Resultats de la cerca
Es mostren 600 resultats
Castell de Prat Muntaner (Soriguera)
Art romànic
La fortificació de Prat Muntaner és molt similar a la veïna de Rocamora —ja en terres de la vall de Castellbò— i a les restes del Serrat de les Cabanetes, a les properes comes de Burbe La seva situació, al capdamunt del turó del Prat Montaner 2 100 m d’altitud fa pensar en alguna mena de fortificació estacional per a controlar les pastures d’estiu Al Spill del vescomtat de Castellbò, redactat al segle XVI, hi ha una referència a la castlania de Muntaner, en fer esment de les afrontacions del terme de Biscarbó D’aquesta fortificació resten un munt d’enderrocs, al capdamunt dels quals s’…
Castell de Fornils (Susqueda)
Art romànic
Situació Important edificació medieval, als peus de la cinglera del Far M Anglada Les ruïnes del castell de Fornils coronen un petit turó situat al costat esquerre del torrent de l’Om, al peu de les cingleres del Far i de Cadevall El seu emplaçament li permet controlar el territori comprès entre les esmentades cingleres, el pla de Sant Martí Sacalm, Susqueda i els cingles de Rupit S’hi pot accedir des de Susqueda o bé per Rupit, però el camí més fàcil és el que parteix d’Amer, a l’altura de l’edifici dels bombers, i va per una pista forestal molt ben arranjada fins a Sant Martí Sacalm Un cop…
Casa de la Plaça de Dom Miquel (Vic)
Art romànic
Casa L'excavació del 1983 A dalt, un aspecte dels murs descoberts durant la campanya A baix, imatge dels treballs I Ollich L'excavació tingué lloc a l’indret on actualment hi ha el restaurant “La Taula” La casa figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 38,4 —y 42,3 31 tdg 384423 Pel maig del 1982 vam realitzar la primera excavació urbana al nucli antic de Vic, en avisar-nos els propietaris d’un local que en el curs de les obres de reforma havien aparegut unes arcades de mig punt i molta ceràmica de diversos tipus L’…
Congressos d’Arquitectes de Llengua Catalana
Arquitectura
Reunions organitzades per l’Associació d’Arquitectes de Catalunya els anys trenta.
Al primer congrés Barcelona, juliol del 1932, presidit per Alexandre Soler i March i que aplegà 117 arquitectes de tots els Països Catalans, hom intentà d’establir els fonaments de les lleis que dins l’Estatut de Catalunya havien de regular l’urbanisme i l’habitació hi destacaren les ponències de Rubió i Tudurí Relacions entre les urbanitzacions locals i un pla regional o nacional , de Ricard Giralt i Casadesús sobre la llei d’urbanisme i l’especulació dels terrenys a les ciutats i de Ramon Puig-Gairalt sobre barriades obreres El segon congrés Tarragona, octubre del 1935, presidit per Amadeu…
Juan Muñoz
Art
Artista plàstic castellà.
Es formà a Londres Central School of Art and Design i Croydon School of Art i a Nova York Pratt Graphic Center Dedicat inicialment al comissariat d’exposicions, centrà la seva activitat en l’escultura Féu la primera exposició individual l’any 1984 a la Galería Fernando Vijande, de Madrid El seu llançament internacional es produí arran de la seva presència a la Biennal de Venècia 1986 i de l’exposició que li dedicà el Museu d’Art Contemporani de Bordeus 1987 La seva obra escultòrica pren com a tema la figura humana sovint representada com un sac o un saltamartí i la seva relació amb l’entorn…
despoblat
Nucli de població abandonat, àdhuc com a centre d’habitació temporal, pels seus habitants.
motlluratge
Art
Conjunt de les motllures que adornen un edifici, un portal, una habitació, un moble.
escalfapanxes

Escalfapanxes de la Casa Quintana (1907, Torroella de Montgrí), obra de Rafael Masó
Museu de la Mediterrània
Xemeneia, llar petita adossada a la paret per a la calefacció d’una habitació.
cambra
Habitació destinada a dormir o per a l’ús d’una o més persones.
Setefilla
Jaciment arqueològic
Emplaçament arqueològic situat a Lora del Río, Sevilla, que comprèn dos jaciments: l’un situat al turó conegut per Mesa de Setefilla
i l’altre al peu del turó, constituït per una necròpolis.
El jaciment de Mesa de Setefilla és format per un turó artificial de 8 m d’alçada màxima, situat en un ampli altiplà rocallós Hom hi ha constatat una ocupació ininterrompuda des de l’edat del bronze mitjà entorn del 1600 aC fins a la plena època ibèrica vers el 400 aC, moment en què fou desocupat fins a època medieval La superposició de tretze estrats d’habitació preromana permet de constatar l’existència de fases sense solució de continuïtat des d’una societat altament organitzada durant el bronze mitjà, a l’horitzó tartessi, fins a la cultura ibèrica Les excavacions del turó,…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina