Resultats de la cerca

Fill de Sanç IV i de María de Molina Es casà amb Maria 1311, filla de Jaume II de Catalunya-Aragó En morir el seu germà Ferran IV 1312, maldà per ésser regent d’Alfons XI, càrrec que hagué de compartir amb la seva mare i l’infant Joan concòrdia de Palazuelos, 1314 Morí lluitant contra els musulmans

El límit septentrional són les serres de Bellmunt i d’Almenara, que la separen de la ribera de Sió A l’E i al S aquesta plana arriba fins a l’arc de terres més altes de la Segarra i de les Garrigues, amb l’accepció tradicional de les quals es contraposa Així, només el sector de la comarca administrativa de l'Urgell, a l’W de Tàrrega —que en resta exclosa—, al S de la serra d’Almenara i al N de Maldà, forma part del pla d’Urgell, al qual pertanyen, però, també el sector septentrional de la comarca de les Garrigues amb les Borges, Juneda, Puiggròs i Arbeca, el sector sud-oriental…

Havent-se iniciat en la música i el teatre, on maldà per aplicar determinades hipòtesis de treball, amb resultats magres, es decantà cap a la narració i produí peces tan vives i ben aconseguides com ara Die Heiterethei 1854 i Zwischen Himmel und Erde ‘Entre el cel i la terra’, 1856 Del seu teatre, cal esmentar Die Makkabäer ‘Els macabeus’, 1854

Malda per cultivar el cos i la ment segons els principis universals del zhen-shan-ren ‘veritat, benevolència i tolerància’ La seva pràctica té com a objectiu explicar l’origen del patiment i de les malalties Actualment el practiquen uns setanta milions de persones arreu del món Des de l’any 1999 és prohibit practicar-lo a la Xina El fundador ha estat proposat quatre vegades per al premi Nobel de la pau

Doctor en dret, fou vicecanceller per la Campània Nomenat cardenal, fou tramès al concili de Trento per corregir el Corpus Iuris Canonici Elegit papa, maldà per aplicar l’esperit de la Contrareforma i els decrets tridentins És famosa la seva reforma del calendari, per la qual fou instituït l’anomenat calendari gregorià Ajudà Felip II de Castella contra els hugonots i fomentà l’oposició catòlica a la reina Elisabet I d’Anglaterra

Fou professor de les universitats de Berna, Zuric, Frankfurt del Main i Berlín Coneixedor a fons de moltes de les llengües i literatures romàniques, maldà en la seva obra per una visió de conjunt de la Romània Donà noves metodologies en el camp de la geografia lingüística, destacant la importància dels límits eclesiàstics Zur sprachlichen Gliederung Frankreichs ‘Sobre la fragmentació lingüística a França’, 1911 Treballà també sobre la literatura francesa i les literatures romàniques en general Die romanischen Literaturen ‘Les literatures romàniques’, 1909

Actualment no queda cap vestigi d’aquesta capella i antic santuari esmentat per Sanç Capdevila Sols recorda el seu emplaçament el nom d’una partida del terme, anomenada Mas de Sant Pere, situada a la vall del riu Corb, a llevant del poble de Sant Martí de Maldà Sota la partida del Mas de Sant Pere i dividida per l’actual carretera L-201, hi ha una altra partida anomenada Puig Pelat, on la tradició oral parla de la possible existència d’un poblat

És esmentat ja el 1041, i es conserven restes de l’església romànica de Sant Pere s XI Pertangué a la baronia de Castellvell el 1514 era dels Llobets, i per successió passà als Despalau i als Amat, que esdevingueren marquesos de Castellbell De Lima estant, Manuel Amat i de Junyent, virrei del Perú, féu construir al peu del castell la casa de Vilalba, al camí de Montserrat, que fou decorada amb pintures falsament atribuïdes a Flaugier, avui perdudes, descrites pel baró de Maldà al Calaix de sastre

Professor 1941-66 i rector 1945-63 a la Universitat Catòlica de Lió i director de recerques al CNRS 1966 Consagrà la seva activitat científica a la lingüística francoprovençal Géographie phonétique du Forez 1941 i Atlas linguistique et ethnographique du Lyonnais 1950-76 En una llarga sèrie de treballs Études de géographie linguistique , recollits el 1983 maldà per establir l’especificitat del francoprovençal Com a director de l’institut lionès que porta el seu nom i coordinador dels atles regionals de França, tingué un paper destacat en l’orientació de la recerca dialectològica…