Resultats de la cerca

S'hi reuniren 38 delegats d’11 països Bé que hi hagué unanimitat en la condemna de la guerra i de la política d’Unió Sagrada, dues estratègies s’enfrontaren L’esquerra, agrupada entorn de Lenin, proposà de transformar la guerra imperialista en guerra civil revolucionària, però la majoria s’inclinà per la reconstrucció de la Internacional Socialista, desgavellada per la guerra, que permetés d’intentar una mediació que, de fet, fracassà Ambdues estratègies tornaren a enfrontar-se en la segona conferència, que tingué lloc a Kienthal, prop de Berna, per l’abril del 1916

El seu regnat es caracteritzà per la tensió entre ell i el parlament, pel domini del qual lluitaven els hattar ‘capells’ i els mössor ‘gorres’, sostinguts per França i per Rússia, respectivament Les intrigues diplomàtiques el portaren a intervenir, sense sort, a la Guerra dels Set Anys 1756-63 contra Prússia El 1756 intentà un cop d’estat que fracassà i contribuí a augmentar la inestabilitat del país, dominat totalment per Rússia i Prússia des del 1764 El seu successor, el seu fill Gustau III, posà fi a aquesta situació

Tercer comte d’Ureña i senyor d’Osuna Reclamà els drets de la seva dona, Mencía de Guzmán, a l’herència del ducat de Medinasidònia i el comtat de Niebla, però Ferran el Catòlic no ho acceptà Intentà d’apoderar-se del ducat per la força setge de Sanlúcar de Barrameda, 1516, però Cisneros s’hi oposà No resolta aquesta qüestió per Carles I, Girón s’uní a l’alçament comuner En fou nomenat capità general, però fracassà i perdé Tordesillas 1520 Acusat de traïció, es passà al bàndol imperial

Ascendit a general, lluità amb les tropes de Felip IV a Perpinyà i en morir el lloctinent, duc de Cardona, fou nomenat governador general militar de Perpinyà 1640 Intentà d’apoderar-se d’Illa, però fracassà Incorporat a l’exèrcit del marquès de Los Vélez, participà en el setge de Barcelona i el substituí durant el combat en el comandament de les forces Passà a Portugal després de la derrota castellana a Montjuïc En 1648-50 fou capità general de la part de Catalunya ocupada per Felip IV, on assolí alguns èxits sobre els francesos

Contrari a la dictadura de Porfirio Díaz, el 1906 fundà, als EUA, el Partido Liberal Mexicano, que adoptà la ideologia socialista, reivindicà un programa revolucionari d’intervencionisme estatal i inspirà el moviment obrer mexicà El 1911 fracassà la insurrecció organitzada per ell i el seu germà a Califòrnia, però el president Francisco Madero cercà la seva collaboració, que Flores li negà Moltes de les seves reivindicacions foren admeses al congrés de Querétaro 1917, però morí en una presó nord-americana pel fet d’haver redactat un manifest adreçat a tots els revolucionaris del…

Comerciant i banquer a Madrid, contribuí amb la seva fortuna a la defensa de Saragossa representà Aragó a la Junta Suprema Central 1808 i fou el primer a proposar la reunió de les corts de Cadis Durant el Trienni Constitucional fou director general de rendes, i el 1823 ministre de finances en el gabinet de Flórez Estrada Afiliat al partit progressista, el 1834 fracassà en un intent de restablir la constitució de Cadis el 1849 contribuí a la formació del partit progressista-democràtic, de tendències republicanes i socialitzants

Ajudat per la seva mare, continuà els plets colombins i arribà a un acord amb la corona 1536 en renunciar els drets que tenia segons les capitulacions de Santa Fe en canvi de l’almirallat perpetu, una renda de 10000 ducats i el ducat de Veragua Fou capità general de Santo Domingo del 1540 al 1551 Fracassà en l’intent de colonització de Veragua i, el 1556, renuncià els títols en canvi d’una renda i diversos permisos d’importació només li’n restà la senyoria i marquesat de Jamaica

Dirigent del Mouvement Republicain Populaire MRP, fou diputat, ministre de finances 1946, president del consell 1947-48 i ministre d’afers estrangers 1948-53 i de justícia 1955-56 Partidari de la unió europea, proposà l’anomenat Pla Schuman 1950, que dugué a la creació de la Comunitat Europea del Carbó i de l’Acer CECA Fracassà, però, en el seu intent de crear la Comunitat Europea de Defensa 1952 Fou president del moviment europeu 1955 i de l’Assemblea Parlamentària d’Europa 1958-60, i un dels principals impulsors del moviment d’unificació europea

Lluità a Catalunya durant la guerra del Francès La seva actuació demagògica li valgué d’ésser nomenat capità general de Catalunya 1811 pels resistents tarragonins Fracassà en els intents de recuperar Barcelona i de socórrer Figueres, i perdé Tarragona quan hi tornà atacà els francesos però no pogué salvar la ciutat En la junta de generals, a Cervera juliol del 1811 decidí d’abandonar el Principat i contribuí a dissoldre l’exèrcit Empresonat per Ferran VII 1814, fou alliberat pels constitucionalistes i nomenat capità general de Granada 1820

Vassall i tributari de Ferran I de Castella, quan aquest atacà València, acudí en ajut del seu gendre ‘Abd al-Mālik ibn ‘Abd al-'Azīz derrota musulmana de Paterna, però en abandonar la lluita el rei castellà per malaltia, aprofità l’excusa de la indefensió de València per a emparar-se'n, amb l’anuència de Muḥammad ibn Rawbaš Fracassà en l’intent de conquerir Còrdova 1069 davant al-Mu'tamid de Sevilla, però el 1074 se'n féu amo aprofitant una revolta contra els abbadites Morí emmetzinat