Hi ha molt poca informació sobre aquesta empresa que, en el moment de la seva constitució, va ser important tant pels recursos aportats com per la maquinària que va incorporar, i després per la seva llarga activitat.
La data de constitució de la societat anònima és del 22 d’abril de 1855, però l’autorització reial no va venir fins tres anys més tard, el 1857. L’empresa devia ser continuació de Sotorra i Companyia. En tot cas, és Pere Sotorra el qui dóna la cara a l’hora de la seva fundació, amb un capital d’un milió de rals, o 50 000 duros, tot i que només se’n desemborsaren 700 000. El seu objectiu social, segons els estatuts, és “reducir a polvo por medio de molino movido a vapor toda clase de trigo, y de perfeccionar otros granos” (vegeu Pere Anguera, Economia i Societat al Baix Camp a mitjan segle XIX, pàg. 64).
La màquina de vapor devia ser d’Alexander Germans, de Barcelona, segons es desprèn d’un balanç del 1866 en el qual l’esmentada empresa barcelonina figura com a creditora.
El 1860, la farinera es trobava en un edifici construït prop del portal de la Selva. Es proposava proveir de farina els 107 forns que hi havia a la població, a més dels pagesos que coïen el pa a la seva masia. Es calculava una producció d’un milió de roves anuals.
Els problemes devien arribar molt aviat, ja que el 1859 La Industrial Farinera fa un clam al govern i a la reina demanant la prohibició d’importar farines per tal que les empreses autòctones puguin continuar. El 1864 el redactor dels Anales de Reus recull l’opinió ciutadana sobre el pèssim servei que dóna la farinera. És possible que aquí s’acabi l’etapa de Pere Sotorra, ja que el 1867 el president i director executiu de la societat és Marià Ros, que serà diputat a corts pel districte i governador de la província.
El 1872 La Industrial Farinera oferirà una activitat que no té res a veure amb la seva producció en obrir un establiment de banys públics, aprofitant una concessió d’aigua municipal que tenia des del 1855. Dos anys més tard es va suspendre el servei per falta d’aigua, però es reprengué al cap d’uns mesos.
La Industrial Farinera produïa beneficis, segons que es desprèn de la seva cotització a la Borsa de Reus. El 1872, un any dolent per a aquesta empresa, l’acció de 25 duros de nominal es cotitzà a 23 duros, una minus-vàlua moderada.
El 1890 la fàbrica funcionava amb una màquina de vapor de 120 cavalls de potència.
Cotització de les accions (500 pessetes de nominal) de la Industrial Farinera, de Reus (1889-1910).
Durant la dècada dels anys vuitanta hi hagué un escàndol al voltant de l’empresa, ja que el gendre de Marià Ros i Anguera fou processat i jutjat per robatori de farina.
La Industrial Farinera aplicarà aviat el sistema austro-hongarès per a fabricar la farina. La modernització de la maquinària i el manteniment d’un mercat fidel permetran el funcionament de l’empresa durant llargs anys. El 1917 tenia un capital de 500 000 ptes.
El 1926 l’empresa treballava la farina per compte de tercers i es mantenia al davant de les farineres de la província, amb un potencial de 80 000 kg diaris de mòlta. El blat que li arribava procedia de les comarques veïnes, d’Aragó i de Castella.
La Industrial Farinera es mantingué fins a la segona meitat del segle XX.