Resultats de la cerca

Els garrins afectats esdevenen pàllids, desganats i maldestres panteixen, deixen de créixer i emmalalteixen fàcilment d’infeccions intestinals És combatuda administrant-los sals fèrriques i cúpriques

En l’home les quatre espècies que poden transmetre la malaltia són Plasmodium vivax malària terçana, Plasmodium falciparum malària terçana maligna, Plasmodium malariae malària quartana i Plasmodium ovale L’home n'és l’hoste intermedi, i el mosquit n'és el definitiu Clínicament, la malaltia es caracteritza per febre de diverses qualitats intermitent, remitent, terçana, quartana, etc, esplenomegàlia i la presència del paràsit a la sang, on envaeix els eritròcits i els destrueix, desencadenant el paroxisme malàric, que coincideix amb el calfred i és seguit de calor i suor En la malària crònica…

La degeneració pot afectar un dels components d’aquesta substància, és a dir, les cèllules o la substància els elements intercellulars, o bé tots dos Els teixits perden les qualitats específiques, tant estructurals com funcionals, i això condueix a una sèrie d’alteracions metabòliques que influeixen en la capacitat de desenvolupament, regeneració i adaptació És una condició indispensable que les modificacions morfològiques o fisicoquímiques siguin reversibles, perquè els mateixos agents nocius aplicats més temps o amb més intensitat poden produir la mort cellular Les causes principals de…

És anomenat icterícia un signe caracteritzat per la tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, que es produeix quan per alguna circumstància s’incrementa la concentració sanguínia d’un pigment anomenat bilirubina , de tonalitat groguenca o verdosa, que en aquests casos tendeix a dipositar-se als teixits cutanis i les mucoses La bilirubina es forma a partir de l’hemoglobina, el pigment de tonalitat vermellosa que tenen els glòbuls vermells, quan en envellir són destruïts i els components degradats La bilirubina així formada circula a la sang, fins que és captada pel fetge per…

Definició La gastritis atròfíca o gastritis crònica atròfïca és un trastorn caracteritzat per la disminució del gruix de la mucosa gàstrica —és a dir, el teixit que revesteix la superfície interna de l’estómac—, i per una reducció significativa del nombre i la grandària dels plecs gàstrics, les rugositats que la mucosa gàstrica descriu en circumstàncies normals Aquest trastorn, les causes del qual no han pogut ésser precisades, sol evolucionar de manera asimptomàtica, o bé originant manifestacions vagues i poc específiques al llarg de diversos anys o algunes dècades Tanmateix, però, si no és…

Les proteïnes són compostos químics orgànics d’alt pes molecular, formats bàsicament per la combinació d’àtoms de carboni, d’oxigen, d’hidrogen i de nitrogen i sovint d’un o més àtoms d’altres elements químics, com ara sofre, fòsfor o ferro Les proteïnes estan formades per l’associació de nombrosos pèptids i aquests, al seu torn, d’ aminoàcids , els quals, en tant que subunitats, s’enllacen entre ells formant cadenes més o menys llargues i complexes En la natura existeixen aproximadament vint aminoàcids diferents, que es diferencien entre ells per la seva estructura molecular La majoria de…

Les cianosis poden ésser produïdes per una oxigenació deficient de la sang arterial o per un augment en la utilització de l’oxigen Les primeres, o hipòxiques , es presenten en els estats d’insuficiència respiratòria pneumònies, atelèctasis, emfisemes, encefalitis, narcosis, etc i en les cardiopaties congènites comunicacions interauriculars o interventriculars, etc, en què una gran part de la sang venosa passa al torrent arterial a través d’una via anormal Les segones es produeixen a conseqüència d’un alentiment en la circulació sanguínia capillar, com és el cas de les…