Resultats de la cerca

Creada el 1884, s’installa a Barcelona l’escultura la Senyoreta del paraigua , de Joan Roig i Solé 

Malgrat la hibridació d’influències gòtiques i renaixentistes en la pintura i l’arquitectura del cinc-cents català, l’escultura va fer seves les noves formulacions del Renaixement italià a través de les obres d’artistes forans formats en el nou llenguatge La manca de capitalitat àulica va provocar que els artífexs haguessin de treballar per a una noblesa catalana, assentada comunament a Nàpols, o per a l’Església, la qual va capitalitzar la major part de les comandes Només a les acaballes del segle un grup d’erudits, de formació humanista, reunits a l’entorn del bisbe Agustí, va…

Sepulcre d'alabastre del bisbe de Barcelona Ramon d'Escales, obra d'Antoni Canet

Les manifestacions artístiques del final del segle XII i del començament del XIII es poden incloure en part dins l’anomenat estil 1200 un moment de transició entre l’art romànic i l’art gòtic, d’acord amb una noció que en regions més septentrionals està plenament arrelada Aquesta transició va ser fruit de tendències elaborades en tallers de la segona meitat del segle XII en els quals l’activitat escultòrica va integrar diverses influències exteriors, sobretot italianes La filiació amb el món italià, concretament amb determinats trets classicistes, pot percebre’s en la figura historiogràfica…

El segle XVII fou la gran època de l’escultura i en especial de la producció de retaules Els artífexs, la majoria catalans de naixement, entroncaren plàsticament i ideològicament amb els patrons i consumidors Un art d’arrel contrareformista, didàctic i devocional va inspirar els grans programes escultòrics dedicats principalment a les diverses advocacions marianes –Immaculada, Roser, Carme–, a Crist en els misteris del Rosari i als sants patrons o contrareformistes L’evolució estilística a partir d’un naturalisme reformat d’arrel cinc-centista va assolir un alt grau de barroquisme formal,…

Presentació i situació dels conjunts escultòrics de Sant Pere de Rodes La sèrie d’elements escultòrics que apareixen a l’entorn de Sant Pere de Rodes com a entitat arquitectònica, alguns dels quals han estat tractats de passada en l’anàlisi precedent, són marcats per la problemàtica suscitada entre el que roman in situ i el que es conserva sota el signe de la dispersió de peces És una conseqüència de l’espoliació gairebé sistemàtica de què ha estat objecte tot el conjunt monàstic, com ja ha estat assenyalat en l’anàlisi històrica I aquest fet es reflecteix a l’hora de definir els tres…

Estat de la qüestió La problemàtica que gira entorn de l’escultura de Sant Pere de Rodes al segle XII és molt diferent de la que hem vist per al segle XI, centrada majoritàriament en les peces de l’església que romanen in situ Pel fet que pràcticament tota l’escultura del segle XII hagi patit les conseqüències de l’espoliació, el comú denominador de la historiografia se situa en la identificació de les obres que podrien procedir del monestir En aquells casos que es tractava de fragments de la decoració de la porta occidental, la que donava accés a l’església des de la galilea, aquesta tasca…

Fou trobat per atzar a la Lloma de Galbis, del terme de Bocairent Vall d’Albaida, on sembla que existí un poblat ibèric, que no ha estat investigat Ara es conserva al Museu de Belles Arts de València

Conegut a la seva època per Bonifaci S'establí a Barcelona amb el seu pare, Francesc, pentinador de lli, ambdós de Tolosa Exercí l’escultura a Barcelona el Sant Pau del pati de la Casa de Convalescència 1678, la Santa Eulàlia per a l’obelisc del Pedró 1686 ―destruïda el 1936― i les imatges per al retaule de Santa Magdalena , a la catedral 1688 L’any 1693 residia a Valls, on havia executat el retaule de Sant Pau , i li fou encarregat el de Sant Isidre per a Arbeca També és autor del retaule del Roser 1694-96 de l'església de Sant Jaume Apòstol de Riudoms, i el 1696 contractà l’…

El premi està dotat amb 80000 euros i l’escultura La clau i la lletra d’Antoni Tàpies Guardonats 1989 Karl Raimund Popper 1990 Abû Ahmad Muhammad Abd as-Salām 1991 Jacques-Yves Cousteau 1992 Mstislav Rostropovič 1993 Luigi Luca Cavalli-Sforza 1994 Edgar Morin 1995 Václav Havel i Richard von Weizsäcker 1996 Yaşar Kemal 1997 Amartya Kumar Sen 1998 Jacques Lucien Jean Delors 1999 Doris Lessing 2000 Abdallah Laroui 2001 Andrea Riccardi 2002 Harold Irving Bloom 2003 Nawal el-Saadawi 2004 Sari Anwār Nuṣaybah i ‘Amos Oz 2005 Claude Lévi-Strauss 2006 Pere Casaldàliga i Pla 2007 Edward…