Resultats de la cerca

Membre d’una nissaga de músics, aprengué a tocar la flauta amb el seu pare i feu la seva primera aparició pública a l’edat de vuit anys Realitzà gires de concerts arreu del país amb el seu progenitor Aquest l’envià a Munic, perquè estudiés i perfeccionés la seva tècnica musical amb el nou mètode creat per Theobald Böhm El 1852 succeí al seu pare com a primer flautista de l’orquestra de Dresden i des del 1856 fou professor al conservatori d’aquesta ciutat A més de compondre diverses fantasies per a flauta sobre temes d’òperes, juntament amb Julius Rühlmanns fundà la Dresden…

Inicià els estudis musicals a Badajoz i els continuà amb E Arrieta al Conservatori de Madrid, centre on el 1870 obtingué el primer premi de composició Fou un flautista notable i redactà un mètode d’aquest instrument La flauta su historia, su estudio Mai, però, no aconseguí la càtedra de flauta al Conservatori de Madrid Durant divuit anys exercí com a director en diferents teatres madrilenys i compongué algunes sarsueles amb autors com M Fernández Caballero, T Bretón, J Rogel i T López Torregrossa Fou, però, quan començà a collaborar amb F Chueca que arribaren els…

Es formà al Conservatori de París, on fou alumne de Michel Debost, Jean-Pierre Rampal i Christian Lard i on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Des del 1991 és flauta solista de l’Orquestra de París, lloc que havia ocupat anteriorment a l’Orquestra du Capitole de Tolosa Ha estat convidat a tocar com a solista amb formacions com la Guildhall Strings Ensemble, l’Orquestra de Cambra Ferenc Liszt de Budapest i l’Orquestra de Cambra de l’Empordà Ha collaborat amb la Jove Orquestra Nacional d’Espanya i l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de…

L’Escola de Berlín designa aquells compositors que, en algun moment, es vincularen musicalment a la figura de Frederic II de Prússia, sense que aquesta vinculació, però, impliqui necessàriament el fet d’haver de compartir característiques comunes Entre els seus integrants hi hagué JJ Quantz, F Benda, JG Graun i CPE Bach Tots ells compongueren moltes obres per a flauta travessera, sovint interpretades pel mateix monarca Algunes d’aquestes obres, sorgides en la cort berlinesa, avui dia formen part del repertori canònic dels flautistes, com ara el Solfeggi , recull d’exercicis i…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de buf directe al tub, tipus flauta amb ranura o tall També anomenada flauta dels Andes, és una de les flautes més antigues en ús de les cultures sud-americanes, especialment a Xile i al Perú De sonoritat clara, pot fer fàcilment dues octaves Per a produir el so, l’instrumentista ha de conduir amb els llavis l’aire contra el cantell obert o ranura de l’extrem superior del tub El tipus antic d’aquest instrument també havia estat construït d’os, terra cuita o metall Instrument molt popular de la música andina, sovint és…

Estudià música a la Universitat de Harvard 1919-24 i a l’Escola Normal de Música de París 1924-26, amb P Dukas i N Boulanger Les primeres obres, com ara Tres peces per a flauta, clarinet i fagot 1925, mostren l’impacte que li causaren els seus mestres, però l’obra Sonata per a flauta 1930 ja evidencia un llenguatge molt més personal i el seu domini del sistema dodecatònic En tornar de França el 1926, començà a ensenyar a Harvard, on treballà fins a la seva jubilació, el 1960 Entre els seus deixebles destaquen Elliot Carter i Leonard Bernstein La seva producció consta…

Cap a l’any 1800 anà a Hamburg i allí estudià teoria i composició D’aquesta estada a Hamburg daten les primeres composicions, bàsicament cançons i peces per a flauta i piano Quan el 1810 les tropes napoleòniques prengueren la ciutat, Kuhlau fugí a Dinamarca, país on es guanyà la vida com a pianista i compositor En poc temps aconseguí un gran prestigi, fins al punt d’esdevenir, l’any 1818, compositor de la cort Entre les seves obres destaquen les òperes Rnverborgen 'El castell dels bandits', 1814, Trylleharpen 'L’arpa màgica', 1817, Elisa 1820, Lulu 1824 i Hugo og Adelheid 'Hug i…

Estudià clarinet al Conservatori de Versalles i, posteriorment, música de cambra a l’Escola Normal de Música de París De forma autodidàctica, es dedicà a l’estudi de la flauta de bec i de la música antiga El 1970 començà a tocar com a membre de l’orquestra La Grand Écurie et la Chambre du Roy, de la qual és director Jean-Claude Malgoire, i ha collaborat també en formacions com Domaine Musical i Ars Nova en la interpretació de música contemporània Com a solista ha dut a terme diverses gires de concerts a Europa i Amèrica És professor de flauta de bec al Conservatori de Saint-Ouen i de clarinet…

Es formà a la Musikhochschule de Frankfurt i a la de Detmold Ingressà en l’orquestra de l’Òpera de Frankfurt a disset anys Es graduà el 1950, però abans de finalitzar els estudis guanyà un concurs organitzat per la Ràdio de Frankfurt Solista de l’Orquestra Filharmònica de Berlín entre el 1960 i el 1969, aquest darrer any feu un parèntesi en la seva activitat per tal de continuar la carrera de concertista El mateix any 1969 fou nomenat professor de la Hochschule d’Hamburg i posteriorment tornà a la Filharmònica de Berlín També fou professor habitual dels cursos d’estiu del Mozarteum a Salzburg…

Fou deixeble de Joseph Rampal a Marsella i de Gaston Crunelle al Conservatori de París, centre on es diplomà amb primers premis en flauta i música de cambra Fou guardonat amb els primers premis del Concurs Internacional d’Interpretació Musical de Ginebra 1954 i del Concurs Internacional de Música de les Corporacions Radiofòniques d’Alemanya a Munic 1958 L’any 1964 fou nomenat primer flautista de l’Òpera de París, on restà fins el 1977 Ha estat professor dels conservatoris de Lió i Ginebra Considerat un gran intèrpret de música barroca, ha tocat sovint al costat d’altres grans…