Resultats de la cerca
Es mostren 499 resultats
Un cos al bosc
Cinematografia
Pel·lícula del 1996; ficció de 92 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Els Quatre Gats Audiovisuals Josep Anton Pérez i Giner, Barcelona, Films d’Orient Josep Maria Forn, Barcelona, Sogedasa Julio Fernández, Barcelona GUIÓ JJordà FOTOGRAFIA Carles Gusi color, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Antoni Belart MUNTATGE Iván Aledo MÚSICA Sergi Jordà INTERPRETACIÓ Rossy de Palma la tinenta Cifuentes, Ricard Borràs Jaume, Núria Prims Montse, Pep Molina Safont, Joan Masdeu Rocky Roc, Mingo Ràfols Lluís, Lamin Cham Mabwa, Jaume Valls Pep, Julieta Serrano Marieta ESTRENA Barcelona, 08111996, Madrid, 27121996 PREMIS Ciutat de Barcelona d’…
Numax presenta...
Cinematografia
Pel·lícula del 1979-1980, Documental, 105 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Assemblea de Treballadors de Numax FOTOGRAFIA Jaume Peracaula blanc i negre i color, normal MUNTATGE Teresa Font, Josep Maria Aragonès SO Joan Maria Quilis, Toni Belloc INTERPRETACIÓ Walter Cots, Maria Espinosa, Biel Moll, Mario Gas, Víctor Guillén, Rosa Gavín, Carles Lucena, Josep Molina, Ricard Moyà, Vicky Peña, Luli i Marta Peredo, Ricard Pous, Carles Puig Sinopsi Testimoni i anàlisi de la lluita dels treballadors de l’empresa Numax de Barcelona i del fracàs de l’experiència autogestora que se’n seguí Als ingredients propis d’un documental, s’afegeix la…
Maria Aurèlia Capmany parla d’Un lloc entre els morts
Cinematografia
Pel·lícula del 1969, Documental, 55 min., dirigida per Joaquim Jordà i Català.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Los Films de Formentera Barcelona GUIÓ JJordà, JELahosa FOTOGRAFIA Manuel Esteban blanc i negre, normal SO Manel Ribes Sinopsi L’escriptora Maria Aurèlia Capmany, en presència del periodista Joan Enric Lahosa i del poeta Jaume Vidal i Alcover, parla sobre Geroni Campdepedrós i Jansana, un poeta català afrancesat que visqué entre el 1779 i el 1821 Però, finalment, el personatge es revela com el fruit de la imaginació de l’escriptora i protagonista d’una novella seva Producció JJordà temptejà la possibilitat d’adaptar al cinema la novella de Capmany Un lloc entre els…
Nādir al-Dahabī
Política
Polític i militar jordà.
Estudià enginyeria aeronàutica a Grècia 1969 i al Regne Unit 1982, i administració pública als EUA 1987 Des del 1992 ocupà càrrecs a la Força Aèria jordana, i el 1994 en fou nomenat cap Membre del consell d’administració de la International Air Transport Association IATA 1995-98, presidí aquest organisme entre el 1997 i el 1998 Ministre de Transports 2001-03, el 2004 fou nomenat cap de l’autoritat de la zona econòmica especial d’Al-Àqaba Fou primer ministre 2007-09
Perea
Història
Antiga regió jueva situada a l’est del Jordà.
S'estenia des de Pella, al nord, fins a Maqueront, al sud Durant el govern de Joan Hircà 76-67 i 63-40 aC, formà part de la seva etnarquia, i en el d’Herodes el Gran 40-4 aC fou atribuïda al seu germà Ferora per August A la mort d’Herodes, un esclau seu, anomenat Simó, s’hi proclamà rei Restablerta la situació, Herodes Antipas 4 aC-40 dC heretà del seu pare la tetrarquia de Galilea i Perea i en fortificà una de les viles, Beth-Haram, per oposar-se a les incursions dels nabateus Sota Agripa II 50-100 dC, algunes parts de Perea foren incorporades 54 o 55 dC al seu regne per Neró
Bertran I de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (1096-1105) i de molts altres feus.
Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per instigació…
Francesc de Solsona, canonge de Lleida (1527-1530)
El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de…
Bernat Ató IV de Besiers
Història
Vescomte de Besiers (1101-1129).
Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte, Alfons Jordà…
Jacint Oliver de Boteller i Saragossa
Història
Fill de Gregori Oliver de Boteller i de Jordà-Curto.
Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…
Faidida de l’Illa Jordan
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla de Jordà V de l’Illa Jordan, vescomte de Gimoès Fou casada 1300 amb el comte Ermengol X d’Urgell, a qui no donà descendència
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina