Resultats de la cerca
Es mostren 2667 resultats
dulcamara
Botànica
Planta herbàcia perenne, de la família de les solanàcies, de 0,3 a 2 m d’alçada, sarmentosa, de fulles enteres o auriculades a la base, de flors morades i de baies ovoides vermelles.
Creix en vores de torrents, en bardisses i en altres llocs humits Planta lleugerament narcòtica, és usada en medicina popular per a combatre bronquitis, catarros intestinals, dolors reumàtics i certes afeccions cutànies
visió binocular
Física
Visió en la qual hom empra tots dos ulls.
La sensació de relleu, especialment en objectes pròxims, es deu al fet que les imatges que es formen en els ulls són lleugerament diferents perquè provenen de punts de vista una mica separats
lixiviador
Farmàcia
Química
Tecnologia
Aparell emprat per a lixiviar.
És un tub, lleugerament cònic, amb una aixeta de sortida i una boca de càrrega a la part superior N'hi ha de vidre, de metall, per a líquids volàtils, en calent, etc
bayeux
Ramaderia
Dit de la raça porcina obtinguda a la regió normanda del Bessin (França).
De perfil lleugerament còncau, front i musell amples i orelles primes, el cos és llarg i ben musculat, el pit ample i les extremitats ben aplomades La carn és d’una excellent qualitat
allegretto
Música
Diminutiu d’allegro.
Indica un tempo lleugerament més lent que allegro Per extensió, designa una peça o moviment escrits amb aquesta indicació Beethoven posa la indicació allegretto en el moviment lent de la seva Setena simfonia
anschlag
Música
Ornament que consisteix en dues notes estranyes a distància de 2a inferior i superior de la nota real.
És semblant a una appoggiatura doble appoggiatura perquè la primera de les notes estranyes ataca en posició mètrica forta, però, a diferència d’aquella, les notes estranyes s’executen més lleugerament que la nota real
antipànic
Tecnologia
Dit d’aquells dispositius de què són dotades les portes d’emergència dels locals públics que, en ésser empesos per la multitud que s’aglomera davant de les sortides en un moment de pànic, desenclaven la tanca i permeten que les portes s’obrin de bat a bat cap enfora.
Generalment consten d’una barra o passamà, collocats de través i a mitja alçada davant la porta, que bascula sobre els extrems en empènyer-la lleugerament i, en fer-ho, acciona el mecanisme d’obertura
canyaferla
Botànica
Planta herbàcia, de la família de les umbel·líferes, una de les autòctones més altes, que fa de 100 a 200 cm i encara més, de tija robusta, estriada, de fulles laciniades i flors grogues disposades en umbel·les no involucrades, estèrils.
Els fruits són diaquenis quinquecarinats i lleugerament alats La tija seca ha estat emprada com a esca, a causa de la lenta combustió de la medulla Creix en marges i erms de la regió mediterrània
corrent equatorial
Geografia
Corrent superficial situat a prop de l’equador que va d’E a W.
A les diferents conques oceàniques, a prop de l’equador i lleugerament desplaçats cap al N, es poden observar dos corrents que van d’E a W, el corrent equatorial nord i el corrent equatorial sud
clarinet d’amor
Música
Instrument de la família del clarinet, situat, per l’acuïtat, entre els ordinaris de l’orquestra i els contralts, afinat generalment en sol.
L’embocadura hi és separada per un tudell del cos de l’instrument, que és recte o lleugerament corbat i acabat en un pavelló esfèric com el de l’oboè d’amor Aparegué al s XVIII
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina