Resultats de la cerca
Es mostren 1157 resultats
torèutica
Art
Art de cisellar i esculpir els metalls (generalment metalls nobles i bronze) i el vori, gairebé sempre amb finalitats decoratives.
àcid nítric
Química
Oxiàcid del nitrogen, el més estable i el més important.
Fou utilitzat ja pels alquimistes el s XIII per a refinar els metalls preciosos Geber l’esmentà per primera vegada al s VIII, i fou el primer a obtenir-lo També fou conegut amb els noms d' esperit de nitre i d' aiguafort El 1776 ALLavoisier en féu l’anàlisi, i el 1784 HCavendish el sintetitzà per l’acció de la guspira elèctrica És un líquid incolor, d’una densitat d’1,504 g/cm 3 a 25°C, d’un punt d’ebullició de 82,6°C i d’un punt de fusió de -41,6°C És miscible amb aigua en totes proporcions L’anomenat àcid nítric concentrat és una solució aquosa de concentració pròxima al 65% L…
metall alcalí
Química
Cadascun dels elements del grup IA de la taula periòdica: liti, sodi, potassi, rubidi, cesi i franci.
Els metalls alcalins constitueixen una família molt homogènia i es caracteritzen per tenir en llurs àtoms un sol electró en el nivell més extrem, perdut el qual obtenen la configuració electrònica d’un gas noble Això explica, d’una part, llur monovalència estricta i que no formin ni enllaços covalents llurs vapors són monoatòmics, ni enllaços de coordinació no donen complexos d’altra part, que siguin els elements més electropositius, és a dir, que manifestin una gran tendència a perdre aquest electró per formar un catió monovalent Tots ells són sòlids, d’un blanc d’argent, tous…
clorur de platí (II)
Química
Pólvores verdoses, solubles en l’àcid clorhídric i en hidròxid amònic i insolubles en l’aigua, que hom obté per escalfament d’esponja de platí en presència de clor anhidre.
És emprat en la preparació de sals dobles, dites platinits , amb els clorurs dels metalls alcalins
transformació martensítica
Tecnologia
Transformació amb canvi de fase produïda d’una manera molt ràpida i sense difusió atòmica.
És típica del tremp de l’acer, però també es presenta en altres metalls i aliatges
elements de transició
Química
Denominació genèrica dels elements que, sia en l’estat fonamental, sia en algun dels seus estats d’oxidació, presenten una configuració electrònica amb capes d o f parcialment ocupades.
D’acord amb aquesta definició, existeixen 55 elements de transició, que es classifiquen en elements de transició principals o del bloc d , constituïts per les sèries que van de l’escandi al coure primera sèrie de transició, de l’itri a l’argent segona sèrie de transició i la que comprèn el lantà i els elements que van de l’hafni a l’or tercera sèrie de transició i elements de transició interna o del bloc f , constituïts per la família dels lantànids o primera sèrie de transició interna, que va del ceri al luteci, i la família dels actínids, o segona sèrie de transició interna, que va del tori…
mercaptur
Química
Qualsevol sal de fórmula general RSM, obtinguda substituint per un metall l’hidrogen del sulfhidril d’un tiol, segons la reacció 2RSH + 2Na →2RSNa + H2
.
Els mercapturs alcalins són solubles en aigua, però els de metalls pesants Hg, Pb, Zn són insolubles
imida
Química
Nom genèric de les substàncies orgàniques caracteritzades pel fet de tenir en llur molècula el grup -CO-NH-CO.
Tenen un caràcter feblement àcid i l’hidrogen del grup -NH- pot ésser reemplaçat per metalls alcalins
vairat
vairat de quatre esmalts
Heràldica
Dit del vair quan és d’esmalts altres que l’argent i l’atzur.
Hom parla de vairat de quatre esmalts quan és de dos metalls i de dos colors alternats
esmeril
Mineralogia i petrografia
Roca de color negre o gris constituïda per una barreja granular de corindó, amb magnetita o hematites i espinel·la.
És emprada, per la seva duresa, per a polir metalls, desllustrar el vidre, treballar les pedres precioses, etc