Resultats de la cerca

Vida i obra Era net de Jahudán de la Cavallería, financer de les empreses del rei Jaume I, i fill d’Astruc Bonsenyor, traductor i intèrpret del mateix rei El seu germà Bondavid Bonsenyor fou alfaquí i ambaixador de Jaume II El 1294 li fou concedida la facultat de redactar documents públics en àrab El 1313 traduí de l’àrab al català, a sou de Jaume II, un llibre de medicina d’al-Zahrawi, que podria tractar-se de l’avui perdut llibre anomenat Alboquerim Dels ferres Uns vint anys abans entre el 1291 i el 1295 compongué, per encàrrec del mateix rei, Paraules de savis e de filòsofs , recull de…

Galileu, ben al contrari dels filòsofs escolàstics ‘ in libris ’, com els anomena irònicament, que buscaven la veritat en les obres d’Aristòtil més que no pas en l’observació del món que els envoltava, contemplà amb la seva rudimentària ullera els ‘quarts’ o ‘fases’ del planeta Venus Constatà que “els planetes són de natural tenebrosos” i que les fases de Venus són comparables a les de la Lluna La Terra no és sinó un planeta més, al contrari del que afirmen les escriptures ja no hi ha, doncs, a l’univers, llocs privilegiats o de qualitats singulars La física matemàtica i la ciència…

Dominicà 1934 i professor a Nimega des del 1968, sabé unificar l’herència històrica de Tomàs d’Aquino amb un conscienciós estudi dels filòsofs i fenomenòlegs moderns d’actitud personalista Amb Karl Rahner feu de pont —sobretot a través de la revista Concilium , en la fundació de la qual participà— entre la generació dels grans teòlegs que prepararen i orientaren el concili II del Vaticà i els teòlegs més progressius del postconcili A través de la traducció de les seves obres, com és ara Openbaring en Theologie ‘Tempteigs teològics’, 1964-66, Maria moeder van der verlossing ‘Maria, Mare de la…

Es llicencià en filosofia 1963 a la Universitat de Madrid, on es doctorà 1965 amb la tesi La filosofía de Frege y el pensamiento contemporáneo Professor a les universitats de Madrid 1963-65, Autònoma de Madrid 1965-72 i de La Laguna 1972-77, fou catedràtic de la Universitat de Barcelona 1977-79 i d’ètica de la Universidad Nacional de Educación a Distancia UNED 1979-2006 Fou director de l’Institut de Filosofia del Consell Superior d’Investigacions Científiques CSIC 1986-90 És considerat el principal introductor i propagador de la filosofia analítica a l’Estat espanyol Hom pot destacar en…

Provinent de fonts diverses —els llibres sapiencials bíblics, en especial els proverbis de Salomó, preceptes del Nou Testament, dites atribuïdes a filòsofs clàssics, orientals i cristians— i transmesa per reculls i antologies, la literatura proverbial fou molt conreada a l’edat mitjana com a gènere i influí en altres aspectes literaris A Catalunya, ultra les traduccions dels de Salomó, hi ha, entre d’altres, els Proverbis de Guillem de Cervera, el Llibre de paraules o dits de savis e filòsofs , de Jafudà Bonsenyor, el Libre de saviesa , els Proverbis de Ramon , el Libre de mil proverbis i els…

Segons la qual hom no pot considerar pròpiament com a proposicions les expressions de tipus ètic i valoratiu, per tal com únicament revelen els estats d’ànim de qui les profereix i no són verificables

Segons els seus representants, el postmodernisme com a moviment pressuposa l’existència del postmodernisme com a moment històric determinat postmodernitat caracteritzat per una sèrie de tics o maneres d’interpretar la realitat en primer lloc, per l’hiperculturalisme, és a dir, per una revaloració de la riquesa i la diversitat històrica historicisme i cultural tradicionalisme de la humanitat, en la qual el filòsof postmodern s’inspira i adapta lliurement En aquest sentit la postmodernitat és eclèctica, la seva originalitat és prestada, sovint es basa en citacions d’altres filòsofs no es tracta…

Estudià medicina a Montpeller, on es doctorà 1853, i estudià grec, llatí, hebreu i sànscrit S'establí a París, on es doctorà en lletres Collaborà a “La Revue des Deux Mondes”, “Le Temps” i “L’Illustration Française” i publicà De medicinae ortu apud Graecos 1855, De la prostitution en Espagne 1858, Le voyage au Parnasse de Michel de Cervantès 1864, La médecine à travers les siècles 1865, altres assaigs, i el reportatge Un mois à Minorque 1868 En collaboració amb J Wierzeyski publicà Grammaire de la langue latine 1876, que introduí a França els darrers progressos de la filologia històrica i…

Aquest concebé la idea de fer reviure a Florència l’ Acadèmia de Plató, influït pel platonisme del filòsof grec Geòrgios Gemistós Plēthōn, el qual impartí cursos a la ciutat des de la seva arribada vers el 1348 L’any 1462 encarregà a Marsilio Ficino  la traducció de tota l’obra de Plató i li cedí per a aquest fi la villa de Montevecchio, a Careggi, que fou anomenada Academia per Ficino A partir del 1474 hi tingué lloc anualment una commemoració platònica amb la participació de nou platònics tants com les muses de l’antiguitat, entre els quals Agnolo Ambrogini, dit il Poliziano , Llorenç el…

S’originaren a partir de les fraternitats religioses de la Baixa Edat Mitjana que es transformaren, durant el Renaixement, en societats corals sacres o comunitats de músics i filòsofs, a la manera de les acadèmies italianes El terme aparegué per primera vegada en les Missae de M Vogt 1568, però el primer collegium musicum conegut és el de Praga, de l’any 1616 Aquest fou seguit per molts d’altres tant a Alemanya Bremen, 1652 Frankfurt, 1672 Leipzig, 1704 com a Suïssa Sankt Gallen, 1620 Berna, 1674 i Àustria Al llarg del segle XVII, nombroses associacions oferien concerts, executats…