Resultats de la cerca
Es mostren 797 resultats
cartesianisme
Filosofia
Conjunt de doctrines de Descartes (llatinitzat Cartesius
), i també corrent ideològic derivat d’ell, que influí en tot el pensament europeu dels s. XVII i XVIII.
A França es difongué, malgrat el decret del Sant Ofici 1663 i la prohibició reial d’ensenyar-lo 1671, gràcies a la fervent adhesió del pare Mersenne, dels oratorians Bérulle i Malebranche, del nucli de Port-Royal, i de Cordemoy, La Fargue i Régis Trobà una forta oposició en els peripatètics, els atomistes i els empiristes, i també la generalitzada dels jesuïtes, pedagogs de l’època El cartesianisme augustinià de Malebranche és la més vigorosa de les branques indicades Obtingué un èxit semblant als Països Baixos Guellinx, Spinoza, però no tant a Alemanya Clauberg ni a Anglaterra,…
era
Cronologia
Període cronològic de durada indefinida que comença amb un fet important a partir del qual hom compta els anys i del qual pren sovint el nom.
Principals eres cronològiques era punt de partida inici 1 bizantina des del segle VII i a Rússia, fins el 1700 creació del món 1-IX-5509 aC budista mort de Buda 543 aC cristiana o vulgar generalitzada al segle X naixement de Crist anno Domini 1 dC 2 de Dioclecià o dels Màrtirs usada pels coptes entronització de Dioclecià 29-VIII-284 dC hispànica origen incert 1-I-38 aC japoensa entronització de Jimmu Tennȏ 660 aC jueva des del segle X-XI creació del món musulmana hègira = migració de Mahoma de la Meca a Medina 16-VII-622 dC olímpica divulgada el 300 aC primers jocs olímpics 8-…
Blas Pierrard Alcedar
Història
Militar
Militar i republicà.
Després d’intervenir en la primera guerra Carlina, el 1854 prestà suport, ja brigadier, a l’aixecament de Vicálvaro El 1856 fou governador militar de Madrid S'uní a Prim el 1866 i participà en els fets de la caserna de San Gil i després en els del 1867 als Pirineus El 29 de setembre de 1868, passat ja al partit republicà, entrà per la Jonquera cridat per la junta revolucionària de l’Empordà per fer-se càrrec de la insurrecció a Figueres Exaltat, fou diputat a corts constituents del 1869 i mantingué una certa relació amb els republicans intransigents del Principat pel febrer del 1869 fou…
anasarca
Patologia humana
Infiltració generalitzada de líquid plasmàtic al teixit cel·lular subcutani i a les seroses; provoca una inflor de tot el cos.
Es pot presentar en les malalties renals, en la insuficiència cardíaca, en la cirrosi hepàtica, en les caquèxies, i en una certa forma de la malaltia hemolítica del nadó anasarca fetoplacentària
lloc central
Geografia
Teoria, formulada per primera vegada per Christaller el 1933 i generalitzada per Lösch, per explicar la formació dels nuclis urbans.
Actualment constitueix un dels principals instruments teòrics en el replantejament de l’estructura i organització de l’espai Desenvolupada per l’escola de Chicago Berry, Garrison, parteix d’uns conceptes simples per formular una estructura jeràrquica dels centres segons llurs funcions, àrees comercials i xarxes de transport, i arriba a establir un sistema de models geomètrics
epilèpsia
Patologia humana
Trastorn repetitiu i paroxismal de la funció cerebral caracteritzat per atacs o crisis, sobtats i breus, d’alteració de la consciència, de l’activitat motriu o de fenòmens sensitius anormals.
La seva causa és desconeguda en un 75% dels casos epilèpsia idiopàtica en la resta, entre les causes conegudes, hi ha la febre, les infeccions del sistema nerviós central, els trastorns metabòlics, la ingesta de tòxics, els tumors, els traumatismes i d’altres lesions del cervell L’epilèpsia es considera generalitzada quan afecta tot el cervell, i localitzada o focal quan només n’afecta una part Les crisis epilèptiques poden ésser desencadenades per diversos estímuls i situacions com són la llum, el soroll, els traumatismes, les emocions, la fatiga física i intellectual, l’…
Característiques de la vellesa
Bé que hom considera en un sentit ampli que la vellesa , ancianitat , senilitat o senectut correspon a l’etapa de la vida que segueix l’adultesa, és molt difícil establir una definició única que inclogui satisfactòriament tots els aspectes involucrats en aquest concepte, tant biològics com socials i econòmics Cronològicament s’hauria de parlar d’un procés d’envelliment , ja que amb el pas dels anys s’esdevé una sèrie de canvis progressius en els teixits orgànics i les funcions que els corresponen, que de manera inexorable i irreversible disminueixen, segons les característiques individuals…
Francesc Comte
Literatura catalana
Prosista.
Vida i obra Fou notari d’Illa 1531-78 i estigué al servei de Jeroni de Pinós, en contacte amb el cercle literari format al seu entorn Escriví una composició poètica dedicada a Joan ↑ Pujol , que aquest li contestà totes dues foren publicades a l’edició de la poesia de Pujol 1573 El 1586 enllestí les Illustracions dels comtats de Rosselló, Cerdanya i Conflent , dedicada al bisbe d’Elna Joan Terés, que resta-ren inèdites En circularen còpies manuscrites alss XVII i XVIII se’n feu una edició parcial al final del XIX L’obra està dividida en dues parts, una primera de descripció geogràfica dels…
impromptu
Música
Peça instrumental per a solista, habitualment per a piano, característica del segle XIX, d’estil improvisat, que suggereix una inspiració sobtada.
Considerat habitualment com a peça de caràcter , presenta una gran diversitat formal, movent-se lliurement entre el lied i el minuet, el scherzo o el tema amb variacions Amb tot, la forma ternària és la més generalitzada Molt difós durant el Romanticisme, els primers autors a fer servir el terme foren JV Vorišek i H Marschner 1822 Els exemples més coneguts són, però, els de F Schubert opus 90 D 899 i opus 142 D 935, F Chopin opus 29, 36, 51, 66, R Schumann opus 5 i Albumblätter , opus 124 núm 9 i F Liszt Impromptu sur des thèmes de Rossini et Spontini , 1824 i Valse-Impromptu ,…
estam
Botànica
Cadascun dels òrgans fèrtils de l’androceu dels espermatòfits.
Típicament a les angiospermes és constituït per un filament que sosté l'antera, la qual conté quatre sacs pollínics agrupats en dues teques unides per un connectiu Segons l’opinió més generalitzada, els estams corresponen a microsporofilles, la part estèril dels quals, reduïda al mínim, sosté els microsporangis, és a dir, els sacs pollínics formadors de les micròspores o grans de pollen Si les anteres resten dins la gola de la corolla els estams són anomenats inclusos , i si en sobresurten, exserts Les anteres s’obren pel costat que mira a l’interior de la flor en els estams…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina