Resultats de la cerca
Es mostren 1756 resultats
paraula
Facultat d’expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat.
Comprendre
Publicació de la facultat eclesiàstica de filosofia de Catalunya.
La revista fou presentada a Barcelona el 23 d’abril de 1999 Josep Montserrat en fou nomenat primer director
comprensió
Facultat de comprendre o de copsar amb el pensament.
Eliseu Vidal i Beltrán
Historiografia catalana
Historiador i arabista.
Cursà estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de València, i s’especialitzà en història, llengua i literatura àrabs El 1968 es doctorà amb la tesi Valencia en la época de Juan I , publicada el 1974, un treball que és la seva principal aportació de recerca històrica Fou professor numerari de geografia i història a l’Escola Universitària del Professorat d’EGB de València des del 1964, i més tard obtingué la càtedra de les esmentades matèries Així mateix, exercí com a professor encarregat de curs, professor encarregat de càtedra i professor adjunt de llengua i…
Jaume Aymar i Ragolta
Comunicació
Cristianisme
Sacerdot, historiador de l’art i periodista.
Doctor en història de l’art per la Universitat de Barcelona 1993 i llicenciat en teologia per la Facultat de Teologia de Catalunya 1984 Fou ordenat prevere el 1986, i nomenat director del departament de mitjans de comunicació social de l’arquebisbat de Barcelona Degà president de la Facultat Eclesiàstica de Filosofia, integrada en la Universitat Ramon Llull 1998-2005, i novament a partir del 2012, d’on fou cap del Departament d’Humanitats 2008-11, és professor titular des del 2006 de la Facultat de Ciències de la Comunicació Blanquerna Collabora…
Universitat de València (UV)
Historiografia catalana
Institució municipal governada per la ciutat, també coneguda com a Estudi General, que començà a funcionar el 1499 sobre la base de diverses càtedres medievals, nodrida amb arbitris i delmes.
Desenvolupament enciclopèdic Hi havia estudis de gramàtica, llatinitats, arts o filosofia, teologia, lleis i medicina, i dispensava tots els graus Durant l’Antic Règim, a les universitats no s’estudiava història, tot i que a les facultats de teologia i dret es donaven alguns elements d’història eclesiàstica, dels concilis o del dret reial El conreu de la història, a València, es feu fora de les aules Al s XVIII, aparegueren alguns erudits com Josep Teixidor o Marc Antoni Orellana, que feren una història erudita i documentada que colleccionava notícies sobre antiguitats monuments, monedes,…
Miquel Puiggarí i Llobet
Física
Físic matemàtic i farmacèutic.
El 1851 emigrà a l’Argentina Estudià farmàcia i, posteriorment, fou professor al departament d’estudis preparatoris de la Universidad de Buenos Aires 1854-89 Més tard, també exercí com a professor a la facultat de ciències fisiconaturals i matemàtiques i a la facultat de medicina Fou professor al Colegio Nacional de Buenos Aires, degà de les facultats de ciències físiques i naturals i ciències físiques i matemàtiques Membre titular de l’Academia de Medicina i de diverses institucions de governs municipals i nacionals, així com privades Publicà Lecciones de química…
José Villó Ruiz
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Llicenciat amb grau en dret civil i canònic 1864, el 1866 impartí l’assignatura d’història universal a la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Madrid L’any següent es doctorà en aquesta mateixa universitat amb un treball titulat Juicio crítico sobre el reinado de San Fernando i també fou nomenat catedràtic supernumerari de la Facultat de Filosofia i Lletres de València, poc abans que esclatés la “primera qüestió universitària” Durant el Sexenni Democràtic, s’identificà plenament amb l’opció política que representava el republicanisme de…
Salomé Cuesta
Art
Artista plàstica.
Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura Des del 1989 és professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València Treballa individualment i també amb el collectiu valencià Laboratorio de Luz Ha exposat individualment a la Galeria Juana Mordó de Madrid En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre superfícies de materials diversos Ha participat en exposicions collectives tals com Iluminaciones profanas La tarea del…
Agustí Pedro i Pons

Agustí Pedro i Pons
© Fototeca.cat
Medicina
Metge internista.
Estudià amb Francesc Esquerdo i F Ferrer i Solervicens, i el 1927 fou nomenat catedràtic de patologia i clínica mèdiques de la facultat de medicina de Barcelona tingué una gran activitat docent i un dels mestratges més eficaços de la medicina catalana contemporània Presidí nombrosos congressos i l’Institut Medicofarmacèutic, l’Acadèmia de Ciències Mèdiques 1939-58 i l’Acadèmia de Medicina de Barcelona 1957-71 Fou degà de la facultat de medicina de Barcelona Fundà i dirigí les revistes Medicina Clínica i Revista Española de Reumatismo i Enfermedades osteorticulares…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina