Resultats de la cerca

Catedràtic de la Universitat de Berna, redactà, en collaboració amb Jakob Jud , el Sprach- und Sachatlas Italiens und der Südschweiz ‘Atles lingüístic i etnogràfic d’Itàlia i de la Suïssa meridional’, 1928-40, que inaugurava una nova època de la geografia lingüística

Té com a finalitat de promoure la cultura dins els Països Catalans Convoca premis de caràcter històric, científic, lingüístic i comarcal i ha concedit beques d’estudi Ha publicat un centenar de llibres en català, que en una bona part s’ofrenen

Generalment és de tipus lexical Els idiomes amb els quals el castellà tingué un contacte immediat manllevaren elements castellans en totes les esferes del lèxic les altres llengües europees, a l’època de major poder polític castellà, directament o indirecta, només agafaren alguns termes cortesans grandeza, cumplimiento, crianza o d’altres facetes de la vida castellana matamoro, pícaro, hablar, alcoba, entresuelo Les lluites i els esdeveniments polítics del segle XIX n’afavoriren d’altres pronunciamiento, guerrilla, junta D’altra banda, el castellà ha estat el principal transmissor dels…

Hom aplica el terme especialment a un sistema lingüístic reconstruït hipotèticament per mitjà del mètode comparatiu aplicat a llengües històriques La comparació del llatí, el grec, el cèltic, l’albanès, etc, permet de reconstruir el protoindoeuropeu semblantment, hom parla de protogermànic, protogrec, protoromànic, protobasc, etc

Passà d’un purisme lingüístic a defensor de la llengua demòtica Conreà la poesia i el teatre, però és en la narrativa on assolí el nivell més alt Nēsiotikes Historíes ‘Històries de les illes’, 1849 i Historía tēs Rōmiosýnēs ‘Història de l’Hellenisme’, 1901

Després d’una obra d’aprenentatge, Notes de nit 1979, publicà dos reculls més, Temps de penúria 1987 i La suprema noblesa del món 1991, de gran intensitat lírica i domini lingüístic i formal Posteriorment s’ha dedicat gairebé en exclusiva a la crítica de poesia a la premsa

Format al seminari de Vic i al monestir de  Montserrat , on ingressà l’any 1960 per començar l’any següent el noviciat Llicenciat en teologia pel Pontifici Ateneu Anselmià de Roma, formà part 1972-76 del grup de monjos de Montserrat que collaboraven amb l’Ecumenical Institute for Theological Studies de Deir et-Tantur, a Jerusalem, on aprofundí en les llengües semítiques especialment l’àrab i l’hebreu Retornat a Catalunya 1976 i, secularitzat, des d’aquest any formà part de l’equip de redacció de la  Gran Enciclopèdia Catalana i posteriorment en fou assessor lingüístic, corrector…

Exemples de diglòssia són algunes aristocràcies europees abans de la Primera Guerra Mundial llengua A el francès llengua B la del país corresponent, la comunitat suïssa alemanya llengua A alemany comú llengua B suís alemany i la societat catalana en el seu conjunt, bé que amb diferències regionals històriques situació més atenuada a Catalunya que al País Valencià o al Rosselló Alguns autors distingeixen entre diglòssia em> parcial i diglòssia total segons que l’alternança dels parlars A i B es produeixi amb pressions de caràcter polític externes ocupació militar, opressió nacional o no…

És emmarcat dins la tendència dels parlants a donar transparència als mots, a donar-los una motivació, conscientment o inconscientment El llatí PORTULACA degué donar *portolaga o *bordolaga passà, però, a verdolaga pel fet d’haver-se relacionat amb verd Al nivell lingüístic més vulgar prolifera aquest fenomen graciosa per gasosa