Resultats de la cerca

Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’…

Vol aconseguir una societat democràtica, sobirana, socialista, organitzada en repúbliques lliures Legalitzat el 1984, concorregué a les autonòmiques d’aquell any 3559 vots i a les legislatives de 1986 3394 vots El 1988 participà en la fundació de l’ Alianza por la República Dissolta aquesta 1991, es presentà a les eleccions autonòmiques de 1992 dins la Coalició Socialistes Independents 2080 vots, amb Alianza de la Democracia Socialista ADS i Democracia Socialista En les legislatives de 1993 obtingué 1106 vots i en les europees de 1994, 1057 vots Les mateixes formacions integraren…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan s XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al s XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona, Ripollès,…

El 1304 anava del Congost a Collsuspina, d’ací al Lluçanès, comprenia Besora i Curull, n'excloïa el Cabrerès i, en canvi, arribava a Osor i Sant Hilari i, seguint el cim del Montseny, arribava fins al Tagamanent Els dominis de la casa de Cabrera i de Rupit s’hi integraren a mitjan segle XIV També n'era exclòs el Lluçanès, que en part hi pertangué al segle XV, fins que arribà a formar sotsvegueria pròpia el 1611 sotsvegueria de Lluçanès Del 1274 al 1317 els veguers de Vic regien a la vegada el Bages, el Berguedà i el Ripollès a partir del 1320 s’intitularen veguers d’Osona,…

D’acord amb la doctrina calvinista, l’Església és un cos del qual Crist és l’únic cap i els membres són tots iguals L’organització és a tres nivells comunitari o parroquial , en el qual l’administració és a cura de la junta de govern o consell, encapçalat per un pastor i alguns laics elegits sinodal , format pels pastors d’una mateixa regió i un ancià per cada parròquia i l' assemblea general , constituïda per igual nombre de pastors i ancians i que governa totes les comunitats presbiterianes La presideix un moderador elegit per un any Els actes litúrgics són extremament senzills…

L’empresa Sociedad de Televisión Canal Plus fou creada pel grup PRISA, Canal + França, Banco Bilbao Vizcaya BBV, Grupo March, Eventos, Bankinter i Cajamadrid Incià les emissions regulars el 1990 Té com a característica principal la codificació de les emissions i el sistema de finançament, que es basa en les quotes mensuals dels abonats El 1993 posà en marxa quatre canals de televisió per satèllit, els primers de l’estat, units sota el nom genèric Canal Satélite El 1996 s’integrà al grup de comunicacions Sogecable El 1997 llançà Canal Satélite Digital, la primera emissora de televisió digital…

En formen part el Bloque Nacionalista Galego BNG, Convergència Democràtica de Catalunya, Unió Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc PNB Té com a precedents llunyans l’anomenat Pacte de la Triple Aliança 1923, subscrit, entre d’altres, per representants del nacionalisme d’aquestes nacions per Catalunya ho foren Francesc Macià i Lluís Nicolau i d’Olwer, entre d’altres i, ja en la Segona República, el Pacte de Compostella 1933, que donà lloc a l’aliança Galeuzca, vigent fins que esclatà la Guerra Civil 1936 Després del franquisme no es constituí un acord de cooperació fins a la…

Fundada amb el nom d’Institut d’Estudis Metropolitans, en foren els promotors la Corporació Metropolitana de Barcelona, la Universitat Autònoma de Barcelona i la Cambra de Comerç de Barcelona Posteriorment s’hi integraren la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona, la Diputació de Barcelona i la Federació de Municipis de Catalunya, les universitats de Barcelona i Politècnica de Catalunya i el Consorci de la Zona Franca i adoptà el nom actual 2000 Duu a terme estudis entorn a temes com els hàbits i les condicions de vida, la victimització i la…

Sorgí com a alternativa al neonazisme “culturalista” del Círculo Español de Amigos de Europa cedade Difongué un pensament afí a la ultradreta “tradicional” defensa de la unitat de la pàtria, lluita contra el comunisme i crítica de l’Opus Dei i dels “tecnòcrates” Evolucionà vers un paneuropeisme neofeixista i antiimperialista i adoptà en les seves publicacions conceptes com “autogestió”, al mateix temps que disminuïren les reflexions racistes i nazis Tingué una militància reduïda i actuà en l’òrbita del Servicio Central de Documentación Els militants uns 40 el 1971 eren sobretot estudiants de…

El feu recopilar Alfons I a la segona meitat del segle XII Segurament després de la reunió de la cúria a Poblet agost del 1194, en què es constatà la manca de control i autoritat del comte rei sobre nombrosos castells infeudats Ramon de Caldes, degà de l’església de Barcelona 1161-99, en fou l’autor i organitzador, però la confecció s’ha d’atribuir a l’escrivà Ramon de Sitges, al servei de la Cancelleria comtal 1179-92, i a d’altres escrivans posteriors, desconeguts, que hi afegiren la documentació de la darreria del regnat d’Alfons I fins el 1196 i la de Pere I i Jaume I La part documental s…