Resultats de la cerca

Situació Ruïnes d’aquesta antiga fortalesa, en la qual s’aprecia una clara influència en la seva estructura del proper castell de Mur ECSA - J Bolòs Fortificació mig arruïnada situada uns centenars de metres més amunt del castell de Mur Des d’aquesta casa forta veiem el castell i tot un sector de la vall de la Noguera Pallaresa Mapa 33-12290 Situació 31TCG217643 Seguint la pista que porta al castell de Mur, passat un dels darrers revolts abans d’arribar al castell, surt a mà esquerra un camí carreter, molt dolent, que passa per sota del castell per la banda oest i s’enfila fins a arribar al…

No resten gaires vestigis del castell de Sautó, del qual Elisabet d’Erill, vídua de Pere Galceran de Castre i de Pinós, vescomte d’Évol, senyor de Sautó, declarava, el 1639, que era “enterament destruït” Era assentat sobre una roca al sud del poble i vigilava la vall de la Tet i la via o camí del Conflent Unes bases de les muralles són visibles immediatament al nord i a l’est de l’església parroquial de Sant Maurici, englobada enterament dins el castell, del qual constituïa el sector meridional i probablement el més recent Dels dos fragments conservats, el meridional correspon a un mur…

El nucli de Bellvei, situat dalt d’un turó a llevant de Torrefeta, és presidit per una antiga casa senyorial, segurament continuadora d’un castell documentat des del segle XI L’indret fou conquerit pels comtes i bisbes d’Urgell a l’inici del segle XI, i una de les primeres mencions documentals del seu castell data del 1040, en què és citat entre les fortaleses pertanyents a la canònica de la Seu d’Urgell en l’acta de consagració de l’any 1040 Aquesta supeditació a l’església urgellesa es confirma en un document de l’any 1046-1047 en el qual el bisbe Guillem d’Urgell i els…

Aspecte que ofereixen actualment les ruïnes d’aquest important castell, capital política i militar de la Fenolleda a l’edat mitjana, que coronen el turó que es dreça al N del poble de La Vilassa, nom modern de Fenolhet ECSA - A Roura Façana de llevant de la torre del recinte superior, del segle XIII, amb una sagetera força malmesa ECSA - A Roura Les ruïnes del castell de Fenolhet són escampades en un turó que es dreça al N del poble de La Vilassa nom modern de Fenolhet, situat a l’interfluvi de dos torrents afluents de la Bolzana El castell de Fenolhet es relaciona directament amb el proper…

Situació Una perspectiva de les ruïnes del castell A primer terme la cisterna V Hurtado Les poques pedres que resten del que fou castell de Segura es troben al cim del puig anomenat “el Castell”, a 1 142 m d’altitud, sobre mateix de Ribes de Freser, al seu vessant dret, i dominant una magnífica vista sobre tota la vall Per accedir-hi el millor camí és, partint del poble de Batet, seguir la pista forestal que porta a Ventolà i que passa pel mas d’En Segura A uns 300 m d’aquest mas, i just al collet on la pista deixa el vessant del Freser, cal girar a mà esquerra i enfilar-se cap al puig per la…

El mestre racional i els seus subalterns, Lleis Palatines , 1337 BRAI L’expansió territorial de l’oligarquia urbana barcelonina es pot començar a datar amb precisió des del segle XII Aquesta expansió es va anar accentuant, progressivament, a les centúries posteriors La majoria dels ciutadans que aconseguien d’adquirir els castells i les fortaleses de les proximitats de la ciutat eren membres del funcionariat més alt alguns d’ells, sobretot al segle XIV, eren elements actius en la política exterior del regne i d’altres, especialment al segle XV, foren destacats militars a les…

Aquest castell ja apareix esmentat l’any 1040 com una de les fortaleses de la marca meridional del comtat d’Urgell Tanmateix, el lloc de Cabanabona és documentat des de l’any 1036, en el testament de Riquer, el qual cedí a Maier, mentre visqués, el seu alou de Ponts, que era a Cabanabona, amb les cases i amb la torre que hi havia després de la seva mort, l’alou passaria a Santa Maria de la Seu l’any 1054 es procedí a la delimitació dels termes dels castells de Coscoll actual Coscó i Cabanabona entre els hereus d’aquests, delimitació feta en presència de Bernat Onofred, Miró…

Situació Aspecte de l’interior de l’església vers llevant, amb l’absis semicircular mig tapat per un altar barroc ECSA - J Colomé Aquesta capella ocupa el sector de tramuntana del primer pis de l’ala nord del recinte sobirà del castell de Miravet És precedida, a migdia, per una galeria que dona al pati d’armes Mapa 32-18 471 Situació 31TBF978457 Actualment es puja des del pati d’armes del castell al primer pis de l’ala nord per una escala JFS Història Aquesta església fou la capella de la comanda de Miravet, per a ús dels frares del convent establert al castell Hom no en té referències durant…

Les primeres mencions que es tenen sobre les Borges Blanques són molt escadusseres i poc clares Segons el topònim que identifica l’indret, el lloc tindria l’origen en un assentament andalusí Aquest sector, tot i estar envoltat de fortaleses cristianes, no devia ésser conquerit fins poc abans de la caiguda de Lleida Aquesta característica li conferí un caràcter fronterer molt clar Les Borges Blanques devia restar a mans de la corona des de la conquesta, fins que el 1206 el rei Pere I en féu donació al cavaller Esteve de Marimon perquè el repoblés Pocs anys després el lloc de les Borges passà…

La població actual de Montagut constitueix un agregat situat al nord-est del terme municipal El castell es localitzava a prop del nucli actual, sobre el tossal que rep el nom d’“el Vilot” El castell de Montagut fou una de les fortaleses musulmanes que l’alcaid de Lleida ibn Hilgl cedí al comte de Barcelona Ramon Berenguer III en virtut d’una convinença feta l’any 1120 Sembla que la conquesta del castell tingué lloc juntament amb la del castell d’Alcarràs, que ja apareix esmentat l’any 1147 El domini eminent del lloc devia ésser en un primer moment del rei L’any 1181 apareixen Pere de Montoliu…