Resultats de la cerca
Es mostren 656 resultats
fil d’aranya

Construcció d’una teranyina amb fil d’aranya
© PhotoDisc - Cybermedia
Anatomia animal
Aracnologia
Cadascun dels filaments molt fins i una mica viscosos que surten de les fibres de les aranyes i que serveixen per a fer la teranyina, per a immobilitzar les preses i també, a vegades, per a desplaçar-se.
La substància constitutiva d’aquests fils, produïda a les glàndules sericígenes de l’aranya, és líquida, però en sortir a l’exterior, en contacte amb l’aire, se solidifica
intersexualitat
Biologia
Fenomen consistent en la presència en un individu de característiques morfològiques de mascle i de femella.
La intersexualitat prové d’una fallada de la relació entre el nombre dels heterocromosomes i el d’autosomes, d’anormalitats hormonals o d’alteracions o extirpacions de les glàndules sexuals
endoderma
Biologia
Full embrionari intern format durant el procés de gastrulació per cèl·lules que provenen del blastoderma.
L’endoderma dóna lloc, en el curs de l’organogènesi, a la major part de l’aparell digestiu i glàndules annexes fetge, pàncrees, etc, els pulmons i les fenedures branquials
melanòcit
Biologia
Cèl·lula voluminosa, derivada de la cresta neural de l’embrió, amb el soma situat a la filera basal de la pell; emet prolongacions que es dirigeixen cap als espais intercel·lulars epidèrmics.
Els melanòcits es comporten com a glàndules secretores unicellulars i contenen en llur protoplasma estructures especialitzades, els melanosomes , repletes de tirosinasa, enzim que intervé en la síntesi de la melanina
aràcnids

Les aranyes formen part de la classe dels aràcnids
© Fototeca.cat-Corel
Zoologia
Classe d’artròpodes quelicerats, integrada per invididus que tenen el cos dividit en dues regions, una d’anterior, anomenada prosoma o cefalotòrax, i una de posterior, dita opistosoma.
El prosoma és constituït per sis segments o somites El primer és la peça labial dels pseudoescorpins, palpígrads i solífugs les altres peces tendeixen a fusionar-se A cada segment s’insereix un parell d’apèndixs quelícers, pedipalps i quatre parells de potes, utilitzats per a la marxa o la caça de les preses L’opistosoma és privat d’apèndixs o els té molt transformats fileres, etc i presenta una constitució variable segons els ordres Els teguments dels aràcnids són formats per una epiteli senzill, que conté a vegades pigments melanina, etc i cèllules sensitives tenen també una cutícula…
aparell digestiu

Esquema de l’aparell digestiu humà
© IDEM
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
L’aparell digestiu és un tub que normalment té dues obertures, una per a l’entrada dels aliments i una altra per a la sortida dels residus no digerits Durant l’evolució, el tub digestiu ha sofert una diferenciació en regions anatòmiques i fisiològiques ben particularitzades En els espongiaris, els cnidaris i els ctenòfors hom no pot encara parlar d’un tub digestiu tenen solament una cavitat gastrular amb un forat únic, on té lloc una digestió extracellular En els cucs plans platihelmints el tub digestiu, poc o molt ramificat, té un sol forat i comunica amb una faringe que, sovint, es pot…
tirostimulina
Farmàcia
Hormona tirostimulant o tireotropa (TSH, thyreostimulating hormone).
És continguda en el lòbul anterior de la hipòfisi que controla el funcionament del tiroide i activa el seu metabolisme Hom l’extreu de glàndules animals És difícil d’obtenir i per això no té aplicació pràctica
demodècids
Aracnologia
Família d’àcars que comprèn diverses espècies vermiformes.
Presenta quatre parells de potes reduïdes i l’abdomen llarg i anellat amb una falsa segmentació Viuen paràsits a les glàndules sebàcies i als follicles pilosos dels mamífers Un representant característic és l’àcar dels follicles sebacis
golut

Golut
Finnish Tourist Board
Mastologia
Mamífer de l’ordre dels carnívors fissípedes, el més gran de la família dels mustèlids.
De pell brunenca i proporcions massisses fins a 1 m de longitud llevat de la cua, i 45 cm d’alçada, viu als boscs boreals Omnívor i solitari, és molt agressiu i voraç Les glàndules anals desprenen una forta olor
aparell lacrimal

Dibuix de les diverses estructures de l’aparell lacrimal
© Fototeca.cat
Biologia
Zoologia
Conjunt d’òrgans destinat a la secreció de llàgrimes.
Consta de les glàndules lacrimals situades a les canals lacrimals , que secreten les llàgrimes, i de les vies lacrimals formades pels canalicles lacrimals i el lacrimonasal , que les evacuen cap a l’interior del nas, especialment al meat nasal inferior
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina