Resultats de la cerca

Dedicat a l’ensenyament, s’especialitzà en la fonètica i la literatura i després inicià una tasca molt prolífica com a novellista, de la qual destaquen títols com The Doctor is Sick 1960, A Clockwork Orange 1962, portada al cinema per S Kubrick el 1972, Nothing Like the Sun 1964, sobre la vida amorosa de Shakespeare Urgent Copy 1969, Napoleon Symphony 1969, Moses 1976 i Beard’s Roman Women 1977 Escriví també Christ the Tiger 1978, Earthy Powers 1980, Enderby's Dark Lady 1984, The Pianoplayers 1981, The Devil’s Mode and Other Stories 1989 i A Dead Man in Deptford 1993 Conreà també…

Dedicat a l’ensenyament, el seu primer èxit teatral fou Flowering Cherry 1957, de temàtica quotidiana En la seva obra més celebrada, A Man For All Seasons 1960, mostrà, a través de la recreació dels conflictes entre Thomas More i Enric VIII, les tensions entre la moral i el poder polític Altres obres teatrals són The Tiger and the Horse 1960, Gentle Jack 1963, Vivat Vivat Regina 1970 i State of Revolution 1977 A banda, és autor dels guions de Lawrence of Arabia 1962, Doctor Zhivago , pel qual obtingué un Oscar, 1965, la versió cinematogràfica de A Man For All Seasons 1966, que li valgué un…

Escriví, amb John Fletcher, una cinquantena de peces, circumstància que impossibilita la crítica moderna per a destriar la participació de cada dramaturg Llur producció va de la tragèdia a la comèdia d’embolic, de la qual són considerats, a Anglaterra, els fundadors The Woman Hater ‘El misogin’, 1607, Four Plays in One ‘Quatre obres en una’, 1608, The Knight of the Burning Pestle ‘El cavaller de la mà de morter ardent’, 1611, A King and No King ‘Rei i no rei’, 1611, Coxcomb 1612, The Scornful Lady ‘La dama desdenyosa’, 1616, etc Llur popularitat fou equiparable a la de…

Després d’estudiar a la Universitat d’Estolcolm, amplià estudis a l’escola de Dartington Hall a Anglaterra Fou cofundadora del Svenska Dansteater 1946 i es destacà com a coreògrafa, especialment en La Senyoreta Júlia , de Strindberg 1950 Fou coreògrafa del Ballet Reial Suec 1952-57, del New York City Ballet i de l’American Ballet Theatre 1958-64 El 1967 fundà el Ballet Cullberg, que ella mateixa dirigí fins al 1987, i també fou directora artística de la segona cadena de televisió sueca Collaborà també amb IBergman Entre les seves obres es destaquen les tres versions de Romeu i Julieta 1944,…

Hereu de la fortuna dels Hertford —era fill natural de lord Richard Seymour-Conway, el quart marquès—, residí de jove a París, on durant la guerra Francoprussiana i la Comuna es dedicà a tasques de salvament i ajut a les víctimes Encarregà a l’escultor Charles ALebourg les fonts públiques amb cariàtides que duen el seu nom, de les quals a Barcelona n'hi ha alguns exemplars Reuní una gran collecció d’obres d’art, que s’endugué en bona part a Londres 1872 i que fou la base del Museum at Bethnal Green Fou creat baronet el 1871 Engrandí considerablament la que després fou famosa Wallace…

Les seves primeres narracions reflecteixen la influència de Balzac, Flaubert, George Eliot, George Sand i N Hawthorne És un autor molt preocupat pel "punt de vista" narratiu Estudià a Harvard i s’establí a Anglaterra el 1875, després d’haver residit a Itàlia i a París Les obres d’aquesta època responen a una preocupació per mostrar la seva condició de nord-americà i el seu coneixement de la societat europea Roderick Hudson 1876, The American 1877, Daisy Miller 1879, Washington Square 1881, The Portrait of a Lady 1881 La novellística de James arrenca sempre de plantejaments…

Estudià a Berlín i el 1933 debutà a Wuppertal amb el paper de lady Macbeth de l’òpera Macbeth , de G Verdi El 1943 entrà a formar part de la companyia de l’Òpera de Viena i entre el 1948 i el 1959 actuà al Festival de Salzburg interpretant òperes de B Britten, ChW Gluck i R Strauss El 1947 cantà al Covent Garden, amb un repertori d’òperes de WA Mozart i R Strauss Hi tornà el 1960 com a Clitemnestra, de l’òpera Electra , de R Strauss Destacà en el repertori wagnerià i cantà a Bayreuth el 1951 El 1952 es presentà a la Metropolitan Opera House de Nova York Ocasionalment interpretà…

Fou un dels principals exponents del Romanticisme a les Illes Britàniques La seva obra poètica i novellística gairebé sempre se situa en un passat medieval i heroic, que tingué un gran atractiu per als compositors del segle XIX La concepció grandiosa, en particular, temptà aquests autors a escriure òperes basades en la seva producció, però la complexitat de l’acció i el gran pes dels elements d’aventura desvirtuaren molt les adaptacions, i els resultats foren generalment poc reeixits L’excepció fou Lucia de Lamermoor 1835, de Gaetano Donizetti A banda de les òperes, Franz Schubert compongué…

És molt probable que estudiés amb F Busoni abans d’emigrar als Estats Units l’any 1924 Després d’alguns fracassos, compongué per al cinema èxits tan fulgurants com Brigadoon V Minnelli 1947, Paint Your Wagon J Logan 1951, My Fair Lady G Cukor 1956, Gigi V Minnelli 1958 i Camelot 1960, sempre en collaboració amb el llibretista Jay Alan Lerner 1918-1986 Encara que treballà dins l’univers de la música popular, la seva formació clàssica es manifesta en el seu llenguatge musical, arrelat en la tradició alemanya del segle XIX, la qual cosa s’observa en la conducció de veus i la textura…

Vida Treballà de baix al Metropolitan Opera House amb el nom de Giovanni Martino El 1930 fou contractat per la Metro- Goldwyn-Mayer i debutà en el film Música de petons A Lady’s Morals , Sidney Franklin, al costat de la cantant d’òpera Grace Moore A partir de llavors s’installà a Hollywood i feu de secundari en diverses versions en castellà de films nord-americans El presidio 1930, Ward Wing La fruta amarga 1931, Arthur Gregor La mujer X 1931, Cheri-Bibi 1931 i Dos noches 1933, tots tres de Carlos F Borcos-que Primavera en otoño 1933, Eugene Forde Una viuda romántica 1933, Louis…