Resultats de la cerca
Es mostren 3085 resultats
Conrad Blanch i Fors
Alpinisme
Alpinista.
Soci del Centre Excursionista de Catalunya, el qual presidí 1993-98 Participà en expedicions a Kenya i Tanzània 1976, a l’Hindu Kush 1977 i als Andes de Bolívia 1978 A partir dels anys vuitanta, dirigí i assessorà diverses expedicions primera expedició catalana al Karakoram Gasherbrum II, 1980, segon intent català a l’Everest 1983, primera ascensió catalana a l’Everest 1985, entre d’altres Fou sots-director general d’operacions del Comitè Organitzador del Jocs Olímpics de Barcelona 1992 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 i de nombrosos articles en revistes de muntanya…
,
metal·loproteïna
Bioquímica
Nom genèric de les proteïnes conjugades que contenen àtoms metàl·lics com a grup prostètic.
Les metalloproteïnes pròpiament dites no tenen cap més grup prostètic que l’àtom metàllic, el qual és fermament unit a la cadena polipeptídica i és imprescindible per a l’estructura i la funció de la proteïna En són exemples la ferritina, que és una ferroproteïna , i l' alcohol deshidrogenasa , que conté Zn N'hi ha que contenen àtoms metàllics units a un altre tipus de grup prostètic així, les flavoproteïnes que contenen un àtom metàllic Fe, Mo, Mn, Zn, etc unit al FAD o al FMN són anomenades metalloflavoproteïnes Un altre grup és el de les hemoproteïnes , que contenen l’àtom metàllic com a…
Joan Massons Rabassa

Joan Massons (expedició Saraghrar 1977)
Jaume Altadill
Alpinisme
Alpinista.
Soci de la Unió Excursionista de Catalunya UEC i membre de la Secció d’Alta Muntanya i Escalada, pujà els cims del Djurdjura Algèria, 1975 i Torres del Paine Xile, 1996 Formà part d’expedicions a l’Atles 1971, al Cilo Dag 1973, al Kilimanjaro 1974, al Mont Kenya 1974, als Andes del Perú 1976, al Saraghrar 1977, al Dhaulagiri 1979, a l’Ama Dablam 1981, a l’Everest 1983, 1985 i al massís de l’Ahaggar 1984 És coautor del llibre Hem fet el cim 1986 Rebé la medalla d’or del primer Ralli Internacional d’Esquí de Muntanya 1970 i la medalla d’or de la UEC 1980
D’altres moixons
Abans, però, de concloure i fora ja de l’ordenació dels ordres i famílies d’ocells que hem seguit, farem un simple esment de les que no havíem inclòs en la ressenya anterior, atesa la seva minsa representació a l’àrea que estudiem La família dels bombicíllids, amb l’ocell sedós, de rara aparició a les nostres latituds la dels cínclids, amb la singular merla d’aigua la dels prunèllids, amb el modest pardal de bardissa i el cercavores la dels timàlids o paradoxornítids, amb l’anomenada mallerenga de bigotis i la dels oriòlids, família tropical que aquí només representa l’esplèndid…
Llibre Saltiri glossat (ms. 51)
Art romànic
Foli 1 del ms 51, on hi ha la caplletra B, de la paraula Beatus , que encapçala aquest saltiri glossat ECSA - J Colomé És un llibre * elaborat en pergamí Els folis són de 282 × 207 mm, mentre que la caixa d’escriptura és només de 210 × 160 mm El text és escrit a plana sencera malgrat que el cos de glosses ocupi, aproximadament, la meitat exterior de cada foli El nombre de línies és de 27 per foli El total de folis és de 163 reunits en 21 quadernets, molt regulars, de vuit folis La numeració és posterior, feta amb llapis i en xifres aràbigues Es considera pertanyent al segle XII Cal dir que,…
Vila medieval de Sant Fruitós de Bages
Art romànic
Entorn de l’església parroquial de Sant Fruitós de Bages, i com a ampliació i reestructuració de l’antiga sagrera, es formà la vila a la segona meitat del segle XII El 1170 comencen les notícies de l’existència de la vila de Sant Fruitós de Bages, amb cases ja construïdes, però el mateix any al mateix lloc se cita encara com a sagrera de Sant Fruitós, tot i apareixent-hi un carrer, i el 1173 l’abat de Sant Benet de Bages establia un pati per a fer cases a l’esmentada vila de Sant Fruitós La vacillació de nomenclatura es troba en documents que citen les dues formes la vila i la sagrera, la…
Torre de Vaqueró (Llo)
Art romànic
Situació Torre de guaita situada sobre un penyal al nord del poble i el castell de Llo ECSA A Roura Torre de guaita situada sobre una roca al nord del castell de Llo Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 39” N - Long 2° 5’ 41” E Si seguim la carretera que va de Llo a Eina, abans de deixar la població de Llo, hem de girar a la dreta Podrem deixar l’automòbil sota la torre, a la qual es puja per un corriol en pocs minuts JBM-LICS-JCR-ERR Torre Torre de planta quadrada Només han conservat les façanes sud i est i una bona part de la nord A l’interior, els costats fan 3,5 m de llarg El…
Necròpoli d’Escalç (la Portella)
Art romànic
Situació Vista parcial d’aquesta necròpoli, formada per una dotzena de tombes excavades a la roca ECSA-J Bolòs Aquesta necròpoli és situada dalt d’un tossal a la partida d’Escalç, al SW del poble de la Portella, prop del reguer de la Mitjana Mapa 32-14 359 Situació 31TCG029224 A 600 m dels Castellots, seguint el camí que porta a Vilanova de Segrià, s’arriba a una altra cruïlla dominada per una serreta, al cim de la qual hom troba les restes de la necròpoli Necròpoli L’indret on s’assenta la necròpoli d’Escalç fou anomenat, provisionalment, Tossal dels Conills-I, i així apareix en les primeres…
Ruïnes de construccions del Castell del Moro (el Port de la Selva)
Art romànic
Situació Aspecte de l’aparell d’un dels murs de l’edifici primer E Carreras Amb el nom de Castell del Moro hom anomena un paratge on hi ha les ruïnes de dos antics masos, als quals s’aplica també, indistintament, el topònim, avui ja força oblidat Les construccions estan situades en un replà d’un serrat, a la vall de Rubiés, enlairat sobre el marge esquerre de la riera d’aquest nom, a l’indret de la Costa d’en Dagues El paratge havia estat conreat, sobretot amb vinya i olivar, però actualment és erm, envaït en part per bosc esclarissat, i sobretot per les garrigues Mapa 259M781 Situació…
proposició adversativa
Gramàtica
Proposició coordinada que denota una significació oposada.
Aquesta oposició pot ésser parcial o total si és parcial, la coordinació adversativa és restrictiva o bé correctiva ha plogut poc, però hem salvat la collita si l’oposició és total, la coordinació adversativa és exclusiva no estic content, sinó trist L’oposició restrictiva o parcial no expressa incompatibilitat en el judici de la primera proposició l’oposició exclusiva o total expressa una incompatibilitat entre les dues proposicions Sempre, però, les proposicions coordinades adversatives van unides per una relació d’oposició o contrast, oposició o contrast que pot ésser…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina