Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Aristarc de Samotràcia
Lingüística i sociolingüística
El més gran filòleg de l’escola d’Alexandria, deixeble d’Aristòfanes de Bizanci, el qual succeí en la direcció de la Biblioteca des del ~153 fins al 145, que s’exilià a Xipre, on morí.
La seva labor com a editor dels poetes grecs clàssics és immensa, però consagrà el millor del seu talent i la seva energia a depurar el text d’Homer Tanmateix, sembla que ha estat escassa la seva influència sobre l’evolució posterior de l’obra homèrica, i és potser modernament que hom aprecia millor el valor de les seves esmenes, sobretot en el camp de l’eliminació de les interpolacions tardanes
pectinesterasa
Alimentació
Bioquímica
Enzim que catalitza l’eliminació de grups metoxil de la molècula pèctica.
És anomenat també pectin-metil-esterasa Es troba en els cítrics
taquiúria
Patologia humana
Eliminació ràpida de l’orina després de la ingestió d’un líquid.
dessalatge
Química
Eliminació de la sal que conté en dissolució el petroli en brut.
Hom duu a terme aquesta operació emulsionant aigua en el si del petroli, amb la qual operació la sal passa a la fase aquosa Amb l’addició posterior d’agents desemulsionants hom pot separar-ne les fases per decantació
descalcificació
Geologia
Eliminació, en el sòl, del calci present en el complex d’adsorció.
Generalment és associada a una acidificació progressiva
fosfatúria
Patologia humana
Eliminació de fosfats per l’orina en major quantitat que la normal.
xerogel
Química
Sòlid format per l’eliminació dels agents d’inflament d’un gel.
Aquest polímer orgànic és capaç d’inflar-se en els solvents adequats per proporcionar partícules que posseeixen una xarxa tridimensional formada per cadenes de polímers
fibrinúria
Patologia humana
Eliminació per l’orina de fibrina o fibrinogen, fora de qualsevol hematúria.
L’orina es coagula espontàniament a la bufeta i aleshores el malalt expulsa coàguls fibrinosos o immediatament després de la micció
calor
Biologia
Calor generada en el cos d’un animal com a resultat de la seva activitat metabòlica; la quantitat de calor produïda depèn de la intensitat o la velocitat del seu metabolisme.
La calor animal pot ésser considerada des de dos aspectes d’una banda, com una forma final i irreversible d’eliminació de l’energia transformada en l’organisme, a partir de l’energia química, mitjançant l’oxidació de les substàncies nutritives d’altra banda, és una condició vital necessària per a mantenir la intensitat dels processos biològics En l’estat de repòs tota l’energia química de l’organisme es transforma finalment en calor
alitzari
Botànica
Química
Arrel seca de la roja que conté, sobretot a la part cortical, diversos heteròsids solubles en aigua, principalment l’àcid ruberític, l’aglicona del qual és l’alitzarina.
L’alitzari fou molt utilitzat en tintura, des de temps molt antic Egipte faraònic fins a l’aparició de l’alitzarina sintètica 1869 La seva preparació comprenia la dessecació, l’eliminació del cor i de la primera escorça, la polvorització i la hidròlisi dels heteròsids, per fermentació o per tractament amb àcid sulfúric diluït La matèria colorant roja així precipitada comprenia, a més d’alitzarina, quantitats menors de purpurina, de pseudopurpurina i de xantopurpurina