Resultats de la cerca
Es mostren 458 resultats
balança comercial
Economia
En un país donat, part de la balança de pagaments que registra els intercanvis de mercaderies entre aquest país i la resta del món.
Segons la definició del Fons Monetari Internacional, recull tots els canvis internacionals en la propietat de les mercaderies que, en un moment donat, traspassen les duanes de país de referència Inclou, tanmateix, algunes mercaderies que traspassen les fronteres sense que es produeixi canvi de propietat, però per a les quals aquest canvi és imputat, i també certes transaccions canvis de propietat de béns que no passen la frontera Les principals categories de transaccions internacionals de mercaderies que són incloses en la balança comercial són les de l’or, proveïment de vaixells, compres…
ajut exterior
Economia
Béns de consum, d’equip o de capital cedits per les organitzacions de caràcter internacional, pels organismes crediticis estatals o pel sector privat, a un estat o país amb la finalitat d’assegurar-ne o d’afavorir-ne el desenvolupament.
Un dels exemples més coneguts d’ajut exterior fou el fet sota el Pla Marshall L’ajut exterior per al desenvolupament s’organitza de manera bilateral, és a dir, de país a país, o multilateral Aquest últim el realitzen actualment institucions financeres internacionals com l’Associació per al Desenvolupament Internacional, filial del Banc Mundial, o els bancs regionals de desenvolupament asiàtics, africans i interamericans i organitzacions internacionals com la Comunitat Econòmica Europea Dins de l’OCDE, cal destacar el paper del Comitè d’Ajut al Desenvolupament CAD, que constitueix un fòrum on…
vellcatòlic | vellcatòlica
Cristianisme
Membre d’una de les esglésies associades a la unió d'Utrecht, signada el 24 de setembre de 1889 i formada per l’Església d’Utrecht, de tendència jansenista (arquebisbat d’Utrecht i bisbats de Haarlem i Deventer), l’Església d’Alemanya (bisbat de Bonn), l’Església cristiano-catòlica de Suïssa (bisbat de Berna), l’Església d’Àustria (bisbat de Viena) i l’Església catòlico-nacional polonesa dels EUA i del Canadà (bisbats de Seraton, Manchester, Buffalo-Pittsburgh i Chicago).
La impugnació del concili I del Vaticà per part d’un grup d’intellectuals entorn d’Ignaz von Döllinger es configurà en un moviment que, a Munic, decidí de formar una organització eclesiàstica pròpia 1871 Josep Hubert Reinkens rebé la consagració episcopal de mans de l’arquebisbe d’Utrecht, de l’església jansenista 1873, i restà així establerta la jerarquia vellcatòlica a Alemanya, que tingué el suport de Bismarck en ple Kulturkampf Un procés semblant tingué lloc a Suïssa, on es formà la Societat Suïssa de Catòlics Lliurepensadors 1871, dels grups de la qual s’originà l’Església…
Thomas Robert Malthus

Thomas Robert Malthus
©
Economia
Demografia
Economista i demògraf anglès.
Fou pastor anglicà És conegut primordialment per la seva teoria de la població, que exposà per primera vegada, anònimament, a An Essay on the Principle of Population as it Affects the Future Improvement of Society 1798 Hom ha interpretat aquesta teoria fonamentada en la seva tesi, fatalista, que, mentre la població augmenta en progressió geomètrica, els recursos per a mantenir-la ho fan només en progressió aritmètica com una reacció davant el liberalisme del seu pare —amic de David Hume i deixeble de Rousseau—, les doctrines de la Revolució Francesa i els escrits del pensador llibertari…
Augmentar el consum d’aliments rics en fibra vegetal
Segons les estadístiques, en el nostre medi es consumeixen, en general, quantitats insuficients d’aliments rics en fibra vegetal, com ara les hortalisses i les verdures, fruites i cereals integrals La fibra vegetal és el residu digestiu dels aliments esmentats, ja que els seus components no són digerits ni absorbits en el tub digestiu Això no obstant, llur ingestió regular en el transcurs dels àpats principals és molt aconsellable, tant per a facilitar el trànsit intestinal, la qual cosa prevé el restrenyiment, com per a accelerar l’eliminació del tub digestiu de certes toxines que, en ésser…
desviació tipus
Matemàtiques
Arrel quadrada positiva del valor de la variància
d’un conjunt de n
dades estadístiques
x 1
, x 2
,...,x n
.
Hom sol representar-la per σ, i és una mesura de la variabilitat d’un distribució al voltant de la mitjana aritmètica x És definida per l’expressió
geografia històrica
Geografia
Branca de la geografia que estudia la història del territori.
Utilitza com a fonts per a la seva anàlisi mapes antics, novelles i diaris de viatgers, llibres i registres notarials, diaris i revistes, i dades estadístiques o llibres de tipus administratiu com ara els cadastres, els amillaraments, els registres parroquials, o els censos i els padrons, entre d’altres L’objectiu dels estudis de geografia històrica és interpretar els processos econòmics, demogràfics i socials per tal d’establir quina ha estat l’evolució d’un espai Els principals estudiosos de la matèria en l’àmbit internacional són Lucien Febvre, Fernand Braudel, Carl O Sauer,…
doble entrada
Matemàtiques
Mètode d’elaboració de taules estadístiques en el qual les dades s’ordenen per files i columnes, representatius de dues variables diferents.
Cada terme representa la connexió de les característiques expressades horitzontalment i verticalment, generalment explicitades en dos subíndexs representatius que acompanyen cada terme de la taula Les taules de doble entrada són sempre de forma quadrangular
Maurice Félix Charles Allais
Economia
Economista i enginyer francès.
Graduat a l’École Polytechnique 1933 i a l’École des Mines 1934, posteriorment s’incorporà a l’exèrcit francès com a enginyer de mines i al comandament d’un batalló d’artilleria fins al 1940 Del 1943 al 1948 fou director de l’oficina d’estadístiques mineres, i el 1949 obtingué el títol d’enginyer doctor a la Facultat de Ciències de París Entre altres càrrecs científics i docents, fou professor d’economia de l’École des Mines 1944-88 i de l’Institut d’Estadística de la Universitat de París 1947-68, director del Centre National de la Recherche Scientifique 1954-80, i director del…
Altres modificacions i trastorns en el climateri
Per bé que ja han estat esmentats els trastorns que amb major freqüència causen alteracions més notables en el climateri, en aquesta època també es poden produir altres modificacions corporals que representin algun grau de molèstia per a la dona Per exemple, poden esdevenir-se canvis a les cordes vocals, que causen una minva en els registres alts de la veu, o bé que les mames perdin la turgència, es facin menys consistents i pengin Altrament, també hi ha una relació entre el dèficit d’hormones femenines i un augment en la incidència d’ arterioesclerosi , trastorn caracteritzat pel dipòsit de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina