ El regiment del comte Guifred , ed Ausa, Sabadell 1989 Adell i Gisbert, Joan-Albert El transsepte elevat d’algunes esglésies alt-medievals Notes per a un estudi , “Quaderns d’estudis medievals” Barcelona 1982, vol I, núm 7, pàgs 405-423 Adell i Gisbert, Joan-Albert L’arquitectura romànica , Els Llibres de la Frontera, Barcelona 1987 Adhemar, Jean Influences antiques dans l’…

Començà al CV Altafulla i al CV Torredembarra El 1986 fitxà per l’equip juvenil de l’Espanyol-Cornellà i la temporada 1988-89 arribà al primer equip El 1990 participà en el programa ADO i la temporada 1991-92 abandonà el club per concentrar-se amb la selecció espanyola amb vista als Jocs Olímpics de Barcelona 1992 Posteriorment jugà al CV Alcorcón 1992-93, el CV Múrcia 1993-95 i el CV Albacete 1995-98 La temporada 1998-99 jugà al Vigetano Moreschi de l’A2 italiana L’any següent tornà a la Superlliga, aquest cop amb…

Format a la Residència Blume, jugà a l’Hospitalet, el Palència i el Sabadell abans d’arribar al CV Sant Pere i Sant Pau de Tarragona 1996-2000, amb el qual debutà en la màxima categoria Posteriorment, fitxà pel Màlaga 2000-01, el Niça francès 2001-04, el Tenerife 2004-05 –amb el qual guanyà la Supercopa d’Espanya– i els equips grecs del PAOK Salònica 2005-06, AEK d’Atenes 2006-08 i Panellinios 2008-10 La temporada 2007-08 fou cedit uns quants mesos a l’Anorthosis xipriota, amb el qual guanyà la Lliga…

De petit anà a residir a Olot, on estudià belles arts amb Joaquim Vayreda i Josep Berga Estudià al seminari de Girona i fou beneficiat d’Olot i rector de Llagostera 1900-36 Publicà Los volcanes extinguidos de la provincia de Gerona 1904, una Guia illustrada d’Olot i ses valls 1908 i articles científics Fundà el museu i biblioteca de Llagostera

Professor i assessor lingüístic, en poesia ha publicat Entre malucs 1989, L’N-340 1994, premi Ausiàs Marc de Gandia 1993, Finta 2003, Miquel de Palol 2002 i Requiem + clus 2005, i, en narrativa, Garites deshabitades 1997, premi Josep Pin i Soler 1996

El 1872 publicà D Alfonso o D Carlos Estudio histórico-legal editat en francès el 1873 i ampliat el 1876 en defensa dels drets al tron d’Espanya del futur Alfons XII En accedir aquest a la corona, fou creat marquès de Montoliu Fou diputat a corts 1876-78 i senador 1884-85 per Tarragona El 1885 publicà Aguas potables de Tarragona Són fills seus l’urbanista, advocat, assagista i traductor Cebrià de Montoliu i el crític i historiador de la literatura Manuel