Resultats de la cerca
Es mostren 154 resultats
Maurice Vieux
Música
Violista francès.
Rebé les primeres lliçons musicals del seu pare Fou alumne de TÉ Laforge al Conservatori de París, on es graduà el 1902 amb un primer premi en viola El 1907 fou contractat com a membre de l’Orquestra de l’Òpera de París, de la qual formà part fins el 1949 El 1918 succeí a Laforge com a professor del Conservatori de París Intèrpret reconegut de música de cambra, fou membre del Quartet Parent i del Quartet Touche Collaborà de manera continuada amb alguns dels solistes més cèlebres del seu temps, entre els quals sobresurten P de Sarasate, P Casals, J Thibaud, M Long, P Fournier i E Ysaÿe…
Maurice Hasson
Música
Violinista francès.
Estudià al Conservatori de París, on fou alumne de L Talluel, J Benvenuti i J Calvet Es perfeccionà amb Henryk Szeryng Del 1960 al 1967 fou professor a l’Escola de Música de la Universitat de Los Andes Mérida, Veneçuela i posteriorment a l’Escola de Música de Caracas Des del 1973 resideix a Londres L’any 1978 debutà als EUA amb un concert amb l’Orquestra de Cleveland Des del 1986 és professor de la Royal Academy of Music de Londres La seva carrera de concertista internacional l’ha portat a Israel, Europa, l’Amèrica del Sud, els Estats Units, Austràlia, Nova Zelanda i Hong Kong La seva…
Madeleine Grey
Música
Mezzosoprano francesa.
Estudià al Conservatori de París, on fou deixebla d’A Cortot piano i Hettich cant Debutà el 1919 amb l’estrena d’obres de G Fauré El 1922 estrenà la Chanson hébraïque i les Chansons madécasses de M Ravel, que enregistrà el 1932 acompanyada pel mateix compositor El 1926 estrenà els Chants d’Auvergne de MJ Canteloube de Malaret Especialitzada en la cançó francesa del segle XX, fou la intèrpret referencial d’autors com D Milhaud, L Aubert o M Ravel, a més de M de Falla, a qui conegué durant la gira que el 1928 realitzà per Espanya S’exilià de França entre els anys 1939 i 1947, i arribà a cantar…
Capella de Música de Santa Maria del Mar
Música
Conjunt vocal català fundat el 1986 per Enric Gispert.
Entre el 1991 i el 1992 fou dirigida per Sergi Casademunt i el 1994 n’assumí la direcció Lluís Vilamajó fins el 1999, moment a partir del qual ho feu Manel Valdivieso Un dels objectius de la formació fou la represa de la polifonia en les celebracions litúrgiques a la basílica de Santa Maria del Mar, especialment en la missa del Gall amb la interpretació del Cant de la Sibilla Simultàniament mantingué una activitat concertística, amb actuacions arreu de Catalunya, i també a Luxemburg, França i Alemanya Edità diversos discos sobre obres polifòniques medievals de Catalunya i enregistrà per a…
Magda Tagliaferro
Música
Pianista i professora brasilera.
De pares francesos, quan tenia tretze anys la seva família retornà al país d’origen Al Brasil ja havia començat la seva formació musical, que prosseguí al Conservatori de París com a alumna d’AF Marmontel G Fauré, aleshores director del centre, quedà tan impressionat amb la seva manera de tocar que li demanà d’acompanyar-lo en les gires per tal d’interpretar les seves obres Tagliaferro, que també fou deixebla d’A Cortot, portà a França una vida brillant, i fou amiga i collaboradora dels millors compositors i intèrprets Abans de la Segona Guerra Mundial fou professora del Conservatori de París…
Jean Hubeau
Música
Pianista i compositor francès.
A nou anys ingressà al Conservatori de Música de París, on fou deixeble dels compositors Jean i Noël Gallon, Lazare Lévy i Paul Dukas El 1934 guanyà el Premi de Roma amb la cantata La légende de Roukma L’any 1937 es desplaçà a Viena i hi estudià direcció amb F Weingartner És autor d’una important obra d’estil neoclàssic impregnat, però, d’alguns elements avantguardistes En la seva producció figuren tres ballets, escrits entre el 1945 i el 1949, tres concerts, compostos del 1939 al 1946, música per a pellícules, per al teatre i composicions corals, entre altres obres Al mateix temps tingué…
música incidental
Música
Música composta per a una obra teatral, sense constituir-ne, però, un element principal o dominant.
Per extensió, qualsevol música utilitzada en una obra escènica, expressament composta per a ella o no Pot restar fora de l’acció teatral -a manera d’obertura, entreacte o interludi- o acompanyar-la, ja sigui subratllant-la o simplement servint-li de fons musical El seu origen es pot situar als drames de l’antiga Grècia, però no és fins al Renaixement, en particular a les comèdies italianes de l’època, que es pot parlar pròpiament de música incidental Al segle XX, el significat del terme s’ha estès fins a incloure la música per al cinema Una bona part de la música incidental dels segles XIX i…
André Charles Prosper Messager
Música
Compositor i director d’orquestra francès.
Vida El 1869 ingressà a l’École Niedermeyer de París, on estudià amb Q Lauret orgue, A Laussel piano, E Gigout contrapunt, i C Saint-Saëns i G Fauré composició Amb aquest darrer compositor mantingué una forta amistat Del 1874 al 1881 fou organista i compositor de música sacra a l’església de Saint-Sulpice El 1876 obtingué el primer premi de la Société des Auteurs et Compositeurs de Musique amb la seva Simfonia en la major Inicià la seva carrera com a director d’orquestra el 1878 al Folies-Bergère, teatre per al qual compongué també ballets El 1880 també fou director a l’Eden-Théâtre de…
Pina Carmirelli
Música
Violinista italiana.
Es graduà al Conservatori de Milà el 1930 i cinc anys més tard ho feu en l’especialitat de composició, que estudià amb Michelangelo Abbado El 1938 obtingué el premi de música de cambra de l’Acadèmia de Santa Cecília de Roma i, el 1940, el premi Paganini Debutà el 1937 amb una sèrie de concerts que la donaren a conèixer internacionalment Actuà acompanyada per orquestres simfòniques i en agrupacions de música de cambra, algunes de les quals havia fundat ella mateixa, com el Quintet Boccherini creat el 1951, el Quartet Carmirelli 1954 o el Quintet Fauré 1979 El 1970 interpretà al Carnegie Hall…
impromptu
Música
Peça instrumental per a solista, habitualment per a piano, característica del segle XIX, d’estil improvisat, que suggereix una inspiració sobtada.
Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu , 1852 PI…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina