Resultats de la cerca

Introductor de la llengua parlada a la literatura, sota noms diversos, hom el considera l’autor d’obres novellístiques Els amors de Rodant i Dosicle, La batalla de les rates i el gat , diàlegs imitats de Llucià i de moltes de les poesies anomenades poesies prodròmiques , sàtires interessants per llur realisme, per la llengua i com a testimoniatge viu dels costums bizantins de l’època

Vida i obra Feu estudis de dret a la Universitat de Cervera, on es relacionà amb Manuel de ↑ Cabanyes Collaborà en el↑ Diccionari català-castellà-llatí-francès-italià 1839 i treballà en la confecció d’una gramàtica i un diccionari de la llengua catalana, que no donà a conèixer Poc abans de morir fou nomenat membre de sengles comissions per a la codificació de la llengua pel consistori dels Jocs Florals de Barcelona i per l’Acadèmia de Bones Lletres Escriví teatre en castellà el drama efectista, a la manera de Zorrilla, Fiscal, juez y verdugo , 1851, i la comèdia Quién pierde con buenas…

És autor del poema Hero i Leandre , molt admirat durant el període del Romanticisme Aquest poema ha estat traduït en vers al català per Pau Bertran i Bros 1888, per Josep Maria Pellicer i Pagès 1894 i per Ambrosi Carrion, i en prosa per Lluís Segalà 1915

Els seus primers estudis lingüístics La morfologia valenciana és la mateixa que la catalana , 1905 Ullada general a la morfologia catalana , 1908, comunicació al Congrés Internacional de la Llengua Catalana el 1906 Característiques catalanes usades en lo Reine de València , 1907 defensaven, contra el que era usual en l’ambient cultural valencià de l’època, la unitat de la llengua catalana El mateix 1915 fou encarregat pel Centre de Cultura Valenciana de la redacció d’una Gramàtica elemental de la llengua valenciana 1915, en la qual, com a membre de l’Acadèmia de la Llengua Catalana i…

Estudià al seminari de Tortosa i al de Barcelona, on des del 1828 fou professor d’humanitats És autor de diccionaris castellans i llatins, gramàtiques Ortografía de la lengua castellana , 1849 Gramática latina , 1852, preceptives i altres obres que han romàs inèdites com  Observaciones acerca del estilo y diversos géneros y también sobre el lenguaje trópico y figurado , discurs d’ingrés a l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, del 1837 L’Acadèmia afavorí la publicació de la seva obra més important, el Diccionari de la llengua catalana amb la correspondència castellana i llatina 1839, que…

Dominicà, bibliotecari del convent de Santa Caterina de Barcelona, publicà Prontuario ortologi-gráfico trilingüe 1742 i una biografia de fra Tomàs Vidal i Nin 1744, traduïda de l’italià al castellà Torres i Amat esmenta, a més, vuit manuscrits seus obres de filologia semítica, d’història i de pietat i de matemàtica i física, alguns dels quals són actualment a la Biblioteca Universitària de Barcelona, conjuntament amb d’altres que no esmenta, com un important Vocabulari llatí-català ms 219 BUB i la continuació del Lumen Domus , annals del convent de Santa Caterina de Barcelona, redactat en…

Doctorat en medicina a Cervera 1775, compongué una Gramàtica catalana predispositiva per a la més fàcil intelligència de l’espanyola i llatina , inacabada, que es conserva manuscrita en diversos estadis redaccionals entre el 1796 i el 1829, i que fou editada el 1998 Deixà també inèdit un diccionari de la rima, el Diccionari poètic català , conservat en diversos manuscrits en versions diferents Li ha estat atribuïda una Ortografia catalana , manuscrita i perduda, però és probable que s’alludeixi a una part de la Gramàtica S’ha especulat amb la possibilitat que intervingués en la polèmica…

Vida i obra Deixà la carrera d’enginyer per la literatura Autor de formació científica i d’esperit anglòfil, s’inicià en la creació literària amb dos volums de contes Quatre venjances 1923 i L’anell del Nibelung 1926, barreja de fantasia i de realisme Inaugurà el conreu de la novella de gènere amb El collar de la Núria 1927, de factura detectivesca, que fou seguida per  La veritat sobre Sigfrid 1927 i  L’incest 1927, de filiació cinematogràfica, en què combina humor, paròdia i absurd un estil irreverent a la manera d’Anatole France Continuà amb  L’anell i la fàbrica 1928, on casa el…

Doctor en química i farmàcia, exercí també com a músic Fou un dels fundadors de l’agrupació catalanista La Palmavera 1902, en la qual tingué una gran activitat com a escriptor i músic Musicà l’himne alguerès i popularitzà melodies com Desperta-te i O lluna vella dirigí les bandes musicals de l’Alguer, Sorso i Sàsser, i muntà una orquestra amb el personal de la presó de Castiadas, de la qual fou director farmacèutic 1912 Propugnà l’estudi de les normes gramaticals de la parla algueresa i de la grafia catalana és autor d’una Grammatica del dialetto moderno d’Alghero , escrita el 1899 i…

Introduí el principi de competició entre els alumnes i considerà els llibres antics com a joies August li encarregà l’educació dels seus dos nets La seva obra s’ha perdut Tanmateix, hom sap que és autor d’uns fasts i, sobretot, d’un diccionari, De significatu verborum , conegut en part per l’abreujament i l’ús que en feren Fest segle III, Isidor de Sevilla segle VII i Pau Diaca segle VIII