Resultats de la cerca
Es mostren 356 resultats
bambú
Botànica
Nom aplicat a diverses gramínies semblants al bambú, pertanyents sobretot als gèneres Arundinaria, Dendrocalamus, Gigantochloa, Guadua, Phyllostachys, Sasa,
etc.
glumèl·lula
Botànica
Cadascuna de les dues peces membranoses que es troben sovint a la base de la flor de les gramínies.
espartina
Botànica
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les gramínies, rizomatoses i atofades, amb espigues agrupades en raïms.
Solen formar prats costaners, especialment al litoral atlàntic
Son Real i Sa Canova
Sorrals costaners de Son Real, clapejats per la florida estival de la sempreviva borda Helichrysum stoechas La badia d’Alcúdia manté en la seva part oriental zones dunars extenses i ben conservades Joan Mayol Son Real i Sa Canova 24, entre els principals espais naturals de Mallorca La gran badia d’Alcúdia conserva encara la meitat dels seus sistemes dunars litorals Si el de S’Albufera ha estat en gran part ocupat per urbanitzacions i installacions turístiques, la costa de Santa Margalida i Artà mantenen encara grans platges arenoses, amb alguns sectors calcarenítics intercalats Les dunes…
bri
Botànica
Cadascuna de les tiges primes i llargues que arrenquen de l’arrel en plantes com les gramínies, el cànem, etc.
melca dolça
Botànica
Agronomia
Varietat de melca, de la família de les gramínies, de tija gruixuda que proporciona un xarop sucrós, d’ús culinari.
És també una bona farratgera
Ratolí espiguer
El ratolí espiguer Micromys minutus té, com a característiques més rellevants, el fet que la seva cua, llarga en relació al cos i clarament bicolor, és prènsil i els dits són funcionalment oposables Té els ulls petits i unes orelles que gairebé no sobresurten del pèl El cap i la part anterior de l’esquena són de tons ocres o marrons, o també grisosos, i la posterior pot tirar a vermellós, mentre que la regió ventral sempre és més clara Les mesures corporals són les següents 48-75 mm de cap i cos, 39-65 mm de cua, 12-15 mm de peu posterior i 5-9 mm d’orella Servei de Fotografia/Román Montull…
fermentació

Esquema de les reaccions intermèdies que s’esdevenen en la fermentació alcohòlica (segons O. Meyerhof)
Bioquímica
Procés de transformació d’un substrat orgànic produït pels enzims de llevats, bacteris o fongs i que s’esdevé amb despreniment de gasos o sense.
Hom defineix les fermentacions com a processos constituïts per reaccions d’oxidoreducció catalitzats per enzims que molts microorganimes empren per tal d’obtenir energia metabolisme La característica principal d’aquestes vies metabòliques de degradació és que tant les substàncies oxidades com els mateixos oxidants són composts orgànics que s’originen durant el procés, a partir del substrat orgànic inicial Així, doncs, en la fermentació no hi ha una oxidació neta a diferència de la respiració, en la qual l’oxigen atmosfèric és l’oxidant o acceptor final d’electrons Un mateix substrat pot…
ordi palmell
Alimentació
Botànica
Agronomia
Tipus d’ordi, de la família de les gramínies, les espigues del qual presenten solament dos rengles longitudinals d’espícules fèrtils.
Tudó
El tudó Columba palumbus és el més gros dels nostres coloms ateny fins a 40 cm, i també una de les peces cinegètiques més difícils d’abatre, per la seva fortalesa i resistència al tret És dominantment gris, però té el pit d’un color vinós característic, així com dues taques, a la base d’una petita àrea verdosa tornassolada, a banda i banda del coll una banda transversa de l’ala també és blanca, com s’endevina en aquest exemplar fotografiat a Menorca al moment de l’abeuratge aquest és el tret més característic pera identificar-lo en vol Yves Hennechart Espècie sedentària, però amb poblacions…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina