Resultats de la cerca

Doctor en filologia romànica per la Universitat de Granada, a la dècada dels anys cinquanta fou director del Teatro Español Universitario de Granada Els anys seixanta exercí la docència en diverses universitats dels EUA En 1971- 87 ocupà la càtedra de teatre Juan del Encina a Salamanca, la primera d’aquesta naturalesa creada en una universitat espanyola Pertangué a l’anomenada generació realista dels anys 1950-60, encapçalada per Antonio Buero Vallejo i Alfonso Sastre Autor d’un teatre d’inspiració popular i tendència social amb reminiscències de García Lorca i Valle-Inclán,…

Fou dirigida per Josep Carbonell i Gener, el qual comptà amb un equip de redactors integrat, entre d’altres, per JV Foix, Lluís Montanyà, Sebastià Gasch, Magí A Cassanyes i, més tard, Salvador Dalí Gaseta lleugerament localista, esdevingué aviat una de les millors revistes peninsulars d’avantguarda, entenent aquest mot en sentit ampli Així, acollí les tendències que “representessin una aportació a l’estètica moderna” —expressionisme, cubisme, superrealisme, etc—, a la difusió de les quals contribuí considerablement i amb esperit obert, ja que permeté que Dalí i Montanyà o Gasch i Cassanyes hi…

De família immigrada, de jove fou tipògraf i futbolista professional També es dedicà a la pintura Començà escrivint en castellà, però passà al teatre en català amb obres com L’amor infinit 1935, Barraques de Montjuïc 1936 i Els desheretats estr 1938 Són obres bàsicament de temàtica social Al mateix temps publicà llibres de poesia de línia popularista i amb una imatgeria influïda per García Lorca o per Sánchez Juan El moliner invisible 1936, Poemes de raval i altres poemes 1938, Festeig 1938, L’íntim recés 1947, amb peu d’impremta del 1937, Les ales dels àngels 1948 i L’enyor…

Començà a treballar dins el teatre d’afeccionats, i ingressà com a professional a la companyia de Josep Santpere, amb qui interpretà diversos vodevils, com Les píndoles d’Hèrcules , que obtingué un gran èxit Atreta per un teatre més ambiciós, estrenà Andrònica 1910 i La reina jove 1911, d’Àngel Guimerà, que representaren la seva consagració definitiva Dedicada també al cinema, entre 1909 i 1915 intervingué en una sèrie de films a Barcelona El 1914 passà a Madrid, on es convertí en la primera figura del teatre castellà, en el qual imposà autors que venien a combatre el teatre postbenaventí,…

Inicià la seva formació al Conservatori Carolina Klagges de la seva ciutat natal A catorze anys estudià piano amb Alberto Spikin, composició amb Domingo Santa Cruz i orquestració amb Jorge Urrutia Blondel al Conservatori Nacional de Música El 1947 aconseguí una beca de la Fundació Doherthy per a completar els seus estudis en diferents universitats dels Estats Units, on es formà amb Claudio Arrau, i estudià composició amb Randall Thompson, Roger Sessions i Edgar Varese El 1950 es presentà al Carnegie Hall Entre les seves interpretacions destaquen les d' El clavicèmbal ben temprat , de JS Bach…

Vida Inicià els estudis musicals a Alacant i després els continuà al Conservatori de València amb Ramon Ribes i Francesc Antich Més tard viatjà a París, on entrà en contacte amb el Grup dels Sis i M Ravel El 1925 el Ministeri d’Instrucció Pública i Belles Arts li premià un cicle de cançons amb versos de H Heine El 1942 Radio Nacional li premià Miniaturas , per a piano També rebé el Premio Nacional de Música el 1952 pel Cuarteto en re mayor , i el 1961, per la Fantasía de trípticos sobre Lorca Llicenciat en filosofia i lletres, es dedicà a la docència de la música a l’ONCE La seva…

De pare valencià i mare basca, visqué la seva infantesa a París, on la família es traslladà després de la Guerra Civil Espanyola A la capital francesa entrà en contacte amb George Brassens i Atahualpa Yupanqui, determinants en l’estil musical d’Ibáñez, tot i que també fou influït per Léo Ferré Abans de cantar en solitari, tingué un cert èxit amb el grup Los Yares i acompanyant la cantant Carmela per tot Europa Gravà el primer disc el 1964, amb versions de poemes de Federico García Lorca i Luis de Góngora, que fou seguit d’altres treballs en què interpretava Brassens, Luis Cernuda…

Fundada el 1988, és subvencionada íntegrament per la Junta d’Andalusia Malgrat els problemes econòmics i institucionals que l’afectaren sensiblement els primers anys, ha esdevingut la màxima productora teatral de la comunitat andalusa, ja que no solament programa muntatges, sinó que també ofereix subvencions per a la investigació i la creació dramàtiques, i recopila fons documentals i assagístics sobre les arts escèniques Els seus muntatges teatrals es distingeixen per l’òptica contemporània i social amb què s’enfoquen Un exemple clar fou Fuenteovejuna 1997, en collaboració amb la companyia…

Cursà estudis d’interpretació a l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona i, poc després d’haver-los completat, debutà professionalment en Un dia de Mercè Rodoreda , dirigida per Calixto Bieito 1993, amb qui ha treballat en nombrosos espectacles, entre els quals destaquen El rei Joan 1995 o La casa de Bernarda Alba de F García Lorca 1998 Altres obres en què ha participat són La ópera de cuatro cuartos, de B Brecht 2002, El rei Lear , de W Shakespeare 2004, Peer Gynt , d’H Ibsen 2006, Tirant lo Blanc , de J Martorell 2007 De la seva trajectòria professional destaca la…

Inicià la seva formació al Conservatori de Música de Leipzig i posteriorment ingressà a la universitat, on estudià musicologia A partir del 1931 fou professor de composició i teoria a Heidelberg, ciutat on fundà l’Orquestra de Cambra de Heidelberg 1935 i organitzà cicles de concerts amb la finalitat de divulgar la música contemporània El 1954 ocupà la plaça de professor de composició a la Nordwestdeutsche Musikakademie de Detmold i tres anys més tard a la Musikhochschule de Friburg Inicialment, la seva obra estigué clarament marcada per la influència de JS Bach, amb unes estructures…