Resultats de la cerca
Es mostren 350 resultats
línia d’horitzó
Disseny i arts gràfiques
Matemàtiques
En geometria descriptiva, intersecció del pla de l’horitzó amb el quadre.
situació
Transports
Punt de la carta que assenyala la posició de l’embarcació o de l’aeronau.
L’estudi de la navegació i de la navegació aèria té per objectiu la determinació de la situació de l’embarcació o de l’aeronau amb la més gran senzillesa i rapidesa dintre de l’exactitud que la seva seguretat requereix La situació és determinada per la intersecció, almenys, de dues línies de situació , és a dir, almenys de dos llocs geomètrics obtinguts per qualsevol procediment, astronòmic o de radionavegació, sobre els quals ha d’ésser necessàriament l’embarcació o l’aeronau en un moment determinat Les línies de situació més emprades en la navegació costanera són la línia de demora, la…
eclíptica

Moviment de la Terra a través del pla de l' eclíptica
© Fototeca.cat
Astronomia
Trajectòria aparent que descriu el Sol al llarg d’un any en el firmament dels estels fixos.
L’eclíptica talla l’equador celest en dos punts el punt vernal o primer punt d’Àries γ, on el Sol es troba a l’equinocci de primavera, i el primer punt de Balança γ’, on el Sol es troba a l’equinocci de tardor Al solstici d’estiu el Sol és al punt S i al solstici d’hivern és al punt S’ El nom prové del fet que els eclipsis, sia de Sol o de Lluna, sempre s’esdevenen sobre aquesta línia L’eclíptica és un cercle màxim de l’esfera celeste, i correspon a la intersecció d’aquesta amb el pla de l’òrbita terrestre, el qual és també anomenat eclíptica o pla de l’eclíptica La inclinació…
Léon Marie Esprit Walras
Economia
Economista francès.
Estudià a l’École de Mines, i posteriorment féu periodisme Ocupà la càtedra d’economia política de Lausana 1870-92 Formulà una teoria de l’equilibri general en la qual considera que l’activitat econòmica constitueix una mena de mecanisme, compost per elements interdependents que s’articulen entre ells Partint de l’anàlisi de Cournot, estudià les corbes d’oferta i de demanda de dos béns, i deduí, així, el preu d’equilibri per la intersecció d’ambdues d’ací determinà la demanda individual i les corbes d’utilitat marginal coincidí en això amb KMenger i WSJevons , generalitzà l’…
Conrad Rudolf
Escultura
Escultor alemany.
Estudià a París i posteriorment a Roma amb Bernini Passà a Madrid i per consell de Raimon Capuz es traslladà a València El 1703 fou aprovat un projecte seu per a la construcció de la portada principal de la seu de València, que començà tot seguit sota la seva direcció i tenint per ajudants Francesc Vergara el Major i Francisco Stolfs Concebé en aquesta obra la primera façana espanyola amb superfícies convexes i còncaves en la intersecció un cos central convex amb tres pisos coronats per un frontó corb i flanquejat per columnes corínties anteposades al mur, i dues ales còncaves amb dos pisos…
nasi
Antropologia física
Punt craniomètric sagital situat a la intersecció de la sutura nasofrontal i internasal.
puny d’amura
Transports
Puny format per la intersecció del gràtil i el gràtil de l’escota.
línia meridiana
Astronomia
Geografia
Matemàtiques
Intersecció de l’horitzó d’un lloc amb el pla meridià del lloc.
Determina sobre l’horitzó els punts N i S
plec

Elements d’un plec geològic (l’esquema correspon a un plec inclinat)
© Fototeca.cat
Geologia
Estructura que pot presentar una roca deformada i que té plans de referència que han estat corbats.
Aquests plans es presenten, principalment, en la forma d'estratificació d’esquistositat, de dics , etc En descriure els plecs, cal distingir dos casos quan es tracta d’una superfície individual plegada, o quan es tracta de la relació entre superfícies adjacents En el primer cas, el pla plegat té una zona més elevada que és anomenada cresta i una de més baixa que és anomenada sinus La zona de màxima curvatura és la xarnera i aquella en què canvia el pendent és el punt d’inflexió La unió de totes les crestes en el mateix pla plegat forma la línia de cresta anàlogament, els sinus, les xarneres…
rellotge de sol

Rellotge de sol
© Lluís Prats
Tecnologia
Rellotge que indica l’hora a través de l’ombra produïda pel sol i una vareta anomenada gnòmon o estil sobre un quadrant on hi ha assenyalades les hores i, eventualment, el calendari zodiacal o mensual.
La varietat de formes que poden prendre o de recursos tècnics que utilitzen els rellotges de sol és molt gran Segons la posició del quadrant poden ser verticals o horitzontals Quan un rellotge de sol vertical no és directament orientat al Sud, hom diu que és declinant Si la posició del quadrant és entre la verticalitat i l’horitzontalitat, hom diu que el rellotge és inclinat Casos particulars d’inclinació són els rellotges equatorials i els polars , anomenats així segons que la inclinació del quadrant sigui igual a la latitud o a la colatitud geogràfica del lloc on són situats…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina