Resultats de la cerca

Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…

Fill de l’historiador Josep Serra i Campdelacreu Conferenciant i articulista des de molt jove, collaborà a La Renaixença , El Pensament Català  i Catalunya Artística , així com a altres publicacions de comarques Orfe de pare i mare, el 1901 se n’anà a estudiar economia i ciències socials als EUA, i viatjà molt per Amèrica i Europa Completà estudis d’economia el 1907 a Cambridge Anglaterra i residí del 1908 al 1912 a l’Argentina, on es casà amb la narradora i folklorista Sara Llorens i Carreres El 1912 tornà a Catalunya i s’installà a Pineda Maresme, vila de la qual fou elegit alcalde 1914-…

Fill d’un militar, la seva família s’installà a París 1851, on treballà com a escrivent a l’ajuntament El seu primer llibre, Poèmes saturniens 1866, sota la influència de Charles Baudelaire, palesa una crisi moral, que s’anà accentuant trastorns nerviosos, alcoholisme, fins que semblà trobar l’equilibri en casar-se, el 1870 Fêtes galantes 1869 i La bonne chanson 1870 són obres que caracteritzen aquest breu període de felicitat, que no sobrevisqué, però, a la guerra i a la Comuna Després d’ésser mobilitzat tornà a beure i perdé la feina, i l’arribada a París d’Arthur Rimbaud 1871 consumà la…

Estabanell i Pahisa, una de les fàbriques a Centelles El 1842, Albert Estevanell tenia una petita filatura de cotó a Roda de Ter El mateix any, un Albert Estebanell filava i teixia cotó a Tortellà Garrotxa Era un temps en què el mateix nom s’escrivia de diverses formes i es reproduïa també diversament En el cas del cognom esmentat, el trobarem escrit Estabanell, Estebanell i Estevanell, un fet que no representa cap ajut per a l’historiador, que no sap si són la mateixa persona, parents propers o estranys En tot cas sembla que la família que porta aquest nom ve de Roda, o allí s’…

Vida i obra De formació autodidàctica i viatjant de professió, des de la seva adolescència s’inclinà per la literatura, vocació que li fou posteriorment estimulada pels poetes olotins Carles Fontfreda i Josep Munteis Les seves inquietuds, però, quedaren truncades amb l’esclat de la Guerra Civil de 1936-1939, que impedí la seva formació universitària A partir del 1940 començà a fer collaboracions, en vers i prosa i en castellà, primer a Arriba España , l’únic setmanari olotí de l’època, i després a diaris com  El Correo Catalán i revistes com  Ariel ,  Serra d’Or , Puigsacalm , Revista de…

Característiques lingüístiques Pel seu isolament de la resta de territoris catalanoparlants i pels contactes lingüístics amb el sard dialecte logudorès i l’italià, llengua oficial de l’estat, l’alguerès ha seguit una evolució que, en l’estat actual, fa difícil la comunicació amb parlants de la resta del domini, malgrat la seva indiscutible catalanitat Caracteritzen el lèxic l’abundor d’arcaismes gonella faldilla, amprar emprar, ver veritat, ixir sortir la infiltració de sardismes murendu ase, tiribriqui llagosta la penetració italiana en els sectors administratiu, comercial, eclesiàstic i,…

Fins al segle XIII l’extensió d’aquest gentilici tingué una evolució parallela a la del corònim Catalunya Amb la constitució dels regnes de Mallorca i de València, hom perdé més fàcilment la noció que aquests eren parts constitutives de Catalunya que no pas la noció que llurs habitants, tot i la diversa ciutadania, eren catalans “són vers catalans e parlen del bell catalanesc del món”, escrivia Ramon Muntaner vers el 1325 referint-se als habitants del sud del País Valencià el 1417 Anselm Turmeda afirmava ésser de nació catalana i nascut a Palma Mallorca els consellers de Barcelona, el 1456,…

Vida Després de cursar la llicenciatura de dret a la Universitat de Barcelona 1956, la dèria pel cinema que li venia ja de petit el portà a ingressar a l’Institut d’Investigacions i Experiències Cinematogràfiques IIEC de Madrid, on coincidí amb altres futurs professionals al llarg dels dos anys que hi passà Fou soci de la productora UNINCI, lligada a sectors del Partit Comunista d’Espanya, i s’estrenà com a cineasta amb el curt produït per aquesta Día de los Muertos Madrid 1960 1960, codirigit amb Julián Marcos, i que no fou aprovat per la Censura Continuà la seva activitat en tasques d’…

Fill d’un advocat, estudià amb els jesuïtes de Roan 1615-22 i el 1624 es llicencià en dret El 1628, el seu pare li comprà un càrrec d’"advocat del Rei”, que exercí durant vint-i-dos anys Després de l’èxit de la primera comèdia, Mélite 1929, estrenà diverses obres a París i obtingué una pensió de Richelieu D’aquesta primera època es destaca la “féerie” L’illusion comique 1636 Le Cid 1636, tragèdia inspirada en Guillem de Castro, el situà com a primer dramaturg del seu temps per la profunditat amb què analitzava les passions i per la majestuositat dels versos La llarga polèmica que suscità hom…

Etiqueta Els Rivière, d’origen francès, introduïren la fabricació de teles metàlliques a Catalunya aplicables a la fabricació de reixats, somiers i altres usos industrials El 1903 iniciaren el trefilatge amb la fabricació de filferro Francisque així escrivia el seu nom Rivière Bonneton va néixer l’any 1835 a Issoire, un poble de l’Alvèmia, prop de Clermont-Ferrand Quan tenia quinze anys se n’anà a París on volia entrar d’aprenent en un comerç de teixits, però el 1853 va trobar una ocasió millor i entrà com a empleat a les oficines del ferrocarril d’Estrasburg La facilitat que tenia per al…