Resultats de la cerca

Fundat el 1968, el seu primer impulsor fou l’entrenador Josep Maria Reixach S’inscrigué en competicions provincials i creà equips de categories inferiors Destacaren jugadores com Pepa Calvet i Blanca Rubin de Celis Al principi dels anys setanta l’equip sènior jugà a segona divisió estatal La temporada 1972-73 ascendí a primera divisió estatal Seguí unes temporades a primera divisió, fins que el 1976 inicià el declivi Perdé la seva millor jugadora, Pepa Calvet, que abandonà el club, i perdé també el suport oficial de la Sección Femenina, que desaparegué durant la Transició política

Són dotze els concilis provincials de Lleida coneguts entre l’any 546 i el 1460, celebrats en aquesta ciutat per raó de la seva situació geopolítica en ésser el centre geogràfic de la metròpoli Tarraconense Tots ells foren presidits per legats de la Santa Seu o per l’arquebisbe de Tarragona, amb l’assistència dels bisbes pertanyents a aquesta província eclesiàstica Concili del 546 Fou el primer concili provincial visigòtic ilerdense que se celebrà a l’església de Santa Eulàlia, i el de més transcendència en ésser recollides algunes de les seves disposicions al concili IV de Toledo, al…

En l’actual municipi de Lleida, ha persistit la partida d’Alpicat on hi hagué la primitiva població sarraïna, davant les modernes basses d’Alpicat Fins l’any 1147 Alpicat fou una població musulmana dins el terme de Lleida, i arran de la conquesta feudal aquest indret restà dins el territori concedit al comte Ermengol VI d’Urgell Fins no fa gaires anys encara persistien vestigis de l’antic castell, del poble i del molí d’Alpicat Malauradament, no es disposa de referències documentals d’època medieval d’aquesta fortalesa

Situació Capçalera de l’església, probablement l’única part construïda d’aquest interessant edifici ECSA-X Goñi L’església de l’antic monestir canonical de Sant Ruf és al costat mateix de la carretera que va de Lleida a Torre-serona i Benavent de Segrià Es localitza en un sector pla fortament irrigat per una densa xarxa de sèquies, al nord de la ciutat Mapa 32-15 388 Situació 31TCG033124 L’església, abandonada, és a uns 2 km de Lleida, al costat dret de la carretera XEC Història Aquest antic monestir fou un priorat de canonges augustinians dependent de Sant Ruf d’Avinyó Es fundà tres anys…

Ocupa una superfície d’unes 367 ha, la longitud de la pista és de 2,5 km i l’amplada de 61m Té capacitat per a realitzar 14 operacions per hora La terminal ocupa 4 000 km 2 , i té una capacitat per a 400 000 passatgers i una capacitat operativa de fins a 3 500 tones l’any El seu principal objectiu és facilitar la interconnexió de les terres de Ponent amb els principals aeroports d’Europa i d’Àfrica del nord, tant per al transport de mercaderies, els desplaçaments turístics al Pirineu i la costa catalana, i també reduir la dependència de la regió d’altres aeroports La seva situació connecta…

Fou dotat amb les rendes d’antics monestirs i priorats catalans, adjudicades per butlla del papa Climent VIII Residia en un vell casal de la ciutat, que el 1636 hom considerava ruïnós El 1669 es traslladà a Cervera, interinament, fins que passà a Sant Pau del Camp, de Barcelona, el 1672

Situació Part de l’absis primitiu, visible enmig de les ampliacions sofertes en època gòtica ECSA-JA Adell L’església parroquial de Sant Llorenç és situada al centre de la ciutat de Lleida, a ponent del nucli antic, entre la plaça de Sant Josep i la plaça de Sant Llorenç JAA-CPO Mapa 32-15 388 Situació 31TCG019099 Història La primera vegada que s’esmenta l’església de Sant Llorenç és en l’ Ordinatio de l’església de Lleida promulgada pel bisbe Guillem Pere el 1168, on s’estipulava l’organització parroquial de Lleida i el funcionament de la canònica Sant…

Situació Els vestigis d’aquest antic vilatge són al tossal de Moradilla 243 m d’altitud, situat a llevant de la ciutat de Lleida, tot dominant la carretera N-II des del sud Prop del tossal, vers el SW hi ha el petit poble de Moradilla Mapa 32-15 388 Situació 31TCG094104 Per a arribar-hi des de Lleida cal seguir la carretera N-II, i un cop fets uns 6 km ja veurem a mà dreta de la carretera el tossal de Moradilla Història L’origen islàmic d’aquest hàbitat medieval a la zona sembla que ho corroboraria el topònim Moradilla, que segons R Pita deriva del primitiu nom d’…

Situades a la rambla de Ferran, es descobriren el 2002 en enderrocar l’edifici que hi havia a sobre Daten del segle XIII i són, per tant, les més antigues dels Països Catalans L’espai ha estat habilitat per a poder rebre visites obert des de mitjan 2010 gràcies a la installació d’un espai d’informació a l’entrada i d’una passera que recolza suspesa en l’estructura metàllica de l’immoble

El poble de Raïmat és situat sobre un dels tossals del vessant occidental de la serra del Coscollar La seva posició elevada li permet dominar les últimes elevacions que s’aixequen vers el Pla de Llitera Segons Zurita, els altiplans de la Llitera situats sobre Lleida foren conquerits pel comte d’Urgell amb l’aprovació del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV No obstant això, el que sabem segur és que els dos comtes acabarien concedint la senyoria de Raïmat, juntament amb els castells de Montagut i Alcarràs, a un dels membres de la família dels Cervera, concretament a Guerau de…