Resultats de la cerca
Es mostren 42249 resultats
níquel
Esquema de diferents procediments d’obtenció del níquel a partir dels dos tipus de niquelíferes, sense representar-hi els mètodes de recuperació d’altres metalls que acompanyen el níquel
Química
Element metàl·lic pertanyent al grup VIII de la taula periòdica, entre el cobalt i el coure.
El producte natural és format per cinc isòtops estables 58, 60, 61, 62 i 64 Hom n’ha pogut obtenir set isòtops radioactius Té una tonalitat d’un color blanc grisenc, i és malleable, però és fràgil quan conté petites quantitats de sofre El metall fou aïllat el 1751 per AF Cronstedt, a partir de la niquelina NiAs La seva abundància a l’escorça terrestre és d’un 0,018% Es troba en l’estat natiu en els meteorits, on forma aliatges amb el ferro a les roques lunars portades per l’Apollo-11, hom el troba en uns percentatges del 0,004% Els minerals més importants són la polidimita i la pentlandita El…
disc
Lector d’un disc òptic d’enregistrament digital
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Dispositiu on hom pot enregistrar-hi i, ulteriorment, llegir-hi informació donada en forma binària.
Segons que la lectura empri tècniques magnètiques o òptiques hom parla, respectivament, de discs magnètics o de discs òptics Els discs magnètics poden ésser fixos o flexibles El disc fix , dit també disc rígid o dur , és un disc magnètic, les cares del qual o una d’elles són recobertes d’un material magnetitzable, com ara l’alumini o el mylar En aquestes cares hi ha un nombre de pistes concèntriques i dividides en sectors on les dades són enregistrades i llegides El disc, generalment més d’un, va muntat dins un aparell unitat de discs on gira a gran velocitat unes 4500-7200 voltes per…
gimnàs
Esport
Local tancat destinat a efectuar-hi exercicis gimnàstics i on hi ha instal·lats els instruments adients.
També hi són efectuats certàmens i competicions relacionats amb la gimnàstica
caravanserrall
Història
A Orient, edifici per acollir-hi les caravanes.
Construïts al llarg de les rutes caravaneres, eren constituïts per quatre cossos, generalment amb un pis a sobre, enquadrant un pati al centre del qual hi havia una font per a les ablucions i, sovint, una mesquita A les ciutats, ultra la seva funció d’hostatgeria, era utilitzat per a vendre-hi les mercaderies i per a fer-hi tota mena d’operacions comercials Correspon als alfòndecs mediterranis
Gavasa
la Llitera Vista parcial del poble de Gavasa al peu d’un rocam calcari on hi degué haver l’antic castell
© Fototeca.cat
Poble
Poble (644 m alt) del municipi de Peralta i Calassanç (Llitera), situat a la dreta del barranc de Gavasa
, afluent de la Sosa de Peralta, per l’esquerra, al peu de la muralla calcària que tanca la vall.
De la parròquia depèn el monestir de Vilet, centre d’una antiga quadra Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, l’antic poble de Llavassui
refugi
Refugi de Niu d'Àliga, a Tosa d’Alp
© Laura Martínez Ajona
Construcció i obres públiques
Esport
Excursionisme
Edifici construït a muntanya per tal que els excursionistes, els alpinistes i altres persones que hi passen puguin fer-hi nit, aixoplugar-s’hi, etc.
L’auge de l’excursionisme català, a la darreria del segle XIX, feu que hom construís refugis a les zones muntanyoses dels Països Catalans, similars als existents a la zona dels Alps El primer refugi erigit fou el xalet dels Cortalets, al Canigó Conflent, a 2200 m d’alt Seguiren el d’Ulldeter, construït pel Club Excursionista de Catalunya al circ de Morenç, a 2260 m alt 1909 el de la Renclusa, al massís de la Maladeta 2145 m, ideat per J Soler i Santaló i erigit el 1916 el xalet de la Molina Baixa Cerdanya 1925, que obrí un nou camp a l’esquí, com també el Cèsar August Torras, del prat d’…
exèrcit
La majoria dels estats tenen exèrcit propi. A l’Estat espanyol, hi ha hagut una professionalització progressiva de les forces armades
© Fototeca.cat-Corel
Militar
Cadascuna de les dues o tres organitzacions que componen les forces armades d’un estat.
La divisió més usual és la que comprèn l' exèrcit de terra , l' exèrcit de l’aire i l’armada, que és com són anomenades les forces navals
niu
Niu de griva cerdana
© Fototeca.cat
Biologia
Ornitologia
Construcció que fan la majoria dels ocells per pondre-hi els ous, covar-los i criar-hi els pollets.
Bàsicament serveix per a mantenir la posta junta i que els ous no s’escampin, redueix les pèrdues calorífiques dels ous durant la incubació i dels polls nidícoles, i els ofereix un refugi relativament segur, fins que són capaços de volar El niu pot ésser construït directament a terra, entre la vegetació, flotant sobre l’aigua i excavat en el sòl o en la fusta També hi ha espècies que aprofiten accidents del terreny escletxes de les roques, esquerdes a les parets, buits en soques d’arbres, etc Gairebé tots els ocells que fan la posta en un niu el construeixen ells mateixos, però —ultra els…
nònius
Mesra de la longitud AB d’un objecte amb nònius: als 3mm que dona el regle principal, hi cal afegir =,4 mm (essent D = 1mm i d =0,9mm, 4D - 4d =4(d-d)= 0,4mm
© Fototeca.cat
Física
Instrument per a mesurar longituds amb precisió.
És anomenat també vernier Consta essencialment d’un regle principal , graduat normalment en millímetres, sobre el qual llisca un segon regle, el nònius pròpiament dit, que té una longitud de 9 mm i és dividit en 10 parts Per a mesurar la longitud d’un objecte, hom el colloca sobre el regle principal i fa córrer el nònius fins a tocar l’objecte El número d’ordre de la divisió del nònius que coincideix amb una divisió del regle principal és el nombre de dècimes de millímetre que l’objecte sobrepassa la divisió del regle principal, que, per defecte, indica la longitud en millímetres de l’…
túnel
Secció transversal d’un túnel ferroviari submarí: a dalt, el principal, a baix, el de servei; hi ha galeries d’enllaç entre tots dos a uns intervals determinats
© Fototeca.cat
Construcció i obres públiques
Pas subterrani obert artificialment a través d’una muntanya, per sota un riu, etc., per tal de donar pas a una via de comunicació, a una conducció d’aigua, etc.
Els túnels, que solen ésser oberts simultàniament totes dues boques, són excavats sovint, com les galeries de les mines, volant la roca amb barrinades En altres casos, modernament i especialment en terrenys aqüífers, són excavats amb unes grans màquines que avancen sobre carrils i que suporten diverses plataformes, des de les quals la roca és atacada amb barrinadores o que són proveïdes d’una enorme fresa del mateix diàmetre que el túnel Aquestes màquines permeten d’efectuar el revestiment a mesura que van avançant, de manera que l’obertura del túnel i el seu revestiment són pràcticament…