Resultats de la cerca
Es mostren 472 resultats
Tov
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Dzuunmod 9 800 h 1979
Uvs
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Ulaangom 17 900 h 1979
Bajanölgij
Divisió administrativa
Ajmag
de Mongòlia.
La capital és Ölgij 29 400 h 1991
Bajankhongor
Divisió administrativa
Ajmag
de Mongòlia.
La capital es Bajankhongor 16 300 h 1979
Arkhangaj
Divisió administrativa
Ajmag de Mongòlia.
La capital és Cecerleg 14700 h 1979
mongol
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües d’una determinada —i relativament exigua— família lingüística (parlades per uns tres milions de mongols) pertanyent a la branca altaica de les llengües uraloaltaiques.
El mongol és constituït per llengües de la branca occidental i llengües de la branca oriental Entre les primeres, cal assenyalar els dialectes calmuc, l’oirat i el dialecte mogul de l’Afganistan, que conserva unes característiques arcaiques considerables A la branca oriental, hom troba cinc subdivisions principals Es destaquen, però, els dialectes buriats, que també se subdivideixen, atenent a criteris geogràfics, en dues branques, septentrional i meridional Un altre grup important és format pels dialectes khalkha, parlats a la Regió Autònoma de la Mongòlia Interior a la Xina Occidental es…
qarakànida
Història
Membre de la dinastia turca (anomenada també ilkan) que regnà a l’Àsia Central des de mitjan segle X fins al començament del XIII.
D’origen obscur i dividits en diversos clans, foren islamitzats al segle X per influència dels samànides Formaren dos kanats, reconeixent inicialment el califa abbàssida, i amb capital a Qäshqär i a Samarcanda, respectivament El kanat de Qäshqär esdevingué aviat un important focus d’islamització vers les fronteres de la Xina i de Mongòlia L’occidental, que comprenia la Transoxiana i l’W de Fargana, sofrí repetits embats dels seljúcides, fins que, al final del segle XI, n’hagué d’acceptar la sobirania El darrer kan, ‘Uṯmān ibn Ibrāhīm, restà reduït al territori dels voltants de…
Banc Internacional de Cooperació Econòmica
Entitat bancària constituïda el 1963 amb la finalitat principal de facilitar el comerç entre els països socialistes.
El capital del banc era format per les aportacions dels estats fundadors URSS, RDA, Txecoslovàquia, Polònia, Hongria, Bulgària, Romania i Mongòlia i, posteriorment, Cuba 1974 i el Vietnam 1977 La creació d’aquest banc significà un nou intent d’aplicació sistemàtica de les relacions multilaterals quan un país exportava, el banc abonava l’import en el seu compte i el carregava en el compte del país importador Bé que en teoria cada estat havia de mantenir el seu compte equilibrat, de fet, el bilateralisme fou preponderant i les compensacions representaren una part molt petita dels…
Ienissei
Riu
Riu de Rússia, a la Sibèria central (4 092 km de longitud i 2 580 000 km2 de conca).
Neix al Sajan oriental Mongòlia, prop de la frontera amb la República dels Tuvinians, i travessa Sibèria, de S a N, fins a desembocar a la mar de Kara en estuari Voreja, al llarg d’uns 3 000 km, els altiplans de la Sibèria occidental, i passa per Abakan, Krasnojarsk i Dudinka Pel seu cabal mitjà 17 000 m 3 /s, és el riu més important de Rússia i el segon de la zona temperada, després del Mississipí El seu règim és pluvionival, amb crescudes pel maig-juny i aigües baixes del desembre al març Rep els afluents principals per la dreta, procedents de l’altiplà de la Sibèria central…