Resultats de la cerca
Es mostren 195 resultats
bertrol
Pesca
Ormeig de pesca fluvial semblant a una nansa, format per cèrcols generalment de fusta o de ferro que sostenen una xarxa en forma d’embut clos per l’àpex i obert per la boca.
Hom l’empra, calat contra corrent, sobretot per a pescar anguiles
tromba
Meteorologia
Núvol en forma d’embut, ordinàriament de 6 a 10 m de diàmetre i de 60 a 120 m d’alçària, que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix.
Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega
cullereta
Ictiologia
Peix fisoclist de l’ordre dels perciformes, de la família dels gòbids, caracteritzat pel fet de tenir les aletes ventrals soldades per la vora anterior i interna formant un embut que funciona com a ventosa.
Habita en aigües dolces A Catalunya hom el troba al canal d’Urgell
Molí de Buida-sacs (Clariana de Cardener)
Art romànic
Situació Un detall dels murs que encara resten del molí, aquest ja d’època tardana A terra encara és visible la boca de la tremuja L Prat En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat Mapa 330M781 Situació 31TCG874433…
trompa
© Fototeca
Música
Instrument aeròfon d’embocadura d’embut, de metall (llautó, bronze o argent), que consisteix en un tub llarg i estret, generalment enroscat circularment, i que va eixamplant-se gradualment des de l’embocadura fins al pavelló.
N'hi ha de diverses formes i llargades el tub supera sovint els set metres de llargada Una forma primitiva, l’anomenat corn dels Alps , és de forma recta o lleugerament corba hom l’ha incorporat a l’orquestra La trompa de caça , de la qual deriva el corn d’harmonia, ha tingut diverses mides, i ha perdurat l’anomenada mitja trompa , de tres voltes i mitja de tub Al començament del segle XIX Stölzel hi incorporà un mecanisme de pistons la trompa de pistons , que li permeteren d’emetre d’una manera justa tots els graus de l’escala cromàtica a partir del 1865 la trompa de pistons en fa o en si…
gírgola d’olivera
Marjan Kustera (CC BY-NC 2.0)
Micologia
Bolet, de la família de les tricolomatàcies, de barret poc o molt en forma d’embut, sec i setinat, de color groc de safrà a carbassa, que pot atènyer de 10 a 14 cm de diàmetre.
Té les làmines compactes i decurrents, que en la foscor emeten una fosforescència verdosa que fins i tot permet de llegir El peu sol ésser excèntric, massís i afuat La carn, groga, fa olor d’oli ranci i és metzinosa, emètica i causant de transtorns intestinals Pot ésser confós amb els rossinyols, però sol ésser més gros i formar flotes denses sobre troncs o arrels d’oliveres i també de roures o pins, a la regió mediterrània
pulmonària
Botànica
Farmàcia
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les boraginàcies, rizomatoses, pubescents, de fulles lanceolades, sovint marbrades de blanc; de flors vermelles, blaves o violades, en forma d’embut, arranjades en cimes, i de fruits nuculars.
Es fan en boscs i llocs humits És emprada en medicina popular com a emollient, en forma d’infusió, per a tractar algunes afeccions lleus del sistema respiratori
carboner
© Fototeca.cat
Micologia
Bolet, de la família de les russulàcies, de barret al principi convex, després en forma d’embut, de color groguenc a bru, però aviat tacat de gris i de negre, com la cama, sobretot a les parts fregades.
Les làmines, que són gruixudes, i la carn, que és compacta i blanca, sofreixen el mateix procés d’ennegriment Viu als boscs, especialment suredes És comestible, però una mica picant
reactor
Química
Matràs que té distintes boques, de diferents diàmetres, per a poder-hi ésser acoblats aparells diversos, tals com un agitador, un termòmetre, un refrigerant, un embut d’addició, etc, per tal de poder-hi dur a terme reaccions.
Sovint és compost de dues peces intercanviables el recipient, esfèric o cilíndric, i la tapadora, amb les diferents boques
cantarel·làcies
Micologia
Família de fongs del grup dels afil·loforats, l’himeni dels quals recobreix una superfície solcada de plecs que poden arribar a semblar làmines obtuses i bifurcades, sobre un esporocarp carnós, en forma de bolet típic o d’embut.
Viuen principalment a terra
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina