Resultats de la cerca
Es mostren 604 resultats
Theo Adam
Música
Baríton alemany de nom complet Theodor Adam.
De nen formà part del cor de l’església de la Santa Creu de la seva ciutat natal, i posteriorment anà a estudiar a Weimar Turíngia Format amb Rudolf Dietrich, debutà el 1949 a l’Òpera de Dresden en el paper de Cern’akovskij de Borís Godunov de Musorgskij El director Hans Knappertsbusch li suggerí de canviar la seva tessitura de baix, i a partir d’aleshores sobresortí en papers de baix baríton, com els de Wotan, l’Holandès, Amfortas o Hans Sachs A banda del repertori wagnerià debutà a Bayreuth el 1952, destacà també en el de compositors com Mozart, Berg, Beethoven, Berio, Verdi, Musorgskij i…
,
Amand Blanquer i Ponsoda
Música
Compositor.
Format a la seva ciutat natal amb els mestres Mora i Casasempere, prosseguí els estudis al Conservatori de València amb M Asins Arbó i Cervera L’obtenció del premi de Roma de composició li permeté estudiar a Itàlia i a París, on fou deixeble d’O Messiaen Director de diferents bandes, guanyà per oposició la càtedra de composició del Conservatori de València, del qual fou director Creador d’una àmplia obra simfònica, la seva proposta estilística no és agressiva, si bé introdueix elements innovadors Aquest estil, anomenat pel mateix compositor modalitat tonal, fou tractat en diferents obres,…
,
Mikhail Vasiljevič Lomonosov

Mikhail Vasiljevič Lomonosov
© Fototeca.cat
Literatura
Científic i poeta rus.
Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità contra les idees…
Santa Eulàlia d’Asnurri (Anserall)
Art romànic
Situació Singular capçalera on s’aprecien els tres nivells de degradació del mur que uneix la nau amb l’absis ECSA - M Anglada El poble d’Asnurri és en una cota de 1 194 m a migdia de Civís i al nord-oest d’Argolell, dins d’una vall formada pel riu de Civís L’església parroquial és al cim del poble Mapa 34-10215 Situació 31TCH703006 S’hi va per la mateixa pista que porta a Sant Joan Fumat i a Ars Entremig d’aquests dos pobles hi ha, a mà dreta, el trencall que va a Asnurri Des del pont de la Farga de Moles fins a Asnurri hi ha 7 km MAB Història La menció més antiga que s’ha localitzat de l’…
James Augustine Joyce

James Joyce
© Fototeca.cat
Literatura anglesa
Escriptor irlandès en llengua anglesa.
Nat dins una nombrosa família que acabà en una dura misèria, menà una vida plena de dificultats, agreujades per la pèrdua gradual de la vista Educat en collegis regits pels jesuïtes, abandonà el catolicisme cap a vint anys Des del 1904 residí, ensenyant anglès o fent periodisme, a París, a Trieste i a Zuric Admirador d’Ibsen, en féu un parell de versions Fou promogut per Ezra Pound, i sovint pogué sobreviure gràcies a ajuts i a algun mecenatge generós Artista rigorós, lliurat a un treball exigent, és un dels innovadors, pel que fa a la creació lingüisticoestilística, més radicals i més sòlids…
Generació del 27
literatura castellana
Nom donat al grup d’escriptors espanyols que començà de publicar els anys vint.
Bé que alguns dels seus integrants foren figures prominents de la prosa José Bergamín, José María de Cossío, Ernesto Giménez Caballero, etc, és en el camp de la poesia on destacaren més i on els seus assoliments foren més notables Els poetes més representatius són Federico García Lorca, Rafael Alberti, Jorge Guillén, Pedro Salinas, Dámaso Alonso, Gerardo Diego, Vicente Aleixandre, Emilio Prados, Manuel Altolaguirre i Luis Cernuda El seu punt de partida fou el redescobriment i la reivindicació de Góngora, en honor del qual s’autodenominaren ‘Generació del 27’, ja que aquell any se celebrava el…
Jean Starobinski
Història
Literatura
Filosofia
Psiquiatria
Historiador de la literatura i de la filosofia i psiquiatre suís.
Fill de jueus polonesos establerts a Suïssa durant la Primera Guerra Mundial, estudià medicina i exercí la psiquiatria a Ginebra 1949-53 i a Prilly Vaud 1957-58 El 1960 es doctorà amb una tesi sobre la malenconia Parallelament cursà estudis de lletres, i exercí posteriorment com a professor de literatura i història de la filosofia en universitats diverses Johns Hopkins de Baltimore, 1853-56 Universitat de Ginebra, 1958-85, entre d’altres i es doctorà el 1957 amb la tesi sobre Jean-Jacques Rousseau La transparence et l’obstacle La seva obra literària i filosòfica és molt influïda per la seva…
Christoph Bernhard
Música
Teòric i compositor alemany.
Vida Estudià teologia, dret i música a Danzig Des del 1649 estigué al servei de l’elector de Saxònia a Dresden, on conegué Heinrich Schütz, amb qui completà la seva formació Passà una temporada a Roma, on fou enviat per a formar-se vocalment en l’estil italià i on possiblement treballà amb G Carissimi El 1655 retornà a Dresden amb el càrrec de vicemestre de capella Més tard, el 1663, passà a Hamburg, on es feu càrrec del lloc de cantor de la Johannischule L’any 1670 Schütz li encarregà una missa de rèquiem per a ell mateix, que fou interpretada a la seva mort, ocorreguda dos anys més tard…
Josep Maria Fonalleras i Codony

Josep Maria Fonalleras i Codony
© JMFC
Literatura
Narrador.
Llicenciat en filologia catalana per la Universitat de Girona, cursà també estudis de dret, que no acabà La seva obra literària és bàsicament narrativa i sobresurt també com a articulista D’una gran precisió estilística i amarats d’un profund sentit de l’humor, ha publicat els reculls de narracions El doctor Livingstone, suposo 1985, El rei del mambo 1985, premi Just M Casero, 1983, Botxenski i companyia 1988, Avaria 1990, Golf 1991, l’antologia de contes Llarga vista Narrativa 1982-2002 2003 i Sis homes 2005, premi Crítica Serra d’Or de narrativa 2006, i les novelles La millor…
,
tocata
Música
Composició instrumental per a solista majoritàriament per a teclat o instrument de corda polsada, de caràcter virtuosístic i estil gairebé improvisat i que presenta en molts casos una forma lliure, però que també incorpora l’estil fugat o la forma sonata en d’altres.
Les tocates més antigues foren les dels segles XIV i XV per a instruments de vent a mode de fanfares per a obrir i tancar un esdeveniment polític o reial, que es continuaren component durant els segles XVI i XVII Al principi del XVI moltes de les suites per a llaüt presentaven una tocata com a preludi o postludi amb la funció de tastar de corde , estilísticament molt similar al ricercare homofònic, la fantasia i el tiento Fou al final d’aquest segle que els organistes venecians establiren l’alternança de passatges homofònics i polifònics virtuosístics passatges acòrdics amb notes pedal i…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina