Resultats de la cerca

Era fill de Ramon IV, el qual, en marxar amb la primera croada a Terra Santa, li deixà el comtat 1096, que defensà, ajudat pel seu cosí Guillem II de Cerdanya, contra Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània 1098 Collaborà amb Bernat Ató, vescomte de Besiers, en la presa de Carcassona A la mort del seu pare 1105, el seu germanastre Alfons Jordà fou reconegut com a comte de Tolosa Bertran se n'anà al Líban i pactà amb Guillem II, comte de Cerdanya, el repartiment del comtat del Líban que aquest retenia des del 1101 Ambdós conqueriren Trípoli el 1109 Guillem II fou mort, sembla, per instigació…

El 22 de juliol de l’any 1527, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc de SolsonaFinal segle XV – segle XVI, canonge de Lleida diputat militar Ferrer de Perves i de Ponts diputat reial Pere Joan Jordà Mitjà, ciutadà honrat de Tortosa oïdor eclesiàstic Joan Moliner, comanador de Susterris, no jurà el càrrec diputat reial Carles de Puigcerver, donzell de Talarn diputat reial Joan Cerveró, ciutadà honrat de Tortosa L’any 1527 va ser escollit com a diputat eclesiàstic Francesc de Solsona, que fou canonge de Lleida, de Barcelona i de…

Fill de Ramon Bernat Trencavell, vescomte d’Albí i de Nimes, i d’Ermengarda, vescomtessa de Besiers En morir assassinat el comte de Barcelona, Ramon Berenguer II 1082, Bernat Ató s’apoderà de Carcassona i se'n titulà vescomte des del 1085 es comprometé, però, a restituir-la a Ramon Berenguer III quan aquest fos major d’edat Del 1101 al 1105 participà en la primera croada El 1107, aliat amb Bertran de Sant Geli, comte de Tolosa, reprimí durament l’alçament de Carcassona a favor de Ramon Berenguer III Ajudà Guillem IX de Poitiers a arrabassar Tolosa de Llenguadoc al nou comte, Alfons Jordà…

Austriacista com els seus germans Josep 1653-1714 i Gregori 1663-1708, abat de Benifassà, defensà Barcelona com a capità de la Coronela 1706 Carles III li concedí el títol de vescomte 1706, la dignitat de correu major de València i l’hàbit de cavaller d’Alcántara 1708 Tingué un paper molt actiu en l’organització i en el sosteniment de la resistència, i fou un dels negociadors de la capitulació de Barcelona el 1714 amb el duc de Berwick Ocupada la ciutat, en fou decretada la confiscació dels béns S'exilià a Viena, on arribà el 1715 L’emperador li concedí una pensió de tres-cents florins sobre…

Filla de Jordà V de l’Illa Jordan, vescomte de Gimoès Fou casada 1300 amb el comte Ermengol X d’Urgell, a qui no donà descendència

Finalitza la Guerra dels Sis Dies Israel derrota els exèrcits egipci, sirià i jordà, i ocupa Gaza, Cisjordània, la península del Sinaí i els alts del Golan

Es casà 1175 amb Jordà III de l’Illa-Jordan, vescomte de Gimoès, baró de Terrida, i impulsà el misticisme càtar, en el qual assolí 1206 els graus de perfecta i arxidiaconessa

El 1112 succeí el seu germà Bertran de Sant Geli en el comtat de Tolosa, però no obtingué definitivament aquesta possessió fins el 1121, després d’haver rebutjat Guillem IX de Poitiers, duc d’Aquitània Amb l’ajuda de Bernat Ató, vescomte de Besiers, lluità contra Ramon Berenguer III, comte de Barcelona Aquest l’assetjà el 1123 al castell d’Aurenja fins que fou alliberat pels tolosans i conduït a Tolosa Dos anys més tard, el 1125, pactà amb Ramon Berenguer II per repartir-se Provença Alfons rebé el marquesat de Provença —tret de la meitat d’Avinyó i els castells de Pont de Sorgia, Caumon i Tor…

Desaparegut l’imperi Otomà, l’emirat de Transjordània obtingué la independència de la Gran Bretanya l’any 1946 L’emir Abdullah aconseguí annexar els territoris de Cisjordània situats a l’oest del riu Jordà 1949 i formar el país que es denomina Jordània L’annexió de la Cisjordània a la Transjordània permeté ampliar els territoris d’aquesta última i integrar un gran nombre de palestins a la seva població A més, l’ocupació de la Cisjordània per part d’Israel l’any 1967 tingué com a conseqüència un èxode massiu de refugiats palestins cap als territoris situats a l’est del Jordà Des de llavors,…

Partint de diverses narracions antigues, presenta un quadre ideal del pas del Jordà, de la conquesta del país, de la seva repartició entre les dotze tribus i de la renovació de l’aliança, confirmant així la doctrina deuteronomista que Déu compleix les promeses si el poble li és fidel