Resultats de la cerca
Es mostren 267 resultats
Moçambic 2017
Estat
En l’XI congrés del FRELIMO, celebrat a Matola al final de setembre, Filipe Nyusi va ser reelegit com a president i candidat del partit a les eleccions previstes per al 2019 Nyusi, distanciat de l’anterior president Armando Guebuza, va collocar homes i dones de la seva confiança en la Comissió Política del FRELIMO, com els ex-primers ministres Carlos Agostinho do Rosário i Aires Ali, i la viceministra d’Afers Exteriors, Nyelete Mondlane, filla del fundador del FRELIMO, Eduardo Mondlane Uns quants dies després de la clausura del congrés, va ser assassinat l’alcalde de Nampula, Mahamudo Amurane…
Nigèria 2011
Estat
Goodluck Jonathan, candidat del Partit Democràtic del Poble PDP, en el poder, va ser elegit president en obtenir el 58% dels vots en la consulta celebrada el 16 d’abril En segon lloc va quedar Muhammadu Buhari, del Congrés del Canvi Progressiu CCP, amb el 31% dels vots Jonathan havia arribat a la presidència el 9 de febrer de 2010, en substituir Musa Yar’Adua En les legislatives, celebrades una setmana abans de les presidencials, el Partit Democràtic del Poble va renovar la majoria en obtenir 123 escons, quasi 80 més que la principal formació opositora, el Congrés Acció de Nigèria, amb 47 En…
llei calpúrnia
Dret romà
Llei, anomenada també Lex Calpurnia repetudarum (149 aC), per la qual els habitants de les províncies podien, a Roma, davant un tribunal permanent, demandar els governadors concussionaris.
crida
Història
Dret administratiu
A partir del s XV i, sobretot, del XVI, disposició legislativa publicada pels lloctinents i virreis dela corona catalanoaragonesa (i, per extensió, també dels governadors de Milà).
Sovint no era més que una previsió interpretativa i executiva de constitucions o furs, actes i capítols de cort i pragmàtiques reials, o bé la simple publicació d’aquesta provisió altres vegades, però com a Sardenya i al Milanesat, arribava a tenir el caràcter d’una llei, especialment si, a més del lloctinent o virrei i del secretari, anava signada pel regent de la cancelleria, l’advocat fiscal o d’altres membres de l’audiència amb tot, el caràcter perpetu fou contradit especialment pels juristes del Principat Hom anomenava crida de llibret l’edicte general publicat al començament de cada…
corregidor
Història
Magistrat d’origen castellà, introduït a partir del 1707 als països de la corona catalanoaragonesa pels decrets de Nova Planta, en substitució dels antics veguers, governadors i sobrejunters.
Al Regne de València, malgrat l’acord de la Cambra de Castella de proveir amb personatges civils o cavallers del país, els corregidors de lletres i de capa i espasa, Felip V de Castella hi nomenà militars de la guarnició, llevat de Dénia —de jurisdicció senyorial— i de Montesa —que corresponia a l’orde militar— Igualment s’esdevingué al Principat de Catalunya el 1717, amb la sola excepció —momentània— de Cervera, per a on fou designat un corregidor lletrat Durant tot el s XVIII predominà aquesta militarització del càrrec A València i a Saragossa, la magistratura del corregidor es confongué…
jutge de taula
Dret
Història del dret català
Jutge encarregat dels processos d’inquisició que es podien seguir als altres jutges i als veguers, governadors, batlles, oficials i altres funcionaris en l’exercici de llurs funcions.
En aquests processos d’inquisició, que es tramitaven en forma breu i sumària, s’inquiria especialment si el sotmès a ells, anomenat tingut en taula , havia infringit les Constitucions de Catalunya Per constitució de Jaume II a la cort de Barcelona del 1291 hom creà tres jutges de taula per a cada vegueria, amb obligació d’inquirir sense tràmit de judici l’actuació dels funcionaris cada dos anys, sense necessitat de queixes o denúncies prèvies el tingut en taula era obligat a esmenar les infraccions comeses i, si calia, era sotmès a judici en principi la inquisició no afectava deutes o…
ministeri
Política
Dins un sistema polític, cadascun dels departaments del poder executiu.
Encapçalat per un ministre , té funcions polítiques i administratives és, alhora, un instrument del govern per a dur a terme el seu programa polític i una institució estatal que correspon a una de les grans branques de l’administració pública Pot ésser designat també per altres noms, com secretaria d’estat o departament d’estat Dins el govern de la Generalitat de Catalunya fou anomenat conselleria fins el 1936 i en 1977-80 actualment és anomenat departament La seva significació ha variat segons l’època i el règim polític Per a alguns, cal cercar-ne l’origen a l’edat mitjana, en institucions…
nomarca
Història
Cap d’un nomós, o província, a l’antic Egipte.
Al principi era un simple funcionari de la corona l’encarregat de mantenir els canals, censar els ramats i cobrar les taxes, no tenia lligams amb la seva província i era enterrat a la capital Memfis, prop del rei La situació canvià a partir de la dinastia V, època en què el càrrec esdevingué hereditari Per a contrarestar-ne el poder creixent i controlar-lo, el faraó creà la figura del “governador del sud” l’Alt Egipte era la zona més conflictiva, sense èxit, però A final de la dinastia VI s’inicià el fraccionament del país, a causa de la decadència del poder reial, el qual desembocà en el…
basileu
Història
Mot emprat entre els antics grecs per a designar un dels principals càrrecs de llurs governs.
La funció del basileu anà variant tot seguint l’evolució històrica de les institucions i segons els diversos estats La figura del basileu, l’autoritat i la dignitat del qual es basaven en els privilegis de llinatge i podien ésser heretats dinàsticament, diferí de la del tirà, la qual aparegué més tard Ja a les tauletes micèniques de Pilos, escrites en alfabet lineal B, vers el 1200 aC, hom troba la menció dels basileus basiléwes , plural amb el sentit de prínceps , al voltant de la casa reial governada pel wánax o rei Llurs funcions no són gens clares fins ara sembla que feien…
abbàssida

Califes abbàsides de Bagdad
Història
Membre de la dinastia àrab de califes instal·lada a Bagdad.
El primer califa fou Abū-l-‘Abbās al-Saffāḥ , descendent suposat d’al-'Abbās ibn ‘Abd al-Muṭṭalib ibn Hāšim, oncle de Mahoma Aquesta família feu de la secta religiosa dels haiximites una branca del xiisme l’instrument polític que el 750 destronà Marwān, darrer califa de la dinastia dels omeies de Damasc De primer s’installaren a Kūfa però en ésser fundada Bagdad el 762, hi traslladaren la capital En el califat abbàssida se succeïren trenta-set sobirans que regnaren cinc segles justos La dinastia abbàssida intentà de mantenir la unió del gran imperi de l’islam per mitjà d’una reforma religiosa…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina