Resultats de la cerca
Es mostren 612 resultats
La Industrial Farinera de Reus
Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857 L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000 El seu…
Bila Cerkva
Ciutat
Ciutat de l’oblast’ de Kíev, Ucraïna.
Situada a les vores del riu Ros’, a la conca del Dnièper, és un centre industrial i cultural important fàbriques de maquinària, de pneumàtics, de mobles, molins de farina Té un institut d’agricultura i una escola de medicina També hi ha balnearis
Chi-lung
Ciutat
Ciutat de Taiwan, a la costa septentrional, al SW de T’aipei, que forma un districte metropolità.
És un centre pesquer i un nucli industrial factories de congelació de peix, molins de farina, elaboració d’adobs, drassanes i fabricació de bicicletes Constitueix la principal sortida portuària del país Centre comercial engrandit durant l’ocupació japonesa 1895-1945 Bases militars
blanquejar
Química
Fer tornar blanc o més clar.
Principalment, hom blanqueja, mitjançant procediments químics, diversos materials, com ara pasta de paper, farina, greixos, sucre, derivats del petroli, etc, i, especialment, teixits i filats, per tal d’obtenir-ne un millor aspecte final i, en alguns casos, unes millors propietats blanqueig
Alagó
Municipi
Municipi de la província de Saragossa, Aragó, situada entre l’Ebre i el Jalón.
L’agricultura de regadiu horts d’arbres fruiters, hortalisses, cereals, farratges i bleda-rave, regats pel Canal Imperial d’Aragó i les indústries agrícoles sucre, farina han fet que la població augmentés durant el s XX Fou conquerida als musulmans el 1119 per Alfons I d’Aragó
Changchun
Ciutat
Capital del sheng de Jilin, a la regió del Nord-est, Xina.
Centre comercial d’una rica regió agrícola, i nucli industrial indústries mecàniques fabricació d’automòbils, locomotores i vagons, alimentàries molins de farina, tèxtils cotó i d’elaboració de tabac Centre d’ensenyament superior Universitat de Jilin, fundada el 1958, escola de geologia Jilin i escola industrial
Raleigh

Raleigh
lisadonoghue(away) (CC BY-NC-ND 2.0)
Ciutat
Capital de l’estat de Carolina del Nord, EUA.
Situada en el contacte de la plataforma de piemont i la plana costanera, a la vora del riu Neuse, en una zona molt urbanitzada Fabrica electricitat, teixits cotó i llana, farina, i hi ha indústria metallúrgica Comercia en cotó i tabac Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior
xurro

Xurros
© MPG
Pastisseria
Peça de pasta de bunyol de forma llarguera.
Hom la prepara afegint aigua bullent amb sal sobre farina i mesclant-ho fins a aconseguir una pasta fina, que és emmotllada amb una màquina apropiada, de manera que adquireix una forma tubular estriada després és fregit en oli abundant, i eventualment hom hi posa sucre per sobre
fajol

Fajol
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Agronomia
Planta herbàcia anual, de la família de les poligonàcies, de 30 a 80 cm d’alt, de fulles sagitades i de flors hermafrodites, pentàmeres, blanques o rosades, disposades en raïms curts corimbiformes.
Els fruits són aquenis trígons, de cares llises, de color bru-negrenc brillant, destinats a l’alimentació del bestiar i de l’aviram i a la fabricació de farina, de composició molt semblant a la dels cereals Procedeix de la Manxúria, i és conreat principalment a la Garrotxa
migas

Migas
© MPG
Gastronomia
Preparació culinària a base de pa dur, lleugerament remullat, fregit amb oli i alls.
Són típiques de la Manxa, Andalusia, Extremadura, Aragó i la regió portuguesa de l’Alentejo, i depenent de les zones la preparació varia També es fan de farina Es poden acompanyar d’aliments salats o dolços ous ferrats, sardines, cansalada, raïm, etc Originàriament, era un plat típic de pastors, per a aprofitar el pa dur
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina