Resultats de la cerca

Vida A cinc anys es traslladà a Barcelona, on desenvolupà la major part de la seva trajectòria Poc després de la fi de la guerra, ingressà a Radio Nacional, on esdevingué un dels locutors més populars El 1945 començà, sota el guiatge de Marta Fàbregas, a compaginar el mitjà radiofònic amb el doblatge, a estudis com ara Orphea Film o Voz de España Director del quadre escènic de RNE a Barcelona, creà l’espai dramàtic "Teatro Invisible", la primera emissió del qual fou En Flandes se ha puesto el sol 1948 d’Eduard Marquina, espai que també serví de plataforma per a futurs actors de…

Fundat al novembre del 1965, fou impulsat per Jaume Arenas, Josep Maria Diamant i Càndid Duran El primer president fou Joan Fàbregas Promogué la construcció del port esportiu de Mataró, inaugurat el 13 de setembre de 1975 Practica les diferents especialitats de vela, motonàutica i esquí nàutic Destacaren Josep Maria i Joaquim Diamant en motonàutica i Joan Diamant en esquí nàutic Organitzà el Campionat d’Espanya de classe 420 1972 i el Campionat d’Espanya d’esquí nàutic 1974 També organitzà proves en el camp de les activitats subaquàtiques, com ara els Campionats d’Espanya de…

Creat amb l’objectiu de fomentar i revaloritzar els texts dramàtics clàssics catalans, garantir la presència dels grans texts dramàtics del teatre universal, així com l’acolliment de la producció dramàtica contemporània, tenia la seu al Teatre Romea, però desenvolupà la seva activitat en altres escenaris de les ciutats de Barcelona, Girona, Lleida, Reus i Tarragona Xavier Fàbregas i Surroca 1980-81 en fou el primer director, succeït per Hermann Bonnín i Llinàs fins el 1988 Des d’aleshores fins que s’integrà i es dissolgué en el Teatre Nacional de Catalunya 1998 ocupà el càrrec…

Descendent de la família del marquesat de Sentmenat , es formà com a enginyer Casat el 1926 amb l’escultora Eulàlia Fàbregas i Jacas Començà una curta carrera cinematogràfica en debutar el 1933 a Mercedes Josep Maria Castellví Es convertí en un dels galants més populars d’abans de la guerra amb Sor Angélica 1934, Francesc Gargallo El secreto de Ana María 1935, Salvador Alberich El octavo mandamiento 1935, Arthur Porchet Incertidumbre 1935, Joan Parellada i Isidre Socias Usted tiene ojos de mujer fatal 1936, J Parellada, i La Millona 1937, Antoni Momplet Després de la guerra…

Fou redactat per Joaquim Maria Bover com a ampliació de la seva Memoria biográfica de los escritores mallorquines que se han distinguido en la antigua y moderna literatura 1842, i fou editat pòstumament 1868 Conté prop de mil quatre-cents articles —alguns de referents a obres anònimes o a escriptors no nascuts a les Illes—, on consten tant els manuscrits com les obres impreses Malgrat errors de mètode i d’informació, és insubstituïble per les nombroses notícies, sovint extretes de biblioteques inaccessibles o desaparegudes, i pels abundosos texts —molts dels quals inèdits— que publica Bernat…

A l’abril del 1999 havia publicat 335 títols Comprèn biografies, assaigs i estudis de temàtica diversa història, literatura, ciències socials, urbanisme, estètica, psicologia, filosofia, política, etc Hi han estat publicades obres de B Russell, K Marx, T de Chardin, E Fromm, H Marcuse, E Mounier, G Lukács, A Gramsci, J Rostand i, entre els autors catalans, P Fabra, A Rovira i Virgili, J Rubió, J Benet, A Cirici, A Badia i Margarit, X Rubert i de Ventós, R Salvat, E Lluch, J Molas, JM Castellet, MA Capmany, X Fàbregas i R Trias i Fargas El seu èxit més gran ha estat Els altres…

El 1974, amb Hermann Bonnín com a director de l’Institut del Teatre, es fundà la secció al si del Centre d’Estudis i Documentació d’Arts, Espectacles i Comunicació CEDAEC de la Biblioteca i Museu, centre dirigit per Xavier Fàbregas Aquest demanà a Miquel Porter i Moix de posar en marxa la secció sobre cinematografia i qüestions afins amb el nom de F Gelabert, el pioner del cinema a Catalunya La secció funcionà de fet a partir del 1976 fins a la constitució de la Generalitat el 1981, quan X Fàbregas i M Porter passaren al servei d’aquesta nova institució La secció se…

Interior dret, fitxà per l’Espanyol 1939-47 procedent del Tenerife Juntament amb el seu company Fàbregas, foren coneguts com els Pirates de la Manigua Disputà 158 partits de Lliga, en els quals marcà 50 gols Marcà 2 dels 3 gols de la final que donà a l’Espanyol el títol de campió de Copa 1940 contra el Real Madrid 3-2 Aquella mateixa temporada fou campió de Catalunya També fou subcampió de Copa 1941, 1947 En deixar l’Espanyol jugà dues temporades amb el Badalona 1947-49 Fou una vegada internacional absolut, en el primer partit disputat per Espanya després de la Guerra Civil Amb…

Féu grans decoracions —Unión Musical Española, 1920— abans de llicenciar-se Al principi hom el pot incloure dins l’estètica simplificadora de l’anomenada “generació del 25” —casa del carrer Almagro de Madrid 1934, edifici Fàbregas o “Gratacel d’Urquinaona” 1939 de Barcelona, amb una realització que no correspon al projecte— Després de la guerra civil de 1936-39 fou un dels millors representants de l’historicisme nacionalista —Ministerio del Aire 1941-49, Palau March a Palma 1942-45— Després tornà a una gran simplificació —Hotel Richmond de Madrid 1954— Féu diverses aportacions referents a les…

Notari, exercí a les Borges Blanques 1882-84 i a Lleida 1884-1912, on fou propulsor dels jocs florals juntament amb Frederic Renyé i Viladot, Joan Llorens i Fàbregas i Joan Bergós i Dejuan, instaurats el 1895 Secretari permanent de l’Acadèmia Bibliogràfica Mariana 1894-1912 i collaborador assidu del “Diario de Lérida” i de “La Veu del Segre”, publicà al darrer colleccions de modismes i refranys, que el 1907 presentà als Jocs Florals de Lleida amb el títol de Dites, modismes, giros i mots fets, presos de boca del poble Publicà en castellà Vistas de Roma 1908 i pòstumament el cos…