Resultats de la cerca

Situació Vista de l’exterior de l’església des de llevant a dalt, amb la capçalera a primer terme i des de ponent, amb la façana on hi ha oberta la porta d’entrada J M Melció La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà…

Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-oest Hom pot apreciar les importants modificacions que ha sofert l’estructura original al llarg dels anys J M Melció L’església de Sant Miquel de Pera és l’església del poble del mateix nom, situat a 800 m d’altitud, format per cases disseminades, el qual s’esglaona al contrafort del cantó sud-occidental de la serra de Bestracà, prop del Coll de Pera, aigua amunt de la vall d’Oix, al seu vessant esquerre, entre aquesta vall i la de Salarsa Mapa 257M781 Situació 31TDG585817 Hom hi pot anar per la carretera de Castellfollit de la Roca a…

Situació Una vista de l’exterior de l’església amb la capçalera, al costat de llevant R Viladés Construïda al peu de l’antic camí ral que menava a Solsona i Cardona des de Berga, l’església és molt a prop del gran Castell de l’Espunyola i de la primera església parroquial i castellera del lloc de l’Espunyola Fou centre d’un antic veïnat de masies disperses que avui s’ha desplaçat un kilòmetre més amunt, a l’indret conegut amb el nom de l’Hostal de cal Marçalet Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 99,…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera J M Melció Sant Miquel de Bassegoda és una petita església parroquial, la qual centra el dispers poble de Bassegoda i és situada a la banda del solell de la serralada, la qual s’inicia al puig de Bassegoda i fineix a Sant Joan de Baussols La petita riera que s’escola per la vall és anomenada “de Bassegoda” i és tributària de la Muga per la seva riba dreta, molt prop d’Albanyà Mapa 257M781 Situació 31TDG708846 Per anar-hi cal agafar la carretera de Figueres a Llers Per Sant Vicenç de la Muga hom arriba a Albanyà Si hom va…

Situació Vista exterior de l’església des del costal sud-occidental J M Melció Al vessant meridional de la serra de Monars, dita també de Bordellat, que s’estén entre els colls de Mal-rem, a ponent, i de les Falgueres, a llevant, i separa les conques del Fluvià i del Tec, hi ha l’església de Sant Feliu de Monars o Sant Sebastià de Monars Es troba al sector més septentrional de l’antic terme d’Oix, en una fondalada al peu del Comanegra i amagada entre una abundant vegetació Mapa 257M781 Situació 31TDG621863 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-151, de Ripoll a Coll d’Ares Uns 3 km…

Situació Vista exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera Hom hi pot apreciar l’important sobrealçament de la coberta del temple J M Melció L’església de Santa Cecília de Sadernes es troba a la vall del Llierca, a l’esquerra de la riera, després del seu aiguabarreig amb la riera de Sant Aniol, al sector nordoccidental del terme, enlairada damunt un turó que domina una bonica panoràmica, presidida per les impressionants cingleres de Gitarriu Mapa 257M781 Situació 31TDG668800 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll Poc abans del quilòmetre 43,…

Situació Un aspecte de l’exterior de l’església des del costat de tramuntana Hom hi pot veure l’estructura de la capçalera A Borbonet El poble del Torn es troba al cantó de llevant de la comarca, gairebé al seu límit, al sector de migjorn del municipi de Sant Ferriol, a mà dreta del Ser, prop de la seva confluència amb la riera de Mieres L’església de Sant Andreu centra un petit nucli de cases format al seu voltant Mapa 295M781 Situació 31TDG709678 Per anar al Torn cal agafar la carretera d’Olot a Banyoles per Santa Pau En arribar a Mieres, una carretera surt d’aquesta població, en direcció a…

Vida Estudià al seminari de Vic i començà a escriure poesies de molt jove, que aplegaria més tard en diversos reculls i amb algunes de les quals anys a venir guanyaria premis als jocs florals Fou un dels fundadors de l’ Esbart de Vic 1867, nucli poètic que emulà el paper de la suprimida Universitat Literària i del qual edità una primera antologia 1879 Aquesta institució agrupà un estol de joves poetes, entre els quals Jacint Verdaguer , amb el qual collaborà al llarg de diverses etapes de la seva vida, tots ells relacionats amb el seminari conciliar i amb un fort sentiment…

La vida humana, tant la individual com la collectiva, es troba totalment immersa en la dimensió temporal així doncs, el temps és una realitat que, com ja deia sant Agustí, quan no s’hi pensa se sap el que és, però quan s’hi pensa s’esmuny de la comprensió Des de temps antics s’ha parlat de la “roda del temps”, perquè la vivència temporal es troba íntimament lligada a moviments circulars de la Terra i dels astres, els quals han donat peu a la possibilitat de “comptar” o “mesurar” el temps segons tres grans unitats temporals l’any el període que triga la Terra a fer una volta sencera al voltant…

Els collectius de les figures de la festa Gegants, nans i bestiari Els gegants moros de Sitges, anomenats Falluch i Laia i construïts el 1979 gràcies a l’Agrupació de Balls Populars de Sitges, són una rèplica dels primers gegants que hi va haver a la vila de Sitges, del final del s XIX Joan Català L’origen documentat dels gegants, els nans i el bestiari que participen en les festes actuals s’ha de buscar en les relacions de les processons de Corpus del segle XV Provinents de mites ancestrals i de l’imaginari popular, l’Església va reutilitzar les imatges que ja formaven part de creences…